24 de set. 2006

eleccions al parlament: foto fixa


Avui La Vanguardia publica una nova enquesta electoral que ratifica les tendències que ja apuntava la d'El Periódico i aquesta brometa anomenada Racòmetre. No cal allargar-se massa explicant aquestes tendències perquè l'obsessió de mitjans de comunicació i polítics amb les enquestes pre-electorals ja s'encarrega de que aquestes tinguin força més protagonisme que no pas les propostes de les diferents opcions. En tot cas, no em resisteixo a fer una repassada per la situació en que els diferents partits afronten els comicis de l'1 de novembre.

CiU: "a por ellos"

Van llançats, i poden anar-ho perquè estan recollint els fruits d'una tasca d'oposició intel·ligent i els constants errors polítics del Govern. Novament marquen les regles i l'agenda política (cosa insòlita en un partit d'oposició) i s'atreveixen a anar forts amb propostes hiperliberals (com la del xec social) davant un PSC i una ERC prou paralitzats com per a donar-hi rèplica en clau d'esquerres. CiU està situant les idees-força de la pre-campanya no en el camp "nacional" sinó en l'econòmic i social, terreny en el que en teoria els seus competidors s'haurien de sentir més còmodes, i estan guanyant la batalla del discurs. Saben que el principal candidat opositor no dóna la talla dialèctica davant d'Artur Mas i frisen per cercar el cos a cos en una brillant estratègia: o nosaltres o el caos en forma de reedició del tripartit. De totes maneres, no acaben d'alliberar-se del rictus nerviós que arrosseguen des que van ser desallotjats de la Plaça Sant Jaume, i aquesta obsessió basada en la convicció de que la Generalitat és un patrimoni propi els hi pot passar factura. Sempre i quan l'esquerra reaccioni com fins ara només està fent ICV-EUiA.

PSC: la paràlisi

Els "capitans" culminen amb l'elecció de Montilla com a candidat a President la seva estratègia d'hegemonització duta a terme durant la darrera dècada. El seu principal error és mantenir la convicció de què un dels seus té la capacitat de mobilitzar el sector de l'electorat que els vota a les generals però no a les autonòmiques simplement presentant-se, i ho fan de manera força barroera. El fet que la realitat desmenteixi la teoria no els fa reaccionar. Ni reaccionaran. Ell PSC és un mastodont eficaç però poc àgil. Desconcertats pels mals auguris demoscòpics han cedit la iniciativa a CiU, i es dediquen a xupar roda de les propostes conservadores, en comptes de capitalitzar una obra de govern que el propi Maragall s'ha dedicat a tapar durant tota la legislatura: pla de barris, Pacte Nacional per l'Educació, impuls a l'habitatge protegit, rigor pressupostari, Pla d'Infrastructures, etc. Per acabar-ho d'adobar mantenen un discurs i una imatge que fa que Jose Montilla esdevingui una caricatura d'ell mateix: un gris comptable. Hi ha qui està convençut de que es guarden uns quants asos a la màniga i que donaran algunes campanades durant la campanya que invertiran l'actual tendència, em jugo un sopar a que no serà així.

ERC: l'autoanulació

A l'eufòria desproporcionada de fa dos anys i mig l'ha substituit el desconcert i la desmoralització. Més greu fins i tot que la més que probable devallada en vots i escons, és la pèrdua de la centralitat política obtinguda en les anteriors eleccions i que han dilapidat durant tot aquest temps. Les constants irresponsabilitats han acabat per passar factura a un partit que després del referèndeum de l'Estatut ha decidit fer un gir de 180 graus i passar de la revolta frívola a l'stablishment. El problema és doble: els girs sobtats fan perdre més gent de la que es guanya, i l'espai de l'stablishment ja està ocupat per una força molt més creïble en aquest paper: CiU. Ho tenen difícil perquè ni poden posar massa èmfasi en reclamar l'acció d'un govern del que han estat expulsats, ni poden aparèixer com a força opositora, ni tan sols com a referent moral tenint en compte que l'Estatut que van votar en contra va obtenir els millors resultats en els seus feus electorals. ERC està acabant per ser víctima d'ella mateixa i això té mal remei.

PP: como decíamos ayer...

El PP devalla, però sense nervis. D'una banda es confirma un terra electoral sòlid que no els ha de fer patir massa. De l'altra, en Piqué es troba atrapat entre les seves ànsies renovadores de la dreta espanyolista i la fugida endavant de la caverna que dirigeix el seu partit en l'àmbit estatal. Aquesta situació no només els hi passa factura en termes electorals sinó que els manté en la marginalitat política i els condemna, una vegada més, a fer de marcians.

