30 d’oct. 2006

Per què no sóc del Barça




Resposta 1: perquè no m'agrada el fútbol. Potser amb això n'hauria d'haver prou.



Resposta 2: perquè és més que un club. No em sembla malament, en principi, que els èxits esportius s'expressin amb festa al carrer, que generin orgull col·lectiu i sentiment de pertanyença. M'agrada quan persones que no es coneixen estableixen complicitats en un bar pel fet de compartir uns mateixos colors. I el meu amic Josep Maria acostuma a utilitzar la definició montalbaniana del Barça com a "exèrcit desarmat de Catalunya". Tot plegat molt bé. I molt fàcil de manipular.

Un club de fútbol pot ser un espai compartit per ciutadans molt diferents, el gran actiu del Barça, en la mesura que els uneix l'esport i les ganes que el seu equip tingui èxits. Però d'ençà de Belusconi coneixem com és de fàcil que persones amb poc escrupols, ambicions polítiques i voluntat populista utilitzin els clubs de futbol i traixin la diversitat de la seva massa social.

Resposta 3: La que avui dóna un personatge que en principi no m'és simpàtic, Daniel Sánchez Llibre: "Con estas cosas (la foto de Laporta amb Mas) se le quita importancia a la Generalitat y se le da mucho a un club, y el país se hace mucho más pobre"

6 comentaris:

el duende en la luna ha dit...

Totalment d'acord, no es poden barrejar les coses i menys en segons quines èpoques de l'any. Malgrat això, el meu cervell va madurant amb el temps i sé diferenciar unes coses de les altres: continuaré veient els partits i animant al meu equip de fútbol, per que per a mi és només això: un equip de fútbol. Encara que el sr.Laporta ( del que tots coneixem les seves intencions per d'aquí uns anys) volgui fer-se"la foto" amb en Mas o en Montilla. És lliure de fer-ho, i jo també de votar a qui votaré. Llàstima que potser no tothom pensi com jo i es deixi influenciar per aquestes fotos...
I quin dilema tindran ara els influenciables: PSC o CIU?
Jo els hi dic, sigueu valents i voteu ICV.

Anònim ha dit...

Fotos Laporta-Montilla i Laporta-Mas.

Conclusió:

tres arguments més per no ser de CiU, per no ser del PSC i, sobretot, per no ser del Barça.

Catalunya és més que un club!

Fabrizio del Dongo ha dit...

Estic amb tú, Andrés. Jo tampoc sóc del Barça però, encara que ho fos, tot plegat em sembla tant provincià...

La darrera anècdota, la de la foto Mas-Laporta segurament obeeix, com bé diu la duendecilla, a futurs projectes polítics d' en Laporta per quan sigui gran però, en qualsevol cas, em sembla penós barrejar política (per mí, quelcom molt seriós) amb esport (un pur entreteniment, com a mínim per mí).

En el mateix ordre de coses, aprofito per expressar el meu malestar amb TV3. Si us adoneu, veureu com quan donen les notícies esportives parlen primer del Barça, després del Nàstic i finalment de l' Espanyol. Patètic. Entenc que com a espai de difusió i socialització nacionalista, la que es suposa que és la televisió pública del meu país (i que hauria de ser de tots els ciutadans del meu país i no només dels nacionalistes) vulgui fer desaparèixer del mapa a l' Espanyol, encara que només sigui pel pecat original que té anomenant-se així. En qualsevol cas, el Nàstic és un equip que acaba de pujar a primera divisió i no amb gaires bons resultats, per cert. Quin criteri apliquen per donar els resums dels partits en aquest ordre? Un criteri polític marginador, és clar.

la tomaquera ha dit...

"Me gusta el fútbol/
los domingos por la tarde el Español/
baja a segunda...."

I si, penós el Laporta.

afiliat ccoo desconcertat ha dit...

Sindicalisme immoral: ccoo demana moratòries als permisos de treball per a romanesos i bulgars. Confio que la CONC es desmarqui d'aquesta proposta, digne dels neocons de CiU, però a la web no s'hi troba res. Com és possible?

Run Lola Run ha dit...

Trobo intrigan aquesta obsessió malaltisa que pateixen els militats/presidents/dirigents de CIU d'apropiarse les institucions a les quals treballen. Pateixen una espècie de sindrome d'Estocolm que fa que quan trepitgen una institució (ja sigui la presidència del barça com la de la generalitat), enlloc de veure's com a mers gestors agafen un rol personalista i s'arriven a creure que els pertany. Potser és degut a algun trauma infantil... potser els van retirar el pit massa dora? (la culpa és segur d'alguna dona)