21 d’oct. 2006

Diari de campanya: dia -10

De l'oasi a la selva catalana

Des d'ahir i fins demà sóc a Navaló al complex d'El Teularet de CCOO del País Valencià participant a la 8a Trobada Isidro Llopis de Joves Sindicalistes de convidat per la Secretaria de Joventut. Aquí a la serra d'Enguera la connexió a internet va una mica lenta la qual cosa no em va permetre fer l'entrada d'ahir ni probablement la de demà. Com d'altra banda, la distància dels mitjans de comunicació en aquest indret i en aquest espai de formació és important, faig un cert descans de la campanya que altero únicament per fer el post que tocava ahir.

Com que els amics de la 27 Divisió s'em van avançar a l'hora de tractar el tema de la sucosa entrevista del Sala i Martin a Carod-Rovira, parlarem d'una altra qüestió. Normalment els mitjans de comunicació centren la seva atenció durant una campanya electoral en el duel dialèctic entre els dos candidats amb més opcions d'esdevenir President. Aquest tractament no només és empobridor i molt discutible, sinó que enguany ha esdevingut impossible, pel simple fet que un d'aquests candidats ha decidit convertir-se en un outsider. Quina bona oportunitat perquè el centre de l'atenció comunicativa es dediqués a les diferents propostes, quina gran oportunitat desaprofitada. De propostes n'estan havent, moltes i interessants, i amb una forta càrrega política, però és clar els mateixos mitjans de comunicació i periodistes que critiquen als polítics per dedicar-se a l'esgrima dialèctic en comptes d'explicar-se, s'acostumen a aborrir (o a no sentir-se prou preparats) quan toca parlar de propostes, així que han decidit centrar l'atenció en les diferents tècniques de màrketing electoral. Molt més interessant, on vas a parar.

No cal anar al 20 Minutos, ni al telenotícies del Matías Prats. El noticiari d'abans d'ahir del prestigiós comunicador Iñaki Gabilondo és l'exemple més clar. Per l'Iñaki (un xicot d'allò més ponderat) el que era noticiable de la campanya catalana era el DVD de CiU (si que dóna de sí), el condó de Joves d'Esquerra Verda, el comecocos de les JERC (que es deu dir menja-coquets) i el pedagògic Joc de les Cadires. Tot presentat amb un to críticament paternalista sota el titular "Todo por el voto". Evidentment el PSC es salva de la crema, que estem a ca l'Iñaki.

Més enllà de com arriba a ser d'empobridor el tractament mediàtic de la campanya, i de la refelxió del paper del mitjans de comunicació en la percepció de la política que té la ciutadania, hi ha un element més específic d'aquesta campanya electoral que ens hauria de preocupar. El conjunt de mitjans de comunicació privats d'àmbit estatal estan presentant aquesta campanya com la prova de la degradació de la política catalana i de l'agressivitat de la mateixa. Sembla una broma que mitjans de comunicació que tenen la seva seu a Madrid, on es veu Telemadrid, on més vendes ténen La Razón, ABC i El Mundo, on més s'escolta la SER, s'escandalitzin per les picabaralles de pati de col·legi dels nosters polítics. Certament hi han hagut pintades del BUS del PP, i manifestacions ben poc cíviques contra els seus actes electorals, certament el Carod va ser insultat a la UB per un grup d'ultres, cretament CiU està amb un tó polític força agressiu... però distorsinar aquestes situacions per dibuixar un marc general irrespirable només pot ser qualificat com a manipulació

El missatge de fons és ben clar: govern d'esquerra plural = clima violent. Res nou, de fet és una estratègia ben antiga. El problema és que alguna força que fa bandera del seu amor a Catalunya i del bon govern, estigui confluint amb aquesta estratègia de desprestigi de la política catalana, perquè tàcticament en pot treure rèdits electorals. Ja ho diuen que hi ha amors que maten.

En fi, passem al

motiu 4 pel que votaré ICV-EUiA l'1 de novembre
ICV-EUiA és l'única opció que no juga electoralment amb el dret de vot dels ciutadans estrangers ni tonteja amb la xenofòbia

Hi ha temes que un mínim d'ètica, cultura democràtica i sentit de la responsabilitat haurien de deixar fora dels càlculs tacticistes. Els drets polítics dels ciutadans i la convivència en són dos exemples. I com que d'aquest tema ja n'hem parlat, per avui ho podem deixar aquí.

1 comentari:

confidencialcat2 ha dit...

Aquí hi ha 10 raons per les quals creiem que és necessari un govern d'esquerres a Catalunya. Són algunes de les que se'ns han acudit. Segurament n'hi ha moltes més, de manera que us convidem que les afegiu.

1. Perquè els i les joves ens volem emancipar i si guanya la dreta no tindrem una casa en la puta vida.
2. Perquè no volem ser la generació de la precarietat.
3. Perquè és català qui viu i treballa a Catalunya
4. Perquè no volem txecs sinó drets universals.
5. Perquè amb menys impostos hi ha menys i pitjors serveis públics.
6. Perquè cal aturar el trinxament del territori.
7. Perquè el nou Estatut beneficiï la majoria que té menys i no la minoria de poderosos
8. Perquè la dreta catalana és abans dreta que catalana
9. Perquè el tripartit és divertit
10. Perquè no volem 23 anys "Mas".

Per una Catalunya d'Esquerres!