22 d’ag. 2006

joves i món laboral a Catalunya

Acabem de presentar en roda de premsa l'estudi anual d'ACCIÓ JOVE sobre la situació de la gent jove en el món laboral de Catalunya. És el segon any que en Joan Calderón (aquesta vegada amb la col·laboració de la Janet Sanz) dirigeix aquest informe que ja es pot consultar a la nostra web.

Alguns apunts/reflexions al respecte:

1. enguany la població jove a Catalunya (de 16 a 30 anys) ha fet un salt en les piràmides d'edat. L'explicació més clara és que la immigració que arriba és jove. Tot i així, han millorat les dades d'ocupació i atur, la qual cosa vol dir que el mercat de treball absorveix tot aquest increment de treballadors.

2. Respecte les taxes d'activitat (gent que treballa o està buscant feina) es produeix una situació que ens obliga a reflexionar sobre tres elements: creix la taxa d'activitat en la població jove (hi ha més joves que treballen o busquen feina), es produeix un allargament de la fase d'estudis i mantenim un 30% de joves que no obtenen cap titulació acadèmica postobligatòria. És a dir, que mentre que un gruix de gent jove allarga els estudis i posterga la seva entrada al món del treball per fer-ho en millors condicions, un terç de la població hi accedeix de molt jove i amb titulacions bàsiques o sense titulació. L'esquerda social entre aquest terç de la població assalariada i la resta és una veritable bomba de rellotgeria social i un obstacle de primer nivell per al desenvolupament econòmic. Sens dubte, aquest fet hauria de ser una prioritat màxima de les polítiques públiques.

3. Com que venim d'una devallada sostinguda de l'atur, la davallada d'enguany ha afectat més a aquells que estaven pitjor, i molt especialment les dones joves. Mentre que pel que fa a homes (joves i no joves) les dades són més estables, les dones i molt especialment les dones joves tenen una mjaor fluctuació en funció de la conjuntrua econòmica.

4. Pràcticament tota la reducció d'atur s'ha convertit en ocupació temporal. Continuem a nivell europeu pel que fa a atur juvenil però amb una temporalitat absolutament disparada.

5. La discriminació salarial la patim principalment per ser joves, no tant per ser temporals. Un treballador jove indefinit cobra de mitjana 500 euros anual menys que la mitjana de treballadors temporals. En el cas de les dones joves la discriminació salarial és triple (per temporals, per joves i per dones) amb un salari que frega la meitat de la mitjana.

Hem aprofitat també per fer valoració de les polítiques de joventut d'aquesta legislatura (ja en parlaré un altre dia). Però sobretot crec que és hora que comencem a dir en veu alta que el futur de l'estat del benestar es juga en clau generacional.

19 comentaris:

Fabrizio del Dongo ha dit...

Camarada Andrés,

T' agraeïxo el resum que has fet de l' estudi. Quan ho tingueu editat ja m' ho miraré amb detall però no puc deixar d' avançar algunes consideracions respecte al que has comentat:

1- Pel que dius al primer punt, sembla evident lo que tots intuiem: la població nouvinguda, en termes generals, no treu llocs de treball i no fa trontollar l' economia nacional. És important destacar això per fer pedagogia antiracista.

2- Tinc certs recels respecte el que dius sobre aquest 30% de joves amb la titulació mínima obligatòria o sense la mateixa. Estas segur que tots ells acaben treballant en unes condicions salarials baixes? Segur que això passa en el sector de les oficines i els despatxos o àdhuc en el del comerç i l' hosteleria però estàs segur que la gent jove que treballa en el sector metal.lúrgic o de la construcció cobren menys que nosaltres? Crec que s' ha de reconèixer les diferències segons els diferents sectors d' activitat.

3- Totalment d' acord amb la discriminació que continuen patint les dones. Malauradament, encara queda molt per fer.

4- Totalment d' acord també amb les conclusions sobre la temporalitat en l' ocupació. D' això hem de fer cassus belli ja que la temporalitat va lligada a un determinat model laboral i nosaltres hem d' apostar (i ja ho fem) per un model econòmic i productiu de valor afegit, amb treballadors i treballadores qualificats que produeixin béns de qualitat. És la única manera de poder sobreviure en un món globalitzat com el que vivim.

5- Finalment, també estic d' acord amb la discriminació que pateix el col.lectiu juvenil per la seva condició de joves tot i que jo afegiria el col.lectiu immigrant (i ya no te digo las jóvenes inmigrantes).

Fabrizio del Dongo ha dit...

Ah, m' oblidava, Felicitats per l' estudi als companys Joan i Janet i a Acció Jove en general! Cal continuar en aquesta línea!

Ramon Armengol ha dit...

Vaya foto mas mala.

Ademas de eso, molt be Juanito i Janet.

P.D: Quanto melenudo en Accio Jove! Y pq el Lalo no puede que si no!

Run Lola Run ha dit...

Andrès, que n'opines del titular d'avui del Periodico?

"Els Joves prefereixen ser funcionaris"

"El 65% opta per l'administració en comptes d'una feina fixa en una empresa"

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Compi Run, la encuesta del Periódico tiene un problema, solo dice que se han entrevistado 3.000 i poco jóvenes urbanos, pero urbanos que son de BCN, de ciudades de más de 10.000, de menos de 150.000? además dice poco de como se ha echo, bastante poco.
Además fíjate en las preguntas, cae en el puro tópico, eso que aporta? poca cosa, el informe d'ACCIÓ JOVE tiene una voluntad de ir más allá, aparte de analítica, de apuntar implicaciones y líneas de trabajo. Para mi, más interesante. Además el del periódico tiene bastantes errores para los más puritanos.

