17 de maig 2006

El pols dels dies: preguntes sense resposta


Exposició
El pols dels dies: 125 anys de La Vanguàrdia

Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona
www.cccb.org


Al CCCB podeu trobar fins al 5 de juny aquesta exposició co-produida pel diari i el mateix CCCB. La mostra fa un repàs d'aquests 125 anys del diari através d'un itinerari articulat mitjançant un doble suport: una selecció de portades del diari que són un repàs ben triat de la història d'aquest país, i una sèrie d'instal·lacions marca CCCB dedicades a les diferents seccions del diari. Com és costum al carrer Montalegre, es tira d'audiovisual, però sense l'abús farragós d'altres vegades.

Resulta especialment recomenable la instal·lació dedicada a la crònica de successos: ambient sobri i inquietant en el que l'assistent observa cròniques i objectes relacionats amb successos històrics (com l'orsini que no va arribar a explotar al Liceu) mentre sent a la seva esquena la presència aclaparadora d'uns uniformes policials de gris pre-constitucional. Tot plegat d'una admirable efectivitat.

Un ull crític entrenat pel visionat setmanal del Telemonegal podria trobar, però, alguna cosa a dir que constatés que per molt periodista que es sigui, un no és mai el millor cronista d'ell mateix. Si apliquem a la mostra la norma periodística de les 5W (què, qui, quan, on, per què) trobarem a faltar bastants "qui" i masses "per què". Per exemple, qui eren els germans Godó i per què van muntar el xiringuito.

Falta també una reflexió molt més profunda i clara del rol que en cada moment històric ha jugat La Vanguàrdia com actor polític. La principal referència a la qüestió és la instal·lació dedicada a l'Editorial, que pivota entorn a la campanya en que el diari reclamava l'enllumenat públic a la ciutat. Única i tímida referència, però certament representativa de l'ideari de progrés productivista i dins d'un ordre que continua marcant el nord de la capçalera degana de Barcelona. A banda d'això, apareixen referències aïllades en els períodes de guerra civil i franquisme (l'episodi Galinsoga), però no un veritable fil conductor.

Pel que fa a La Vanguàrdia-empresa... haurem d'esperar un altre aniversari.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

T'has comprat la samarreta de l'Arsenal????

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

necessitem més penya que trenqui l'hegemonia folklorica del xovinisme rucaire caroter, així, som-hi amb l'esquerra transformadora!

Anònim ha dit...

Andresitu, esperem un estudi sociologic de les incomprensibles conductes relacionades amb el circus-futbolis i els rumanus (barbarus)-catalanensis.

andres querol ha dit...

fútbol? fútbol?... no, no em sona

Anònim ha dit...

ya, ya...