7 d’ag. 2006

Elogi de l'urbs (vacances)

Vacances! Com era la vida sense aquest punt d'anclatge anual que són les vacances? En fi, que avui és el meu primer dia de vacances, i entre d'altres coses faré vacances de bloc. Tres setmanetes desconectat. Visca, hurra i bravo.

Per aquestes tres setmanes de vacances (curiositat freaki, sabies que vacances i vaga tenen la mateixa arrel terminològica?) he cercat un destí inhòspit i novedós: la meva ciutat d'exili, la pèrfida Barcelona. Pretenc enfonsar-me en aquesta espai en que fa sis anys que visc i cercar els referents de la meva tornada. El viatge de re-descobriment de la ciutat està vinculat a un projecte que agafo amb ganes (com tots) i que si finalment duc a terme (com gairabé cap) espero poder presentar als amables lectors d'aquesta bitàcora a la meva tornada. En tot cas, m'han acabat de decidir els tours dels dos "presidenciables" per la "catalunya catalana", on han anat a amarar-se de "país".

Crido a tothom a endinsar-se en la ciutat, fugint dels museus, de les aglomeracions de guiris amb barrets mexicans, dels edificis institucionals, del bisturí olímpic o forumil... muntanya amunt, a la bora dels rius que marquen la seva efígie, cercant les seves urpes al nord i al sud... crido a tothom a cercar les places on juga la quitxalla i xerra la vellesa, els bars i "casas de comida" on espetega la fritanga, els carrers sense arbres, els video-clubs cutres, els supermercats de supervivència,h l'espai on vivim i som nosaltres i els nostres.

Crido a tothom a copular amb la ciutat, l'amant eterna sempre denostada pels guardians de la moral. Abandonem lectures d'estiu, platges i parcs naturals... anem a la ciutat.

La ciutat que pud a clavegueram i ciutadania lliure, la ciutat que detesten aquells que voldrien un país arcàdic, les essències del qual han d'anar a cercar lluny de la ciutat i del mar, on com menys gent hi hagi millor. La ciutat no està feta per versos de Mossén Cinto, ni per les visions de l'etern Molt Honorable. La ciutat està feta pels artistes maleits, mestissos, sospitosos: Marsé, Montalbán, Serrat, Gato Pérez, Pere IV, Rubianes... La ciutat es resisteix a ser quadriculada pels unificadors de costums i virtuts, pels seus carrerons la gent s'escapa i es vesteix com bonament li plau. La ciutat és sempre sospitosa i per això cal vigilar-la, amb castells des d'on bombardejar-la o amb lleis electorals que impedeixin que el vot del ciutadà pervers sigui el mateix que el de l'honrat pagès. La ciutat sempre ha estat condemnada: Babel, Sodoma i Gomorra, l'Atlàntida... bombardejada, cremada, investigada... i sempre reneix. Tornem-hi doncs, viatgem al cor de la subversió i retorenem-ne bruts i impurs, com impurs i bruts varem eixir del ventre matern. Potser tornarem havent retrovat els quatre punts cardinals del sentit de l'esquerra social i política, el sentit de ser ciutadans.

3 comentaris:

Ramon Armengol ha dit...

Doncs si dma vols fer una copeta trukam andresin, que quedat per ahi amb companys.

Fabrizio del Dongo ha dit...

Vamos, que no te puedes ir fuera, je je.

Per cert, com has pogut posar el nom de Rubianes al costat de Montalban i d' en Gato Pérez? Respect!!!

Anònim ha dit...

Mira que leyendo el post, uno no se imagina que vas a citar a Rubianes como un referente...

'Pos prefiero la ciudad cuando no apesta a cloaca, qué quieres que te diga.