11 d’ag. 2006

Txernòbil

Exposició
Hi havia una vegada Txernòbil
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

fins al 8 d'0ctubre

Una bona amiga m'arrossegà a veure la que ha estat la millor exposició que he tingut ocasió de visitar enguany. Mig segle després de la catàstrofe, el CCCB (qui si no?) ha realitzat aquesta exposició a càrrec de la historiadora francesa Galia Ackerman que analitza la catàstrofe des de tots els diferents punts de vista possibles.

L'exposició comença per on havia de començar: quina ideologia va portar a l'única potència mundial energèticament autònoma a apostar per la font d'energia més perillosa que coneixem? "El comunisme és soviets i electrificació" deia Lenin. La modernitat com a productivisme salvatge. És per això que ens atrevim a recomanar que visitin l'exposició el director de La Vanguàrdia, el Montilla i el Mas, els Fornesa i els Rosell diversos. Especialment recomenem a aquells que des del sindicalisme tornen als vells discursos sobre la necessitat d'apostar per les centrals nuclears; a aquests els hi recomanem que es fixin especialment en els rostres de les diferents víctimes (treballadors de la central, habitants de la zona, encarregats de la neteja posterior) hi veuran només els rostres de treballadors i treballadores, no pas els de la nomenklatura soviètica.

Al CCCB hi trobem reflectits la vida abans de l'accident, la construcció de la central, el moment inicial del desatre, la seva "gestió" posterior, els efectes socials i la situació actual. Tres apunts que em van cridar especialment l'atenció:

1. la gestió de la informació: l'accident va a posar a prova la política de "glasnost" que en aquell moment impulsava Gorbatxov. Durant l'exposició van apareixent els protocols de la comissió que es va fer càrrec d'afrontar la situació i "liquidar" els seus efectes. Allà veiem com la preocupació inicial era la d'amagar la informació i la segona, la de recuperar la capacitat productiva. Molt enrera entre les prioritats quedava l'atenció a les víctimes. Un gran encert és la projecció dels telenotícies de TV3 que es van fer ressó del desastre a la llum de la informació de la que disposem avui. Tot un manifest sobre le slimitacions de la informació noticiada.

2. la frivolitat i irresponsabilitat no només dels governants soviètics sinó de l'star sistem nuclear d'occident, minimitzant l'accident i assegurant a la població "que no n'hi havia per tant".

3. l'humor. Diferents pintades escampades durant l'exposició es fan ressó dels acudits que circulaven en aquell moment entre els treballadors encarregats de "liquidar" els efectes del desastre i la població. "Pots menjar qualsevol producte de Txernòbil, això sí has de guardar la teva merda en una capsa de plom". L'humor és sempre present entre les víctimes, com a primera forma de rebelió.

Uns continguts ben plantejats amb un format excel·lent, uns muntatges excepcionals que ens transporten a les diferents fases en que s'analitza el desatre.
Un 10 a aquest treball que recomenem vivament en un moment polític en que s'alcen noves veus que reclamen el retorn a l'aposta nuclear i el productivisme com a modernitat.