14 de maig 2006

Hola què tal



" No hay burócrata sin reloj ni freak que no tenga su blog"

En aquesta vida es pot ser qualsevol cosa, però siguis el que siguis has de ser-ho amb totes les conseqüències. A mi m'ha tocat ser un freak. I la necessària conseqüència massa temps posposada és crear un bloc on escriure aquelles ocurrències que em vagin venint al cap, per a compartir-les amb aquells i aquelles prou sobrats de temps i mancats de criteri com per llegir-les.

En tot cas apunto ja d'entrada els criteris que orientaran els continguts d'aquesta pàgina:

1. Periodicitat: La pàgina es renovara (o no) sense cap mena de periodicitat
2. Temàtica: ho anirem veient sobre la marxa
3. Línia editorial: erràtica, esbiaxada cap l'esquerra materialista amb vocació d'hegemònica
4. Interacció: si hi ha algú a l'altra banda de la pantalla de l'ordinador, s'agrairà que manifesti la seva presència i opinió
5. Índex de rigorositat: frivolitat variable

I la gran pregunta: per què et pot interessar el que jo escrigui? Sincerament, ni punyetera idea, però sigues benvingut/da, posa't les sabatilles i disfruta de la conversa.

16 comentaris:

LOS SEÑORES DE PELAEZ ha dit...

El frikisme no és un tipus de loteria. És una militància decidida i escollida. POLOTANT, no t'ha tocat ser friky, sinó que ho has escollit lliurement. Benvingut al món del yoísmo, después de Maragall, sólo faltaba tu blog.

Anònim ha dit...

Company, el ser freak, ni toca, ni s'escull. Se nace y punto.

Anònim ha dit...

Ahora a cualquier cosa se le llama friky...
Cuando todos sabemos que Andresito es un chico de lo más normal. Correcto y amigo de sus amigos. Azote de pederastas y de élites nacionalcumbas. Agitador anticaspa donde los haya (y haiga).
Pero ahora ser friky mola, como molaba antes ser grunge.
- "Mira, un guarro"
- "No, es que es grunge"
- "Ah, siendo así..."
Friky... Valiente excusa, Andrés. No eres friky, te mola exhibirte en la red.

Anònim ha dit...

guapooo!

andres querol ha dit...

Muy neoliberales os veo para ser de izquierdas.

Ara resulta que allò que és una persona depén exclussivament de les seves opcions voluntàries i conscients? L'entorn, la posició social, les òsties de la vida... no són elements que juguin un paper?

Què s'ha fet d'allò de "yoooo, soy rebelde porque el mundo me ha hecho así"?

Titon (UJ) ha dit...

No m'ho puc creure... Andrés, què hem fet malament per a merèixer aquest blog???? jajaja
Aniré seguint l'evolució del teu pensament, més que res, per a posicionar-me jo, ja que ja saps que encara que tinguis toooota la raó, m'hi oposaré!!! jua jua
Un petonàs!!!

rosa ha dit...

hola andreu,

ara que fa tant temps que no ens veiem (a veure si ho solucionem, això) m'agradarà saber de tu pel que expliquis per aquí.

una abraçada,

Anònim ha dit...

Creia que habiamos conseguido cerrar el proceso de incorporacion y marcha de frikis pero veo que Andrew siempre será nuestro mayor Baluarte

Anònim ha dit...

Des de la 3ª amb amor, o carinyu, o lo que sea...

Ves fent, ves fent...

T'estic vigilant "amigo".

Ens veiem al Bona Sort

Fabian Mohedano ha dit...

Amic Andrés,

M'obligues a omplir el meu blog que fins ara passava desapercebut.

Riurem, riurem...

Fabian

Ana Cecilia ha dit...

Felicidades Sito, vamos por buen camino.

Sobre el tema freak mi teoría tantas veces expuesta ya: Todos tenemos un freak dentro, la diferencia es que los que lo dejamos salir y nos aceptamos como somos podemos ser felicees.

El usuario anónimo -no sé porque no creo que sea tan anónimo- no te ve freaky porque me temo que él es peor. Andrés, tu eres un freaky y de los buenos.

Por lo demás ya te iré leyendo y criticando, sobretodo criticando que es lo mío.

Petonets

PD: sé que el blog es en catalán -o mejor en el idioma ese que hablas tu con tus amigos que no se sabe si es xarnego o qué- pero es que dirigirme a tí en catalán no me sale.

Joffre ha dit...

11 comentaris amb la inauguració és el rècord dels blogs que jo he pogut veure i et confirma com una persona social, sociable i (sobretot) polèmica.

M'encanta veure la Titón dient que sempre tens raó, estic d'acord amb ella. Llàstima que com a bon comunista que ets això vagi estretament lligat a equivocar-se constantment.

Et seguiré amb la mateixa constància que tu promets escriure

sandro ha dit...

Mira que jo també porto dies pensant en començar un blog... esperarem a veure com evoluciona aquest per decidir-me.

Espero grans tensions entre modernitat i post-modernisme, entre nacionalisme burgés i catalanisme popular, entre sectarisme i unitarisme. És a dir, un munt de debats d'aquells que serveixen per a moltes coses, menys per a la pràctica. Però això és el que més ens agrada no?

Et vigilaré d'aprop.

andres querol ha dit...

"Señor protégeme de los amigos, que de los enemigos ya me encargo yo"

En fi, que gràcies a tothom per la presència. Ja sabeu que sempre sereu ben rebuts.

Salut,

Ah, un parell de criteris més sobre el bloc (els vaig fent i desfent sobre la marxa): no es censuraran comentaris (excepte aquells que impliquin calúmnies cap a terceres persones) i s'accepten suggerències (p.ex.sobre enllaços per a incorporar)

Elcosta ha dit...

L'Andés és l'home que va a deshora.

Es va afiliar a Joves quan ens escindíem, va dirigir l'AEP quan els expulsaven, es va comprar un rellotge de butxaca quan el detall no feia ja ni snob, es va tenyir de blau quan la gent es feia rastes de merda, va anar a Barcelona quan els joves n'havien de marxar, va marxar del Raval quan tothom hi anava, va trobar un pis a Sants quan la gent els busca per Sant Antoni.

I ara es fa un blog... Tard, Andrés, tard.

Carles ha dit...

Suggerència de blog...

qualcosadisinistra.blogspot.com