30 de jul. 2006

La cara de la història (1)

[Lo estamos dando, lo estamos regalando... una altra secció de les Querol's litle things. La història ens apassiona, així que ja tardàvem en crear aquesta secció. Són les imatges que al llarg del temps han determinat el rumb de la nostra espècie. Comencem a les acaballes de juliol amb un dels episodis més brillants de la civilització: la Revolució amb majúscules (és a dir la Francesa de 1789).]

El jurament del Jeu de Paume
Jacques-Louis David

El plan de este escrito es muy simple. Nos planteamos tres preguntas: 1º ¿ Qué es el Estado llano? Todo. 2º ¿ Que ha sido hasta el presente en el orden político? Nada. 3º ¿ Qué pide? Llegar a ser algo.
Sieyés
El tercer estat


A finals del segle XVIII l'Ancien Régime estava en crisi a tota l'europa occidental. A França la crisi es veia agreujada per la situació de col·lapse econòmic a la que estava apunt d'arribar la Corona. Aquesta situació va portar a diferents ministres de finances, especialment a Necker, a mirar d'implantar una reforma tributària per tal que els estaments privilegiats paguessin impostos (quin radical aquest Necker, i això que era monàrquic...).

Davant les resistències de la noblesa (que finalment els hi van costar el cap, literalment) el Lluís XVI es va deixar convèncer pels seus ministres i va convocar per primera vegada en més d'un segle els Estats Generals, com a maniobra de pressió cap als estaments privilegiats (noblesa i clergat). Però el tercer estat (els comuns, bàsicament la burgesia) va arribar amb fam endarrerida i va començar amb exigències que a les orelles del rei devien sonar a subversió. De fet els xicots del tercer estat es van auto-constituir en Assemblea Nacional i van començar aprovant la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Molt més del que el rei estava disposar a acceptar. Preocupat pel rumb que prenien els esdeveniments Lluís XVI va clausurar les sales on es reunia l'Assemblea Nacional per mirar de paralitzar-la. Però els nois de la burgesia ja estaven en ratxa, així que es van reunir al Saló del joc de pilota on van pronunciar el Jurament del Jeu de paume, pel qual prometien no dissoldre's fins que França tingués una constitució. D'aquesta manera començava la revolució més trascendent de la història moderna. El món mai més va tornar a ser el mateix.

Moraleja 1: compte amb jugar a l'aprenent de bruixot amb forces que no es controlen

Moraleja 2: quan el riu baixa ple, és suicida posar-hi presses.


(hi possem música?)

13 comentaris:

Pleitaguensam ha dit...

Després de tot això, el que encara no entenc és perquè l'Aznar jugava al paddle.

De fet, perquè jugava?

De fet, perquè?

andres querol ha dit...

Bé pleitaguen, alguna connexió existeix.

Els nanos del Jeu de Paume estaven crescuts per la situació, però també perquè es trobaven amparats per una corrent de pensament en auge (la Il·lustració) i per un projecte polític: el constitucionalisme.

Potser l'afició de l'ex-president del govern espanyol al padle (que s'assembla al Jeu de Paume perquè és un esport de raqueta que es pot jugar en un recimpte tancat) és un homenatge implícit que forma part del pla d'autoconvenciment de que era un constitucionalista aferrissat dels de tota la vida.

(sí ja ho sé, està agafat pels péls, però què espereu de mi el matí del darrer dilluns de juliol)

Pleitaguensam ha dit...

Realment fluix, només em respons una pregunta.

Entenc que la tercera és complicada

andres querol ha dit...

Pleitaguen, em semblaria una temeritat contestar les preguntes 2 i 3, atesa la deficient resposta a la pregunta 1, que era la més fàcil.

De totes maneres tinc curiositat per conèixer les teves hipòtesis de resposta.

Ramon Armengol ha dit...

Ande estava la peña de Accio Jove esta mañana? Ahi solo havia gente mayor.
Claro, a estas cosas solo vamos los pringaos y los que el resto del año no tienen cuota de pantalla (lease Miralles)

andres querol ha dit...

Ramon, la pregunta es dónde estabas tu.

Yo estaba a pie de pancarta y tengo testigos.

PS Más que criticar a Miralles por estar, estaría bien preguntarse por los políticos que NO estaban

Ramon Armengol ha dit...

He llegao un pelin tarde y havia mas periodistas que otra cosa

andres querol ha dit...

aaaaaaaaaaah, vale

la tomaquera ha dit...

