26 de set. 2006

"Som ecosocialistes perquè som d'esquerres"

El darrer número de JOVENT publica aquest article de Ferran Elias i Janet Sanz, dos exponents de la nova fornada de dirigents de Joves d'Esquerra Verda l'organització juvenil vinculada a ICV. Es tracta d'un breu i intel·ligent opuscle en que s'explica de manera clara i entenedora, però complerta, el contingut polític i la trajectòria de l'ecosocialisme a Catalunya, així com l'aposta d'ICV per encarnar aquesta ideologia. El pengem també a Les Cosetes tot esperant que ningú ens reclami drets d'autor. Aquí es pot consultar.

Ferran Elias és l'actual director de JOVENT, la capçalera degana de la premsa juvenil a Catalunya, i com a tal ha donat un nou impuls en termes de qualitat dels continguts. Impuls que complerta la reforma iniciada per la Sònia Gómez més centrada en la renovació del format i la qualitat en els sistemes de treball. Es tracta d'una de les ments més lúcides de la nova formada de dirigents de la jove esquerra verda, cridat a continuar la nissaga d'intel·lectuals orgànics de qualitat que ha caracteritzat aquesta organització i que constitueixen un dels seus trets distintius.

Per la seva banda, la Janet Sanz representa un perfil diferent. Més persona d'acció que de reflexió, la Janet és una exemple més de les noves incorporacions de dirigents intermitjos de Joves d'Esquerra Verda que estan aportant a aquesta organització un aire nou, més dinàmic i descarat.

En definitiva, al carrer Armengol hi ha cantera, i l'actual generació dirigent pot estar satisfeta de la feina que està duen a terme i afrontar el futur amb confiança. Ben segur que s'ho mereixen.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Me sobran mucho las "lecciones" de ecosocialismo que se le pretenden dar a IU ... no creo que el pasado de ICV de para ir dando clases de nada. Poco faltó en 1999 para quedarse sin grupo parlamentario propio, y ICV ya lucía eas megaideologia ecosocialista.

Y remarcar mi profundo escepticismo sobre el papel Verde. En mi casa siempre me dijeron un refran "quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija". Por muy verdes que son Los Verdes (paradigma de las escisiones), de buen árbol poco tienen, en España y en Europa.

Y en toda esa perorata de analisis histórico porque no se habla del gran proyecto Izquierda Verde en España, del Sr. Mendiluce y sus batacazos, etc.

El propio Andres Querol hablaba en su blog que "Iniciativa sembla haver renunciat a guanyar vots treballadors i conformar-se amb els del progrerio guai" pues a los hechos me remito. Este articulo de los JEV viene a ser una prueba más de como ser "progrerio guai". Me gustaria que el artículo se difundiera por fábricas, comercios y oficinas a ver cuanta gente llegaba al final del mismo pensando ¿que coño estoy leyendo?. Y llegar al final ya tiene mérito.

Ramon Armengol ha dit...

Estimado amigo cobarde, ¿que tiene de malo preocuparse de la ecologia ademas de muchos otros temas?

ICV apuesta fuertemente por las politicas sociales y feministas ademas, estaria bien que se informase.

Y si hablamos del pasado de ICV, ¿acaso se ha olvidado del papel de liderazgo del PSUC en la lucha antifranquista?

Toni Salado ha dit...

He llegit amb molta atenció l'article, i sincerament, encara que està ben escrit, no hi trobo res de nou, i discrepo d'un parell de coses.

1-La utilització de termes com "nucli postcomunista" crec que sobren. Molta gent que es considera comunista també es sent ecosocialista, i no té cap problema, ni es considera històricament superat...Vaig estar a la Festa Treball 2006 i hi havien unes quantes insignies comunistes amb falç i martell, i unes quantes estrelles de 5 puntes...I no precisament portades per vells psuqueros...Per cert, Andres, això és una constant del jovent del nostre espai: recordo a l'Escola de Formació Angel Rozas d'Acció Jove a Mataró veure el mateix...i no tots eren companys meus dels CJC...