ICV-EUiA: entre la coherència i l'esquerra pija

ICV-EUiA es presenta a les eleccions amb els deures fets: un compromís seriós amb els seus votants, una acció de govern impecable, una posició de centralitat política com mai havien tingut, pau dins de casa i una imatge de serietat que els hi permet afirmar allò de que si les altres forces del tripartit s'haguessin comportat com ells la legislatura s'hagués esgotat. Les expectatives de pujada són clares i la normalització territorial l'hagués envejat fins i tot el PSUC de la millor època (sembla prou probable l'obtenció de l'anheladíssim diputat per Lleida). Per acabar-ho d'arreglar, PSC i ERC els hi cedeixen en exclusiva el discurs d'esquerres. Al meu parer, el principal problema dels ecosocialistes és haver-se cregut la caricatura que els hi van fer els seus rivals electorals més immediats: el ser l'esquerra pija. Més enllà de la retòrica, Iniciativa sembla haver renunciat a guanyar vots treballadors i conformar-se amb els del progrerio guai. De la crisi socialista esperen rebre més vots del magre efecte garrigosa que de les bosses hegemonitzades per uns capitans que han digerit malament l'accès a l'estat major. I resulta especialment incomprensible aquesta actitud pel fet que, a diferència del que passa amb totes les altres forces polítiques, els dos sectors més susceptibles de votar ICV-EUiA no són contradictoris, sinó que es reforcen mutuament.

16 comentaris:

Fabrizio del Dongo ha dit...

Andrés, de veritat penses que ICV-EUiA s' han oblidat dels treballadors i treballadores del nostre país? De veritat penses que les polítiques socials, fiscals i econòmiques no pensen en ells i només pensen en les classes mitges progres i en els i les joves del "No a la Guerra"?
Penso Andrés que has confós ètica amb estètica i que una cosa és que segurament a ICV (no tant a EUiA) li falta alguna persona amb "pinta d' obrer" i que potser bona part dels nostres dirigents sí que tenen aspecte més o menys "modern" però això, que al cap i a la fi no és més que una qüestió de màrqueting electoral (això que tant critiquem) no ens ha de fer perdre de vista que estem amb una organització petita però forta, consolidada i sense disputes internes, amb un programa d' esquerres modern i vàlid per una transformació, pacífica, tranquila, de la nostra societat.

RBR ha dit...

Si la decoració amb alguns obrerets, et fa més patxoca que sàpigues que he estat treballant dos anys com a peó a l'AVE rodejat de lumpen proletariat i emigrants i no m'han extés cap certificat. Aquests sindicalistes de despatx!

Ramon Armengol ha dit...

Joder! Ahora resultara que soy empresario y no me havia dado cuenta!

Ramon Armengol ha dit...

Joder! Ahora resultara que soy empresario y no me havia dado cuenta!

anarresti ha dit...

Comparteixo amb Fabrizio que el poc pedregrée obrerista que l'Andrés veu ara a ICV ha de tenir alguna cosa d'estètic. Sospito que té a veure amb aquest cartell de precampanya tan poc afortunat en què surt el Saura amb posat de "pensador de Rodin" i amb aquella brillant frase de "hi ha una forma intel·lignet de ser d'esquerres..." Cagada... però tots caguem! O no?

Un altre problema, no estètic sinó ben real, és l'escassa incidència de molts afiliats amb inquietuds bàsicament sociolaborals en l'organització. Però, com hem comentat sovint amb l'Andrés, aquest problema no deriva tant de cap exclusió sectària sinó de mandres diverses. Els espais hi són i ens estan esperant. Com es diu en castellà "sólo rompe platos quien los lava"

Fabrizio del Dongo ha dit...

RBR, lo de sindicalista de despatx ho dius per l' Andrés o per mí?

D'altra banda, comparteixo amb Anarresti el disgust pel cartell del Saura. En tot cas, més que el pensador de Rodin a mi em recorda una mica al cartell de la película de "Harry el Sucio". En quant al contingut del missatge, segurament és un missatge progre que no arriba al sector obrer tradicional però també es veritat que penso que s' han de reforçar les idees de que la nostra aportació al Govern ha sigut intel.ligent i honesta.

la tomaquera ha dit...

Donc a mi m'agradava més aquell cartell de Mis manos, mi capital. El PSUC, mi partido"

Altres temps, altres necessitats, ja ho sé...

Però és cert que malgrat ICV no ha oblidat les seves prioritats, l'objecte de les seves prioritats si s'ha oblidat d'ICV.

