28 d’ag. 2006

Una cançoneta i mo n'anem (8)


Apa, després de tantes olles sobre les cultures nacionals, toca cançoneta. La d'un cant que no és nacional d'enlloc. A la salut del qualcosí flamenquero.

5 comentaris:

anarresti ha dit...

ERC fa miracles, fins i tot reconciliar un purista del flamenc amb el Camaron!

Vivir para ver...
;-)

anarresti ha dit...

ERC fa miracles, fins i tot reconciliar un purista del flamenc amb el Camaron!

Vivir para ver...
;-)

Anònim ha dit...

els qualcosins han tornat!

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

El passat 3 d'abril s'aprovava en sessió superplenària a Barcelona, amb la participació de comunitats, representants de la Generalitat, associacions i el món local el Pla Integral del Desenvolupament del Poble gitano de Catalunya. Un poble que fa més de 600 anys que viu i resideix a Catalunya, i que han patit al llarg de la seva història per ser "diferents" ser "gitanos" i també per ser "catalans i catalanes." Malgrat això, estan considerats com els pàries de la societat. Pregunteu a un amic amb qui no es casaria, amb una noia del marroc, amb una noia xinesa o amb una noia gitana? Ai, que som beneïts.
El poble gitano, per sort, cada cop més, forma parta també de la nostra cultura i societat, i així, almenys a mi m'agrada veure'ls, com un col·lectiu amb identitat pròpia, però que son arte i parte.
Un salut al tio Santi des d'aquí, amic i company, i a la Laura. ( Això ja sembla els programes de la tele...puedo saludar?)

Qualcosa di Sinistra ha dit...

te será puntualmente agradecido