2-El futur de l'esquerra transformadora serà plural o no serà: s'han acabat les ideologies totalitzadores. Siguem més modestos TOTS I TOTES. Jo sóc comunista, però no tinc cap problema amb l'ecosocialisme; simplement, no és la meva tradició. La gracia d'ICV-EUiA és la suma d'identitats en un sol programa. I això ens va bé a tots i totes, sino, mireu les enquestes....

3-On son els pares de l'ecosocialisme nostrat, com en Fernández Buey, en Quim Sempere, o en Jorge Riechmann? A ICV?...no pas...O militen a EUiA o son a casa...Més modestia companys i companyes, i menys pensar que sou la superació històrica d'una tradició que ve de lluny, i que vol anar més lluny encara...No som ni millors ni pitjors, som diferents i ho volem seguir sent: que no hem aprés res encara desde 1981?...Jo assumeixo la responsabilitat de la meva tradició en diferents ruptures, però vam trencar la baralla tots i totes...Per tant, rellegir la història del nostre espai en funció del present és falsejar-nos de manera ofensiva...Màxima expressió del que vull dir: el titol del llibre "ICV, història de l'esquerra verda nacional (1987-2005)" no fa justicia als que vam fundar IC, però seguim essent comunistes...

4-El pas del sector secundari al terciari et fa deixar de ser treballador? Si la resposta és, com no pot ser d'altra manera, NO, que té a veure això en passar de ser comunista a ecosocialista?
La classe treballadora té moltes fraccions, des de l'obrer manual fins al doctorat mileurista (oi querol?). Per tant, no hi han tants "obrers" (industrials, etc.) però n'hi han igual o més de treballadors perque s'han "alienitzat" moltes relacions laborals, com professions abans liberals, etc...El treball continua essent l'element humà que vertebra la quotidianetat, companys i companyes...Per tant, ha d'esser element central del nostre discurs, i no és incompatible amb l'element ecològic.

Bé, ja us he dit algunes cosetes que volia. Bon rotllo i treball unitari, que bastant hem patit tots i totes per imposar identitats. Com diu el poeta comunista (qui diria que Martí i Pol és esquerra verda només?...penseu...):

"Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora!,
que tot està per fer
i tot és possible".




Una abraçada fraternal!

T.S.

andres querol ha dit...

Sincerament companys Anònim i Toni, m'ha sorprés que l'article publicat hagi produit unes reaccions defensives. Com que no en sóc autor no em dedicaré a interpretar, però sí que crec que és de justícia fer algunes reflexions:

1. L'article té com objectiu fer una difussió de la ideologia ecosocialista en un sector ampli de gent jove (els lectors de JOVENT). No es tracta d'un assaig, sinó d'un article divulgatiu i com a tal s'ha de valorar. M'agrada perquè sintetitza coses difícils de sintetitzar i perquè expresa idees complexes amb paraules senzilles, cosa gens fàcil. Sincerament, Anònim, crec que és més inteligible pel comú dels mortals que molta de la literatura dels partits, que acostumo a llegir amb atenció. I encara que et pugui sobtar "la gent de les fàbriques" és molt diversa, i no són precisament analfabets funcionals.

2. L'article no està escrit contra ningú, i menys que ningú contra IU. De fet, l'única referència que s'hi fa és per destacar el tractament electoral injust que rep aquesta coalició per part de la legislació.

3. Enlloc es diu que els treballadors del secto terciari ja no siguin treballadors, Toni, sinó que la diversificació social-econòmica-laboral dels treballadors que suposa el postfordisme té conseqüències en organitzacions pensades per a treballadors industrials. En el mateix bloc auxiliar on he penjat l'article del Ferran i la Janet en pots trobar un de meu que tracta d'aprofundir en una idea similar des del punt de vista del sindicalisme.

4. Respecte la iconografia, les xapes i les samarretes que porti la gent, Toni, jo no en faria massa cas. A casa tinc una samarreta que em van portar de Praga que hi diu: "KGB, still watching you", i no trobo gens a faltar els antics serveis secrets soviètics.