La força política que mes es preocupa per la classe treballadora, pels qui menys tenen obté -com apunta l'Andrés- uns magres resultats en territori PSC, els Nou Barris, Sant Martí o els Sabadell i Terrassa.
Alguna cosa devem estar fent malament i em temo que te a veure amb les formes de comunicar-se, amb el missatge. El discurs d'ICV és complex, perque no volem caure en el simplisme, però hauríem de poder explicar-ho a qualsevol lloc, no només a Gràcia o al Born.

andres querol ha dit...

Uf, es veu que cada dia m'explico pitjor.

En primer lloc al xicot que firma com rbr dir-li que com que no tinc el gust de coneixe'l, doncs que m'estalvio les reflexions sobre qui fa què als despatxos. Més que res perquè els debats d'alt nivell intel·lectual em superen.

Cap a la resta. A veure, en cap moment he dit que ICV-EUiA hagi abandonat als obrers, ni coses d'aquest tipus. Ja he deixat escrit que tant ERC com PSC li han cedit en exclussiva el discurs d'esquerres. Penso que ICV és la força política que ha mantingut i manté al llarg de la seva trajectòria un compromís més ferm amb els treballadors i les treballadores. De fet per això hi sóc.

Un cop aclarit això, sí que crec que hi ha una certa resignació a obtenir vots dels sectors "menys il·lustrats" dels treballadors (de fet la majoria dels que viuen a la Vil·la Olímpica també són treballadors). Per tant, sí que hi ha una crítica a l'estètica, tal i com apunta l'anarresti, cap a l'estètica i cap a l'acció organitzativa i electoral. Per entendren's, ICV -IU estan defensant com ningú el dret a vot per a les persones immigrades, però en canvi no mantenen una estratègia organitzativa i electoral per guanyar-se aquestes persones per l'ecosocialisme (com si està fent en canvi el PSC). Crec que ICV ha d'aspirar a ser no un partit per als treballadors, sinó un partit (també) de treballadors. Aquest és el matís.

Respecte el debat sobre el cartell: a mi hi ha dies que m'agrada i dies que no. Tampoc crec que n'hi hagi per tant.

Run Lola Run ha dit...

A mi el cartell si que m'agrada. De la mateixa manera que en l'anterior campanya la columna vertebral estava en l'identitat del partit (que som, com ens definim), en aquest cas i aprofitant la nostra presència al govern, ha de ser la nostra manera de governar i d'entendre la política. Explicar en un cartell que ICV-EUiA creiem en una forma de govern que aposti per la coherència, per la transparència i per l'estabilitat en comtes del partidisme imperant en aquest bonic país no és gens fàcil. Suposo que es podria haver fet millor (com sempre) però el resultat no em desagrada.

Sobre la qüestió dels racòmetres, jo no acabo de veure clar que ICV-EUiA surti gaire beneficiada d'aquest diferència tan brutal entre CIU i PSC. Crec que com més gran sigui la diferència entre els dos grans partits més es mobilitzarà el vot útil que afavorirà logicament al PSC, y esto no es bueno para nosotros...

Pleitaguensam ha dit...

El cartell és elitista i puntopelota. A qui se li acut atribuir-se el do de la inteligència? I la virtut de la decència?

Per no parlar de la reacció que pot generar un missatge com aquest en algú que valorava el sentit comú i aquest to tranquil fent les coses que ha caracteritzat ICV els darrers anys.

Sobre la valoració que fa el Querol dels partits, només afegir que no et refiïs mai dels capitans.

LALO de PELAEZ ha dit...

Poca cosa a afegir, però que posats a donar un toc impulsiu a la nostra organització, entenc, que el misatge destacat del cartell era el menys oportú de tots els que es donen. Feu la prova, poseu la frase comodí (la frase de la que parlem), al final del redactat. Oi que guanya?
Respecte al comentari de Ricard:
Com que ets de Rubí i he estat jo el que t'he incorporat a aquests fòrums t'encomano a imitar el bon gust dels tertulians habituals. Si no en saps, o només pots fer frases panfletistes et pregaria t'abstinguessis de fer-les. M'agrada deixar bé el meu poble.

RBR ha dit...

Demano que em disculpeu si us he destorbat amb l'etiqueta manifestada.
Si voleu aprofundir en l'escassa incidència d'ICV en el món obrer, caldria fer un anàlisis profund per esbrinar si el terme món obrer és vigent.

Anònim ha dit...

