6 de set. 2006

Oci nocturn

El darrer número de Debat Juvenil publica un article de l'inefable (i infalible) Joffre Villanueva. El publiquem també a Les Cosetes perquè ens agrada i volem contribuir a la difussió de La Paraula.





Els joves no surten de festa, fugen de cals pares

Joffre Villanueva
Secretari General del Moviment Laic i Progressista

És un debat recurrent en l’àmbit juvenil, el de l’oci nocturn. Es constata que la gent jove surt de nit, fins a les tantes, consumint tot tipus de substàncies, fent soroll, tenint accidents de cotxe... I normalment es conclou que s’hauria de corregir la situació. O sigui, s’hauria de mirar que no surtin tant, que no surtin fins tant tard, que no facin tant de soroll, que no consumeixin tant i que no es matin. No tothom surt ni ho fa posant en perill la seva salut, però cap societat suporta veure morir als seus joves i cap societat entén que hipotequin el seu futur, d’aquí que s’obri un debat sovint convuls i poc racional. El problema, però, són els esquemes de partida, que són absolutament hipòcrites.

La hipocresia rau en que un pis pot valdre mig milió d’euros, una escola bressol trescents (cada més), i els contractes que permeten assumir aquestes despeses només estan a l’abast d’una elit. Potser algú pensarà que no té res a veure, però hi té, i molt (les enquestes demostren que l’emancipació provoca una caiguda en picat de l’oci nocturn). D’altra banda, resulta difícil trobar joves assumint responsabilitats en l’àmbit públic.


No tenen res a veure els hàbits de la gent jove amb la seva condició socioeconòmica? No tenen res a veure els hàbits de la joventut amb l’actitud de la societat envers ella? Es diu que el problema és que estan mal educats. Considerant que és la generació més ben formada de la història i que són la primera generació no educada en les escoles del franquisme, atribuir la culpa a l’educació és, com a mínim, arriscat. I si l’error no rau en l’educació, aquesta pot ser la solució? Difícilment, oi?. Cal dir-ho, perquè l’educació sembla la solució màgica; quan els joves emprenyen, els adults els tornarien a l’escola, encara que sigui per trobar les mateixes aules tronades i les mateixes mancances del sistema educatiu (que es poden resumir en dos: calers i reconeixement social). Tant difícil és veure que la situació socioeconòmica dels joves determina les seves actituds davant la vida? Vol dir això que hom no és responsable dels seus actes? Doncs sí, sí que ho és, però a partir dels divuit anys no té massa sentit voler educar la ciutadania, això forma part del repertori dels règims totalitaris. Els règims democràtics miren de resoldre les mancances de la població i en darrer terme apliquen sancions a qui es salta la norma. Tant paternalista és la reeducació com la disculpa infinita, i totes dues estratègies són estèrils, no resolen el problema.

Perquè fins ara les estratègies han estat aquestes: Simplemente di NO (persuasió), Ley del botellón (repressió), ocio alternativo (distracció)... Els poders públics han buscat totes les maneres possibles excepte la que tocava (emancipació). És el que ha de fer l’administració, per això la van inventar. Regular, posar ordre, fiscalitzar i donar suport a iniciatives dels propis joves. Habilitar més transport públic nocturn per evitar sorolls i accidents. Promoure una diversificació temàtica i territorial dels locals d’oci nocturn (descongestió dels centres urbans, promoció de l’oci de barri, control de llicències per evitar acumulació de bars i discoteques...). Promoure l’associacionisme juvenil i la participació dels joves com a via per l’accés a la ciutadania. I promoure l’emancipació dels joves com a via per l’accés a la ciutadania. De totes aquestes idees, em quedo clarament amb la darrera. La resta també són necessàries, però admetem d’una vegada que on estigui un pis...

17 comentaris:

Ramon Armengol ha dit...