5. Com és habitual en mi, passo dels arguments d'autoritat (del pal "éste me da la razón y está conmigo")perquè no acostumen a aportar gran cosa. Respecte la història de les organitzacions, no és cert que "entre tots" trenquessim les coses. Si som mínimament rigurosos, l'escissió de 1981 es va donar per part d'aquells que no acceptaven que la URSS fos considerada una potència imperialista. I la del 1997 per part dels que no estaven d'acord amb establir un compromís amb l'electorat de que els vots d'esquerres no servirien per portar la dreta al govern, teoritzaven el sorpaso, reclamaven la submissió d'ICV als òrgans federals d'IU, i que ICV no fos un partit, sinó una plataforma de partits. El temps dóna i treu raons, o potser no, però no s'hi val a reinventar-nos la història.

6. No em sembla prepotent, sinó lògic que qui defensa unes idees pensi que són les millors (sinó seria estúpid que les defensés). Suposo que qui és comunista, pensa que és millor ser comunista que ecosocialista. Normal. La prepotència és tractar amb menyspreu als altres i sincerament, no em sembla que el Ferran i la Janet hagin fet això en el seu article.

En tot cas, us agraeixo que aporteu polèmica i debat al bloc. Sinó seria un rollo.

Abraçades sindicals i ecosocialistes (però unitàries, eh?)

Anònim ha dit...

El anónimo de antes o "amigo cobarde" ... allí donde los cementerios andan llenos de valientes.

Respondo a Andres. Nunca dije que los trabajadores de fábrica sean "analfabets funcionals". No encuentro justo que pongas en mi boca palabras que nunca dije. Y es más, en mi escrito dije fábricas, comercios y oficinas, ¿porque solo mencionas a los de las fábricas? ¿No serás tu quien piensa así?

Solo interpreto aquello que leo cuando tu hablas de "progreio guai".Creo que el artículo es una muetra más de eso que tu criticas. Es un auténtico tostón y creo que si esa es la mejor forma de definir el ecosocialismo lo lleva claro la izquierda de este pais.

Tampoco dije que estaba escrito contra IU, pero si digo que se le pretenden dar clases de ecosocialismo. ICV lo que debe hacer es mantener la distancia justa y no incidir ni participar en el futuro de IU. Mi sensación es que si nuevamente el espacio a la izquierda del PSOE se unificara sobre eso que se llama el ecosocialismo, poco futuro le quedaría. Prefiero coaliciones con matices y espacios heterogeneos donde quepan desde comunistas a ecolos de medio pelo, pero no unificar espacios perdiendo gente, ideas, formas, etc. En definitiva perdiendo fuerza. Bastante se ha perdido ya.

Muy de acuerdo con todo lo que dice Toni Salado.

Toni Salado ha dit...

Bé, anem per parts...

1-En el que respecta a l'usuari anònim: coincideixo amb els demés en que, entre companys i companyes, ens hem de poder dir les coses a la cara, amb serenitat, i claredat, i sense recorrer a pseudònims. A l'Andrés li dic el mateix a traves del blog, que a traves d'una conversa en un café, i ell fa el mateix amb mi, o al menys, fins ara ha estat així. Sabem que discrepem en questions estratègiques, però ens ho diem sense problemes. Jo no escric per polemitzar. Escric per debatre i arribar a acostar posicions, si és possible. Si no, tampoc passa res. No crec que a cap dels dos ens obrin expedient disciplinari a qualsevol de les nostres organitzacions...

Si entre companys de coalició (i encara que alguns no els hi agradi, tambe de tradició) no podem sincerar-nos, doncs...apaga y vamonos...Per tant, "sortida a la superficie" més que justificada per tenir plena credibilitat...


2-Andrés: no crec que el meu article sigui defensiu. Només és la constatació de que hi ha encara "tics" hegemonistes per part d'algunes persones d'ICV amb el tema de les identitats. Dit d'altra manera: la concepció de l'ecosocialisme no com un corrent més de l'esquerra transformadora, sino com la sintesi i superació de la tradició comunista. Fa pocs dies en Jaume Bosch escrivia un article titulat "Del PSUC a l'esquerra verda" just en aquest sentit...Em fa gràcia que algú que ve d'ENE, ens digui que va fer i no va fer el PSUC...Però bé, aquest no és el tema, el tema és aquesta voluntat de tancar perfils revisant la nostra història.

