14 d’ag. 2006

La ciutat dels llibres (1)


Si el mito de la ciudad modernista podemos decir que se ha consolidado definitivamente en el imaginario colectivo, aún nos queda seguir "poniendo en valor" y salvar vestigios de la que fue la ciudad obrera, la sombra de la ciudad.

La vida cotidiana en la Barcelona de 1900
Teresa- M Sala Sílex Ediciones, 2005

Quin és l'origen de l'arrós del senyor Perellada? En què consistia la dieta bàsica dels obrers de principis del Segle XX? Quins efectes socials va tenir l'annexió a Barcelona de les vil·les colindants com Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants o Sarrià? Com va desenvolupar-se i arrelar el modernisme?

La resposta a totes aquestes preguntes la trobem en aquest llibre de la ciutat, en que l'autora ens endinsa en una ciutat que està vivint una de les principals transformacions de la seva història. Una ciutat cosmopolita en la que es produeix una arribada massiva de treballadors rurals, el major desenvolupament urbanístic viscut fins al moment, la irrupció d'un moviment obrer fet a cop d'ateneu i sindicalisme anarquista, de l'excursionisme, d'una burgesia ascendent cada cop més allunyada dels menestrals. La Barcelona de les exposicions universals i de la Setmana Tràgica.

Teresa-M. Sala fa un repàs senzill i amé que incorpora les festes populars i el burdells, els tallers dels artistes i els mercats, les fàbriques i l'interior de les cases. Agraïm a l'autora que no hagi buscat refugi en el simple anecdotari "periodístic", sinó que hagi exercit d'historiadora (que és el que és) i cercat causes i conseqüències.

Una bona eina de revisió de la ciutat. Ens agrada i el recomenem.

5 comentaris:

Fabrizio del Dongo ha dit...

Te veo puesto en tu nueva faceta de redescubridor de Barcelona. Muy bien Andrés, eso es aprovechar las vacaciones y no lo que estoy haciendo yo...

Trinacria ha dit...

Ehi, me lo prestas!?

andres querol ha dit...

bueeeeeeno

Pleitaguensam ha dit...

Recomanable quan explica la tradició de "matar jueus" per setmana santa, aleshores un entén que aquest país trigarà molt a ser civilitzat. I que les tradicions no només són festes vistoses al carrer.

andres querol ha dit...

Amic pleitaguen, tu precissament saps prou bé que la civilització és un procés lent (i no inexorable. L'important és anar consolidant les posicions més rcents i avançar-ne unes quantes.