Totalment dacord, lo be que estaria a caseta molts dissabtes amb els amics sopant i despres fent-la petar. A la meva casa

andres querol ha dit...

Ramon, quan finalment tens pis acabes descobrint que fins i tot et sobren els col·legues... que lo ponen todo perdido!

la tomaquera ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
la tomaquera ha dit...

Qué razón tiene Andrés!
Acabo de invitar a 5 amigos a comer y he tenido que fregar los platos yo solo... ingratos!

LALO de PELAEZ ha dit...

Lúcido éste Jofre.

Y sí tomaquera, unos ingratos.

tània pérez ha dit...

De desagradecidos está el mundo lleno Tomaquera... i de bones intencions el camí de l'infern... Que a qué viene? No se, però és que avui he estat dinant a casa d'un amic i, mentres ell fregava els plats, jo i els altres quatre ens beviem el seu vi...

Moscho ha dit...

Cosas nuevas en pxb

Run Lola Run ha dit...

Molt dacord amb el Jofre. Por supuesto si tienes una morsa invadiendo el salon y otra el sofa escogerás salir a tomar una cerveza

Jóvenes FCT ha dit...

Y luego sube el euribor y la gente se sigue hipotecando (los que se hipotecan) y los que decidimos no comprar una casa por no hipotecar nuestra vida resultamos ser entes extraños...del más allá...

andres querol ha dit...

Estimada Lola,

A banda de fer-te notar que Joffre va amb dues "f" (el xaval és quisquilloso con eso), crec un element de justícia aclarir que "les morses" són les que paguen el pis, i el cervesero el que viu by the face

Run Lola Run ha dit...

Estimat Querol,

És curiosa la teva conducta ambivalent. Avegades els generalismes no nomès són dolents sinò que ajuden a retificar tòpics, prejudicis y rumors infundats, i per tant criticats i combatuts. En canvi, quan et convè et permets el luxe d'extendre la conducta xupòptera a tota la juventut... no me parece correcto...

andres querol ha dit...

Benvolguda i misteriosa Lola,

Com sempre, tens raó. En tot cas com visitant habitual d'aquest intent de manual no hauria de sorprendre't. Per si de cas reprodueixo a continuació les normes que constitueixen el Llibre d'Estil de Les Cosetes i que van ser publicades en el post fundacional del manual:

1. Periodicitat: La pàgina es renovara (o no) sense cap mena de periodicitat
2. Temàtica: ho anirem veient sobre la marxa
3. Línia editorial: erràtica, esbiaxada cap l'esquerra materialista amb vocació d'hegemònica
4. Interacció: si hi ha algú a l'altra banda de la pantalla de l'ordinador, s'agrairà que manifesti la seva presència i opinió
5. Índex de rigorositat: frivolitat variable

Sempre teu,

Querol

andres querol ha dit...

Per cert, ja he encarregat a un quintet de corda que vagi assajant la Marxa de l'Imperi d'Star Wars i una botiga on lloguen uniformes de gal.la de Dark Vader...

la tomaquera ha dit...

En el llbre "Història de Catalunya (modèstia apart) del no tan infalible Toni Soler, explica que els visigots ens van deixar noms com Arnau, Guifré o Jofre (per cert, amb una "f").
I com diu l'autor "tan de moda entre el moviment hippy i escolta del nostre pais". Ves per on...

Anònim ha dit...

Doncs a mi em truca un dia un paio perquè li passi un article MEU "en word" i després ell mateix em diu que ho ha penjat al SEU blog i que intervingui, tela marinera.

I veig que el debat és sobre les dues efes del meu nom, i que es citen autors de renom com en Toni Soler.

Em dic Joffre perquè sóc del 1974 i t'havien de posar el nom en castellà. I Jofre es tradueix al castellà com a Vifredo, Godofredo, Gofredo o alguna cosa així. En canvi, Joffre no té traducció. Sobre l'origen medieval, dir que me la bufa bastant i les opinions del Toni Soler ni te cuento.