No parlaré ni del V Congrés del PSUC, ni de les picabaralles Ribó - Anguita. No acabariem mai. Jo també et podria dir on estan els Solé Tura, els Espasa, els Oms, els Mendiluce...Millor deixar-ho. El que val la pena és analitzar que la nostra experiència com a ICV-EUiA és pionera a Europa, i penso que ha de ser LA REFERÈNCIA PER LES ESQUERRES A TOTA EUROPA...I això val tant pels vostres del Partit Verd Europeu, com pels nostres del Partit de l'Esquerra Europea.

Algun dia un acord entre Die Linke i Die Grunen per agafar pels collons al SPD i que no se'n vagi amb els de la dreta? (per cert, Cohn-Bendit, un dels vostres, volia acord...pero amb CDU-CSU...vaya tela...)
I a França: comunistes diversos i verds? per que no?
I a Italia? PRC, PdCI, i Verds...quin problema hi hauria?

Aquesta és una visió molt personal meva, però després d'estar al primer congrés del PEE a Atenes, vaig veure que la nostra coalició té un discurs proper a la gente i una capacitat de suma potentisima, mentre els altres, vostres i nostres, es resten espais que, amb una concepció més oberta, més programàtica, podrien casar perfectament.



Abraçades programàtiques inclusives


T.S.

Anònim ha dit...

No pretendo polemizar pero, en todo caso, tampoco veo nada malo en ello. Si acerco o no acerco posiciones me da igual, porque tampoco me va a servir de nada a mi, ni a nadie, cualquier acuerdo sobre esto.

Pero para tranquilizar, solo digo que las posiciones son bastante próximas, pese a mis discrepancias.

Y sí, sigo anónimo, porque quiero y porque este blog deja que sea así.

Que gran referencia a Daniel "el rojo" ... si se ha escrito un estudio sobre la izquierda verde en España, creo que seria genial traducir alguno de los que hay sobre los verdes alemanes, para que salten lágrimas ... ¿Daniel "el rojo" o Daniel "el travieso"?

Anònim ha dit...

Jo hi era...

Dit així...
"no va ser fins a la IV Assemblea d’IC, l’any 1996, quan, a partir
d’una esmena presentada per Joves amb Iniciativa, IC va passar a denominar-se esquerra ecosocialista" Sembla quelcom màgic.
Cértament un parell d'anys abans el JIC vam declarar-nos ecosocialistes per encarrec del llavors responsable d'organització d'IC. La Permanent de Joves va accedir-ho obedientment y d'un dia per l'altre vam esdevenir ecosocialistes
Vull dir que primer va ser l'estrategia política i desprès l'acceptació teòrica del terme. Més o menys com sempre hem actuat el Partits Comunistes. O sigui que, amb perspectiva històrica fins i tot m'atreveixo a dir que l'ecosocialisme és l'aposta estrategica de "El Partit".

Per cert, llavors l'ideoleg del tema era el Victor Rios (avui assessor del Comandante en jefe de la revolucion Bolivariana)habitual convidat a les escoles d'estiu de joves a la flOR DE mAIG.

Pd.Disculpeu que no em presenti pero ja sabeu que hi ha altres coses a las que el "El Partit" o la seva transubstanciació també continua fidel a la tradició.

Pleitaguensam ha dit...

Hombre... això de dir que no es dóna lliçons a ningú...

Resum de l'article: nosaltres sí que hem sabut posar-nos al dia, no com aquests garrulos d'IU, a veure si n'aprenen. Ah, i defensem que tothom sigui feliç.

Si està molt bé, estic d'acord que cadascú ha de fardar dels seus valors i la seva organització (sinó que hi fas, passa't a una altra!). Però realment l'article fa una mica de tufillo sabiondo.

Però anant a l'article, la meva pregunta és: què vol dir exactament "va més enllà de la socialdemocràcia"?

