13 de set. 2006

cicle 11 de setembre: els amics

El passat 8 de setembre CCOO va celebrar la sessió formativa anual del Seminari Salvador Seguí amb motiu de l'Onze de Setembre. Enguany, el tema de la sessió d'enguany era el de les reformes estatutàries i els drets socials. Estaven convidats com a ponents els secretaris generals de CCOO d'Andalusia, Euskadi, Castilla y León i Catalunya. Tot i les diferències existents entre les propostes de cada un d'ells, es va fer evident una concepció comuna federalitzant.

Un dels ponents més aplaudits va ser Ángel Hernández, Secretari General de CCOO de Catilla y León. Segurament hi va tenir a veure el fet que ja comptava d'entrada amb les simpaties de l'auditori. Durant la polèmica dels famosos "papers de Salamanca" CCOO de Catilla y León es va posicionar públicament a favor del retorn dels papers a la Generalitat. Que en aquell moment i context el sindicat assumís en veu alta una posició tan valenta, de ben segur que es mereix el nostre agraïment i admiració, i alguna atenció més per part del mitjans de comunicació d'aquí i d'allà.

D'altra banda, aquests dies hem sabut que finalment Pepe Rubianes a acceptat l'oferiment de CCOO de Madrid Región per presentar l'obra Lorca eran todos en l'auditori de l'Ateneu Primer de Maig del sindicat després de l'autoritària prohibició del pepero progre Gallardón. La posició del sindicat de Madrid és un exemple de compromís i cultura democràtica.

No es tracta en cap cas de dos temes anecdòtics. En primer lloc perquè es tracta en tots dos casos de la primea organització social de la respectiva comunitat autònoma. I en segon lloc perquè no són flor d'estiu sinó exponent d'una línea coherent d'aquestes organitzacions. I ho fan en contextos complicats, en els que els hi hagués estat més fàcil callar i passar desapercebuts (com fan tants altres). El que resulta curiós és que els mateixos que des d'aquí es lamenten de la manca d'actius federalistes i filocatalans a la resta d'Espanya no han mostrat cap mena de reacció a aquestes demostracions. Segurament perquè de fet preferirien que realment les seves queixes fossin més realitat del que són. Potser per això els mitjans de comunicació públics de Catalunya han obviat notícies tant significatives, mentre donaven els màxims altaveus a les posicions de l'espanyolisme intransigent.

Afortunadament els nostres amics no actuen esperant reconeixement, sinó que simplement fan el que pensen que és correcte. Només espero que el dia en que sigui necessari, els federalistes d'aquí mostrem la mateixa valentia i compromís que ells.

4 comentaris:

la tomaquera ha dit...

Això em recorda a la dimissió de dos periodistes de TV3, desplaçats fa uns anys a Madrid cobrir un R.Madrid-Barça.
A la notícia, TV3 emetia 5 opinions de merengues sobre el partit i -com no- de política. "Que se vayan" "Traidores catalanes" i altres perles van sortir de la boca de 4 dels 5 entrevistats.
La setmana següent els dos periodistes "dimitien" per la manipulació de la notícia: Van entrevistar a unes 15 persones, de les quals només 4 van ser bel·ligerants amb Catalunya. D'aquestes van sortir totes (les 4) i només 1 de les 11 declaracions positives i fins i tot concil·liadores.
Sang i fetge, fins i tot a TV3.

LALO de PELAEZ ha dit...

Hi ha vàries expressions que m'he trobat quan he denunciat aquestes actituds, els llocs on ho he fet els habituals ja els saben. M'han dit:
- Es que nosaltres som catalanistes de debò...
- S'ha de fer país.
- Txarnego havies de ser...

LALO de PELAEZ ha dit...

Per cert, ara hem diuen una de nova:
Stalinista

Ramon Armengol ha dit...

Si, aixo de Stalinista esta de moda