Ah.

Pero la verdadera revolución no fué la rusa?

Ahora va a resultar que estás mas con los burgueses que con el proletariado...

andres querol ha dit...

Personalmente simpatizo con los sans-culote

Pleitaguensam ha dit...

Formular hipòtesis amb aquesta calor?

Perquè Aznar jugava al Paddle? Perquè hi ha gent com la Tomaquera que considera que la Revolució amb majúscules és la russa. Falta memòria històrica, cap persona de dretes hauria de jugar amb una raqueta en un lloc tancat. Llegeixi's frontón, paddle, ping - pong...

Perquè jugava? No jugava, ell no juga. S'exercita. És diferent. No gaudeix, no disfruta, només pateix i es fa més fort (o això pensa ell)

Perquè? Perquè l'Aznar? Perquè Deu existeix, altrament seria impossible que s'hagués generat un agregat de matèria com aquest, l'atzar no té tanta mala llet.

Tomaquera, per alusions a tu mateix(a?), t'amplio l'argument. La revolució russa es va fer malament, en mal lloc i en mala hora. També a càrrec de les persones equivocades.

Els francesos portaven unes dècades filosofant, organtizant-se, i tot i així els hi va sortir una mica xurro... o sigui que els Russos... Si no has fet la revolució agrícola, ni la lliberal, ni la ilustrada, ni t'has plantejat la industrial (per molt que Pere el Gran hagi posat algunes fàbriques), millor deixa la revolució per gent preparada que sap conjurar-se com cal.

Vagi per davant que dels francesos tampoc ens n'hem de refiar massa, pensa que cuinen amb mantega i van inventar el perfum per no dutxar-se.

Millor no refiar-se massa de ningú

andres querol ha dit...

"Millor no refiar-se massa de ningú".

Pleitaguen realment la calor t'està afectant, que no et deixen fer vacances? Perquè aquest mal karma?

D'altra banda aplaudeixo totes les hipòtesis que formules. Plas, plas, plas.

Respecte la qüestió introduïda per la tomaquera (revolució francesa o revolució russa) vàries cosetes: 1.he començat la secció per la revolució francesa perquè és el moment inaugural de la història moderna 2. crec es la més reivindicable en quant al sistema polític (constitució, carta de drets, separació de poders, parlamentarisme, laicitat, ciutadania...)3. L'anàlisi crític de Pleitaguen respecte la revolució russa(força clàssic) el comparteixo a mitges.

En primer lloc no tinc tant clar la idea menxevic de que existeix un estandard revolucionari (primer revolució burgesa-liberal, després revolució obrera-socialista) aplicable a tot el món sense que ningú pugui cremar-hi etapes, segon no és cert que faltés cos filosòfico-doctrina, Plejánov feia anys que havia abanderat l'escola marxista russa...

En definitiva, m'agrada la revolució francesa perquè hem puc possar una imatge de Robespierre i queda guay, en canvi una de Lenin, Trotski i demés quedaria casposa

Perot lo Lladre ha dit...

"En definitiva, m'agrada la revolució francesa perquè hem puc possar una imatge de Robespierre i queda guay, en canvi una de Lenin, Trotski i demés quedaria casposa "
No deixa de tenir la seva gracia que els que abans de la caiguda del mur eran fans de Lenin i Stalin hagin esdevingut fans de la Revolucio Francesa, a la que abans de 1989 consideraven cosa superada.

Sovint em demano si la sobtada adhesio a la Revolucio Francesa no es una vegada mes producte de la senzilla ignorancia. Per exemple, algu sabia que els revolucionaris van prohibir els sindicats (Llei Le Chapelier de 1791) i que van romandre prohibits fins, mes o menys, el 1891, quan la situacio miserable dels treballadors ja era d'escandol? I els van prohibir perque creien en la relacio directe entre els burgesos i els treballadors, sense intermediaris. Igual, per cert, que els liberals i neocons d'ara mateix. I aixo es perque la Revolucio Francesa va ser una revolucio liberal, no una revolucio socialista, i el fet que els ex-socialistes (o encara socialistes de boquilla) d'avui la facin seva es molt significatiu. Perque sera, m'he demanat sovint. Ara ja ho se: queda menys casposa. Despres de tot, es nomes cosa de modes, pero aixo no treu perque Robespierre fos tant vil assassi psicopata com Stalin.