Ho pregunto perquè tinc la sensació que amb això de l'ecosocialisme voleu despatxar el comunisme (doctrinalment, que ja són ganes...) i la socialdemocràcia. I ja que les intervencions dels altres "opinaires crítics" furguen el flanc comunista, doncs deixa'm a mi furgar el flanc socialdemòcrata.

Bé, potser hauria de traslladar la pregunta als autors de l'article, però al blog l'has posat tu, de manera que per això ho plantejo aquí.

Querol, segons la teva opinió, què vol dir anar més enllà de la socialdemocràcia?

Anònim ha dit...

plas plas plas

aplausos !!!

De verdad, que magnífica definición esa "tufillo sabiondo".

¿Serà una tradición estigmatizada en los JEV y los antiguos JIC?

andres querol ha dit...

La resposta deguda a pleitaguensam

Amic pleitaguen em sembla que el teu resum de l'article és força malintencionat. Per què cal analitzar tots els posicionaments polítics en clau d'agressió als altres? Et puc assegurar que no era aquesta la motivació de les persones que, en un moment o altre, hem tingut algun tipus de responsabilitat d'impulsar un projecte ecosocialista.

Pel que fa a l'ecosocialisme com una ideologia superadora de la socialdemocràcia, crec que això ho hem d'entendre en dos sentits. En primer lloc suposa una superació ideològica en tant que la socialdemocràcia construeix la base del seu discurs sobre un del conflictes inherents al capitalisme que és el conflicte social i assumeix en un moment ulterior el conflicte de gènere i el mediambiental com a annexos. Per entendre'ns, a un programa "roig" s'hi afegeixen una addenda "verda" i una altra de "violeta".

L'ecosocialisme suposa generar una perspectiva que sintetitzi les tres visions (roja-verda-violeta)i analitza i fa les seves propostes en tots els àmbits des d'aquesta nova perspectiva. Per entendren's, per la socialdemocràcia el tancament d'una empresa en un tema "roig" mentre que la deforestació seria un tema "verd" (i menor). Des de l'ecosoiclisme un tancament d'empresa s'analitza des de la perspectiva capital treball, però també des de les desiguals conseqüències que té per a homes i dones, i el seu impacte en l'entorn (per exemple, si es tractava d'una empresa situada en l'àmbit rural, el seu tancament potencia l'abandonament d'aquest àmbit i l'èxode a la ciutat amb les conseqüències mediambientals que suposa la despoblació d'una part del territori i la superpoblació d'una altra). És a dir, ja no hi ha temes rojos, verds i violetes, sinó una única perspectiva roig-verd-violeta amb que s'analitzen les realitats i es construeixen les propostes de canvi.

Però l'ecosocialisme també es superador de la socialdemocràcia, en termes orgànics, des del punt de vista de l'impuls transformador. Mentre que els partits socialdemòcrates han acabat teoritzant que la seva única funció és fer una gestió el més justa possible del capitalisme, l'ecosocialisme recupera la idea de superació del capitalisme i erradicació dels problemes que genera.

PS Amic usuario anónimo: tant criticables són els ferums saberuts com els panfletaris. Ni caiguem ni en els uns ni en els altres

Anònim ha dit...

"Però l'ecosocialisme també es superador de la socialdemocràcia, en termes orgànics, des del punt de vista de l'impuls transformador."

Qué vol dir "en termes orgánics" en aquest context? Em sembla que els teus arguments no perden pes si no es veuen acompanyats d'intents d'introduïr cert tipus de llenguatge, que en ocasions pot ser tan forçat que perd tot el sentit. Rigor (com sovint demostres) i menys estetisme superficial.

andres querol ha dit...

Amic anònim, accepto la teva crítica. Certament a vegades el meu llenguatge no és el més entenedor. L'únic que puc dir és que no és un intent conscient de passar per qui sap què, em surt sól.

Quan parlo de "socialdemocràcia en sentit orgànic", em refereixo als partits socialdemòcrates existents en contraposició a la ideologia socialdemòcrata