I anant al tema, veig que el meu article ha generat una polèmica entre l'Andrés i la Lola, però és una polèmica... d'estar per casa (i mai més ben dit). Només diria que és un debat recurrent, davant la situació dels joves hi ha qui els hi dona la raó i hi ha qui els culpabilitza. Tornem al mateix que ja dic a l'article, tant li fot qui té una conducta més raonable, més coherent o més ajustada a valors (rerefons del debat).

El que sempre m'ha sorprès alhora de debatre sobre l'emancipació dels joves, és que sovint et trobes amb un arguments del tipus "els joves no s'emancipen perquè no fan el correcte". Sempre hi ha motius de tipus psicològic per explicar o justificar la situació dels joves. És curiós, a ningú se li acut culpabilitzar les iaies que viuen soles en pisos de 90 metres quadrats i estan més tirades que la una. Perquè no s'agrupen? Quin estrany mecanisme psicològic fa que renunciïn a una solució tant eficient des del punt de vista econòmic i relacional? Ningú es pregunta això, i en canvi tothom fot bulla als joves perquè volen comprar enlloc de llogar, o perquè volen comoditats enlloc de goteres, o perquè es gasten una pasta casant-se, o... hi ha mil arguments.

Jo no tinc resposta, potser són tots gilipolles, però no els podem portar al psicòleg de mil en mil, de manera que com diuen els Faemino y Cansado, "habrá que quererlos".

Em sembla que se m'entén

Per cert, que és molt més interessant i peremptori l'article de l'Andrés sobre el món del treball i en canvi no ha generat ni una intervenció.

Bandarres!

Joffre

andres querol ha dit...

En tot cas, crec que la qüestió no rau en si els joves volen o no marxar de casa, si no en si poden. El que cal garantir des de l'espai públic són els drets, la forma en que cada ciutadà els exerceixi és cosa seva (i dels seu pares en aquest cas).

Per tant em sembla poc útil qualsevol plantejament del tema consistent en si els joves estan o no a gust a casa dels pares,tot i que com diu el Joffre al seu article, tan a gust no deuen d'estar-hi si es passen el dia fora... fins que tenen pis propi i llavors es sedentaritzen.

Un Ciudadano Cualquiera ha dit...

Propuestas de Ciutadans de Catalunya:

1- Si quieres que los niños y jóvenes reciban una educación bilingüe y de calidad, y que el castellano esté al mismo nivel del catalán, para que así nuestros hijos puedan tener un mejor futuro.

2- Si quieres una Cataluña moderna, dinámica, plural, cosmopolita, abierta a España y a Europa: Una Cataluña integrada en España y que vuelva a ser su motor económico.

3- Si quieres una Cataluña en la que no se cuestione a ningún ciudadano por sentirse más (o menos) catalán, o más (o menos) español, y en las que esos sentimientos no formen parte del discurso político.

4- Si quieres una Cataluña en la que se hable el catalán y el castellano indistintamente, tanto en la calle como las Administraciones o en el Parlament, y en la que no haya que disculparse por hablar uno de los dos idiomas.

5- Si quieres que los 30.000 millones de euros de presupuesto anual de la Generalitat se dediquen a programas sociales, vivienda digna, empleo, formación, y no a "construir una nación" que divide a los catalanes entre sí, y a los ciudadanos de Cataluña con el resto de España.

VOTA A CIUTADANS. EL MAYOR MOVIMIENTO CIUDADANO DE NUESTRA DEMOCRACIA.

Conoce a Albert Rivera, y las ideas de Ciutadans, en la entrevista de Eva Hache,
en la de CNN,
en el programa Ruedo Ibérico de Antena 3,
o en Intereconomía,
y mira el Spot de Ciutadans en Youtube.

Vota a Ciutadans de Catalunya, es la única manera de hacer frente al nacionalismo excluyente.