Ahora nos queda ponernos a currar.

Felicidades

Run Lola Run ha dit...

Compi Jordi Merino, no era mi intención en ningun momento comparar un estudio trabajado, elaborado y contrastado con una publicación del comic más expandido de Catalunya, El Periodico.

Simplemente me ha llamado la atención y queria contrastar mis suposiciones con la opinión de los compañeros de Acció Jove.

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Compi, no problem, sé que ibas en esta línea, of course.

A mi me hizo gracia solo porque ese "tópico" que los jóvenes quieres ser funcionarios está muy distante de la realidad.
En el caso de Catalunya, la administración pública, sobretodo la local, supera el 20% de precarización. alucinante no? Pués es cierto.
Cada vez más se tiende a una externalización de la función pública, o lo que decimos los que trabajamos en ella, una huida del derecho administrativo.
Fíjate, en mi caso hace 7 años que trabajo en la administración local, en estos siete años he pasado por tener una beca de colaboración, a tener contrato de obra y servicio (incluso de un mes y medio), contratos a part time... y áhora, por características de mi puesto de trabajo, eventual.
Es una práxis muy estendida en el mundo local, sobretodo en los servicios a las personas, o los ámbitos técnicos, servicios sociales...
Per cert, m'encanta la teva reflexió sobre el dret a vot de tots els que viuen i resideixen, i participen de la vida activa de les ciutats.
Salut
jordi

andres querol ha dit...

Fabrizio, està empíricament demostrat que les persones amb nivells d'estudis més baixos treballen en pitjors condicions, pateixen més atur i sobretot tenen menys expectatives de millora en el futur. Són dades estadístiques, després la casuística dóna per tot i més. I fins i tot en el sector indústria tens més possibilitats de trobar feina i millors ocupacions amb estudis post-obligatoris. Otra cosa es que determinades professions amb gent molt qualificada tinguin males condicions.

Respecte la "notícia" de El Periódico, penso que no aporta res. Que molta gent jove prefereixi treballar amb plaça de funcionari (que com molt bé apunta el Jordi no és el mateix que treballar per l'administració) a treballar amb contracte laboral... pues claro, igual que la gent no-jove. Nos ha jodido. Quina informació ens aporta això? que la gent prefereix condicions d'estabilitat, horaris compatibles amb la seva vida personal, sistemes de promoció objectius i drets laborals, ves tu quines coses.

És curiós que la gent jove no s'acabi de deixar seduir pel paradís de l'aventura i la cultura del risc que postulen els amics neo... què egoistes i còmodes. Conec més d'un catedràtic d'economia i més d'un alt càrrec amb contracte blindat que s'indignarà davant de tant egoïsme

Fabrizio del Dongo ha dit...

Amic Andrés,

D' acord que les persones amb un baix nivell d' estudis pateixen pitjors condicions laborals en totes les seves dimensions (baix nivell salarial, major temporalitat, major exposició a riscos laborals, etc) només volia apuntar que cal detallar-ho per sectors perque hi han sectors laborals concrets en que la situació no és igual que a la resta.

Respecte a l' article del Periódico penso que ets molt injust Andrés. El llegir-ho m' ha permet conèixer la recepta que ens dona l' Oscar Riu, coordinador nacional d' Avalot. Obviament, el potenciar, com diu ell, el contracte a temps parcial és la panacea que permetrà solucionar el problema de la precarietat juvenil. Amb un sou a temps parcial de ben segur que podrem emancipar-nos i pagar hipoteques, lloguers i totes aquestes coses.

Run Lola Run ha dit...

I tant, sort en tenim d'avalot, hauriem d'alabar a aquest personatge a la categoria de guru i que exerceixi de guia espiritual pels perillosos terrenys del món laboral i l'emancipació juvenil.

...tant periodico no pot ser bo, ja m'ho deia l'avia.

la tomaquera ha dit...

Si si, pero seguro que Oscar Riu sale mejor en las fotos.
No podriais haber puesto otra?

andres querol ha dit...

Todos los sectarios (incluso el socarrón de Fabrizio) a escribir 1000 veces: viva la unidad obrera i sindical.

Ah, i de les fotos no em feu parlar. La companya fotògrafa accidental no tenia un dia inspirat (i no volgueu veure les altres!)

Ramon Armengol ha dit...

Juer, pa estas cosas hay que llamar a los companyeros que llevan siempre encima una camara.

Pa una cosa que sirvo!

Toni Peñafiel ha dit...

viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical, viva la unidad obrera i sindical... jejeje

andres querol ha dit...

ramon, ramon... no juguis en foc. De totes maneres, per ser justos amb la companya fotògrafa haurem de reconèixer que d'on no n'hi ha no en raja

la tomaquera ha dit...

Dios!
Quien es ella?!
Me lo cuentas mañana?

Run Lola Run ha dit...

Mmm, et refereixes a la noia o a la càmara? La Tomaquera m'està fent dubtar...

andres querol ha dit...

Ja ja ja... Lola si no et sap greu ser plat de segona taula (la meva primera opció era el pleitaguen, però passa de mi)casa't amb mi

Run Lola Run ha dit...

Jo esque aquestes coses del matrimoni no les porto gaire bé, i no em resulta una idea gaire seductora viure pendent d'una possible reaparició del pleitaguen. Ara, si acceptes que em casi de negre i amb la música del Dark Vader sonant... m'ho penso