5 de juny 2006

Una cançoneta i mo n'anem (1)



Ya ves, a mí y a buenos aires nos falta siempre el aire cuando no está tu voz
Cacho Castaña Garganta con arena

Comencem una nova secció de la bitàcora amb aquesta gran dama del tango i la seva versió de Maquillaje (Virgilio y Homero Expósito).

No apte per a puristes ni per a poppies frivolitzants. De res.

http://www.todotango.com/audio/wax/1789.wax

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Nene que se te ve el llautó

Posar aquest pivon aquói oveeix a dos coses: queda molt guai dir que això t'agrada, i la noia no està gens malament...

Això si, tots sabem que a tu sempre t'ha agradat Mecano i el Koala

(Opa vamo a hacer un Acció Chove...)

José de Arimatea ha dit...

Però tan malament està anant-te la primavera que has d'usar el blog per a fer-te l'interessant i a veure si alguna pica?...però no veus que la pose de bohemi-intelectualoide-aturmentat està ja molt passada....ja,ja,ja,ja,ja

andres querol ha dit...

Dios mío, cuánto tonto...

la tomaquera ha dit...

"No està gens malament..." Joder, anónimo...
A més, al noi li agrada la música amb estil, què li vols fer?...

tània pérez ha dit...

Sens dubte company, així molt més planer i proper. Fent progressos bloguístics...