27 d’oct. 2006

Diari de campanya: dia -4

El debat dels joves

Ahir a La nit al dia es va realitzar un debat electoral entre les candidates i candidats joves a les eleccions del Parlament, d'igual manera que s'havia fet amb motiu del referèndum de l'Estatut. En primer lloc crec que cal felicitar la iniciativa del programa perquè resulta novedos i interessant (dos adjectius que rarament van junts pel que fa al cobriment periodístic d'una campanya electoral). També em va fer gràcia veure debatre a la tele a dos estimades amigues com són la Titon Laïlla (de la Unió de Joves) i Laia Ortiz (de Joves d'Esquerra Verda) en un debat electoral televisat. D'altra banda val a dir que el format de debat i el plantejament de la Mònica Terribas va provocar una certa sensació de "más de lo mismo" en comptes de facilitar un debat més fresc i dinàmic, que permetés introduir temes absents del centre d'atenció de la campanya. No obstant, la meva reflexió més de fons ve per una altra banda.

Aquest matí han vingut a visitar el sindicat dos classes d'un Pla de Transició al Treball (PTT) de Badalona. Els PTT són programes adreçats a joves que han finalitzat l'educació obligatòria sens obtenir el títol, i que pretenen canalitzar la seva incorpració laboral per a que es faci en les millors condicions possibles, cosa prou difícil en el nostre mercat de treball. Mentre parlava amb els nois i les noies del PTT no podia deixar de pensar que el debat d'ahir nit tenia ben poca cosa a veure amb ells, les seves necessitats i els seus interessos.

Enteneu-me, no es tracta de fer demagògia fàcil. Certament alguna de les formacions incorpora a les seves propostes temes interessants de lluita contra la precarietat i l'exclusió. I arribar al col·lectiu del "terç d'exclusió" no ens resulta fàcil a ningú. Però em preocupa que cap fo´ça política doni la prioritat 1 a la lluita per guanyar el futur per a una generació de treballadors "de la franja baixa" que només veu núbols molt negres. I com que ja n'hem parlat abans o podem deixar aquí per avui.

4 comentaris:

Esther ha dit...

Ens preocupa a tots, però són col·lectius que no fan soroll, i tenen altres prioritats com per fer-ne i lluitar al respecte.

A part de "treballadors", són persones i el fet que estiguin dins d'un PTT no és per causa només d'exclusió laboral. Hi ha moltes coses més darrera, tots ho sabem, i més els que ho hem viscut des d'aprop, sobretot en els anys dels PGS (Programes de Garantia Social, que no garantien res i han exclòs molt més).
No conec les vides d'aquests joves però me'n puc fer una idea.

Com bé dius, el debat d'ahir no els hi importava gens, al contari.

Els programes electorals estan massa lluny dels seus objectius i històries de vida.
O els objectius d'aquests estan massa lluny d'ells i d'elles...

Fabrizio del Dongo ha dit...

Andrés, no em crec que una persona com tu, coneixedora del contingut dels diferents programes electorals, pensi que tots els discursos són iguals i que cap de les forçes polítiques aporta cap recepta eficaç per aquests joves que han abandonat prematurament l' escolarització reglada. Val a dir que el fet de que no finalitzin l' educació obligatòria no els converteix automàticament en futurs exclossos, tot i que sí que és un factor de risc. L' exclussió social te més dimensions que no pas la formativa i s' hauria de veure cada situació concreta i veure quin és la situació familiar, el capital social de que disposen, etc.

Jo no vaig veure el debat televisat i, en conseqüència, no puc opinar sobre el que van dir i el que van deixar de dir els i les diferents representants que allà van acudir però penso que, sense anar més lluny, JEV aporta unes quantes fòrmules per reduir la precarietat juvenil, per reduir la temporalitat en la contractació, per afavorir el dret a l' habitatge, etc. No crec que tothom estigui en condicions de poder dir el mateix.

andres querol ha dit...

Fabri, no em facis trampes. Jo no he dit enlloc que tots els partits siguin iguals. De fet em sembla més que evident que en aquest bloc em mullo i prenc partit "hasta mancharme" que deia el Guillén. Tampoc he dit que els programes dels partits no recullin propostes útils per a l'inclusió social i laboral. Com a mínim trobem propostes interessants al programa d'ICV-EUiA i al del PSC.

El que dic és que la situació d'un terç d'exclusió social en les noves generacions de ciutadanes i ciutadans és un factor que hauria de ser la principalíssima prioritat en el programa i el discurs de qualsevol força política, com a mínim de les d'esquerres, i no ho és. Objectivament no ho és. I que en els termes en que es dóna el debat electoral les persones que formen part d'aquest terç no es senten reflectides. També reconec que això últim resulta realment difícil, i no només per als partits, també per exemple per als sindicats que en teoria estem en millor situació en aquest àmbit.

I sobretot no crec que assassinar missatgers sigui la manera de fer desaparèixer els problemes que recullen els missatges.

Fabrizio del Dongo ha dit...

Amic Andrés, tens raó en que molt probablement, la lluita contra la pobressa i l' exclussió social no està entre les primeres propostes dels partits. Comparteixo amb tú que són ben poques les formacions polítiques que aporten propostes serioses per combatre l' exclussió i també comparteixo que aquestes propostes no són precisament les més mediàtiques. Probablement no ho són perque les persones susceptibles de ser beneficiades directament per aquestes propostes són persones "invisibles", que no es fan notar, i també són persones que, a causa de la seva manca de poder econòmic i de no estar organitzats, no tenen capacitat d' influència i no són un target dels partits, ni tan sols dels partits d' esquerres.

De totes formes, no em sembla malament que aquestes propostes d' inclussió no siguin les més anunciades i repetidees, si és que això no els ha de comportar rèdits polítics en forma de vots. Lo que sí que m' importa és que aquestes propostes realment existeixin i siguin aplicades pel futur govern.