Més que pinta d'obrer, caldria que tornessim a un discurs d'esquerres en comptes d'imitar i anar de la maneta d'ERC a tot arreu.
Hem deixat de banda a la meitat de la població de Catalunya amb la enorme insistència sobre les qüestions identitàries, fins i tot amb el poc inteligent menyspreu mostrat en algunes ocasions (visca el Brasil de totes formes).
Em sembla que ja poc tenim a fer allà on el PSC era hegemònic i ara ho és l'abstenció. Tal i com està IC-V només pescarem algun vot dels desencantats amb els escàndols d'ERC. Però bona part de la meitat de la població de catalunya, ja no s'hi senten representats ni pel tripartit ni per la dreta.
El meu desig és que això canviés i no es donés tanta importància a qüestions ètniques. Però no ajuda gaire la sensació de xantatje a l'estat que s'està producint amb els comentaris de Saura en la línia d'ERC i CiU.
Salut

Blixa ha dit...

El que fa falta és recuperar l'esquerra transformadora. Volem canviar aquest sistema per un altre o no? No ens conformem a "millorar" el sistema "democràtic". Lluitem per una democràcia real: recuperem els valors republicans i igualitaris.
L'ecosocialisme no és més que una barreja més o menys afortunada de socialdemocràcia i ecologisme centrista i de "bon rotllo" del Joschka Fischer (res a veure amb el de Petra Kelly).
Lluitem per una República Federal i Socialista! Ho sento si això us sembla pamfletari als que heu renunciat a què el món canviï de base.
Per cert company Querol, et vaig veure l'altre dia a l'Assemblea de Comissions. Vau transmetre entre tots plegats menys idees que el Rajoy. I a més, o sigui que despatxen 660 treballadors a la SEAT i vosaltres no dieu ni piu? Molta cara és el que hi ha.

andres querol ha dit...

Respecte els comentaris que fa l'usuari anònim, entenc que són valoracions personals que no requereixen resposta.

Pel que fa a blixa entra en varies qüestions que val la pena analitzar una per una:

1. Respecte a si l'ecosocialisme és o no una ideologia transformadora, no vull repetir el debat del post amb l'article de JOVENT, crec que allà ja s'ha tractat el tema i millor no duplicar debats. En tot cas em sembla que l'anàlisi que s'hi fa és força simplista. Valdria la pena elaborar-lo una miqueta més, no?

2. També hi ha un post específic de l'Assemblea de delegats de CCOO de divendres passat. Sincerament em sembla que objectivament no s'aguanta l'afirmació de que no s'hi van plantejar idees. Poden agradar-te més o menys, però d'idees en van haver moltes i en temes molt diversos: mobilitat, infrastructures, serveis socials, salut laboral, immigració, independència sindical, sistema productiu... com ja he dit espero poder anar penjant algunes de les intervencions que hi van haver i així en podem parlar de manera més concreta.

3. Respecte el tema SEAT: no em sembla massa d'esquerres centrar tota l'atenció en l'expedient de regulació de SEAT perquè com a mínim les persones afectades tenien un alt nivell de drets reconeguts que no tenen la majoria de la gent que perden la feina en aquest país (això sí son acomiadaments individuals o simples no renovacions de contractes, molt menys èpiques que un ERO a una gran empresa, donen menys joc per a la literatura revolucionària). Potser en aquell moment no havies arribat, però la primera intervenció de l'Assemblea va ser la del secretari general del metall plantejan les nostres propostes en matèria de política industrial per mantenir i incrementar elsllocs de treball. Precisament perquè no som el Rajoy a CCOO no només critiquem el que no ens agrada, sinó que a més intentem fer propostes. Se'n diu sindicalisme útil, i és el que serveix no per a fer testimoni sinó per a solucionar problemes i assolir noves fites.

En eso estamos

Blixa ha dit...

Hola, Andrés,
a l'Assemblea, sí que hi era quan el company del metall hi va intervenir.
El problema és que el discurs que teniu fa servir un llenguatge manllevat del manual de l'executiu modern. Podeu fer igual una conferència davant aquesta assemblea com davant el Circulo Ecuestre.
Pel que fa a SEAT, molt bé, o sigui que en comptes de donar suport a la gent que s'ha quedat sense feina (com ara algun company de coalició ICV-EUiA), t'emprenyes perquè poso de manifest que NO VAU DIR RES del conflicte més important de l'any i gairebé res de les deslocalitzacions, no recordo haver sentit res de Domar, etc etc.

Bé, i no sóc un literat revolucionari. Simplement un revolucionari. Un anti-sistema.

Ens veiem a un altre post. Salut.