4 d’oct. 2006

Una concepció dretana de l'estat social


Sembla que alguna cosa està canviant en aquesta pre-campanya electoral, no ho vull dir massa fort, però comença a semblar una campanya electoral d'un país normal on els candidats no es dediquen a alliçonar-se respecte les essències pàtries, sinó que centren el debat polític en les seves propostes econòmiques i socials. Aviam si dura.

Qui està prenent més clarament la iniciativa en el debat és CiU amb un conjunt de propostes de polítiques socials que, més enllà de si són realistes en termes de finançament públic, ningú pot negar que són agossarades... i molt de dretes. La darrera proposta exemplifica perfectament aquesta concepció dretana, liberal i conservadora de la protecció social que representa a CiU. Es tracta de ajudar les parelles de menys de 30 anys que es vulguin emancipar pagant el 50% del lloguer durant 3 anys. A banda de l'esclat de rialles que va provocar entre els estudiants de la Blanquerna penso que val la pena analitzar la proposta amb calma, pel que té de símptoma. Analitzem doncs cada un dels seus termes.
1. Es tracta d'una subvenció directa a l'usuari (la lògica del xec social que Mas utilitza com idea força). Front a les polítiques d'habitatge d'esquerres, que consistirien en dedicar aquests recursos a fer habitatge de protecció social, les polítiques socials liberals es basen en subvencionar el consum privat i evitar generar un sector públic sòlid, que acaba sent la manera d'incidir en el mercat. L'experiència ens demostra que tot ajut públic directe pel lloguer o la compra del pis (bé de primera necessitat i escàs) acaba generant un increment del preu de lloguer o venda, i per tant passa a incrementar els beneficis del propietari o venedor. Deu ser per això que aquestes polítiques sempre són vistes amb simpatia per qui especula amb l'habitatge.

2. Es tracta d'un ajut públic no condicionat al nivell de renda dels perceptors (una altra característica del xec social). Per tant s'acaben traslladant recursos públics a qui no els necessita, en detriment de la resta.

3. En canvi es condiciona l'ajut a que qui el sol·liciti es constitueixi legalment en parella. Aquí veiem una característica essencial de la concepció de les polítiques socials de la dreta conservadora: els drets no són dels ciutadans, sinó de les families. Que no tens parella? doncs no pots marxar de casa. Que pretenies compartir pis amb una amic? Doncs quedeu fora. Que no pensaveu registrar-vos com a parella de fet? El concubinatge queda fora dels ajuts socials.

En fi, res de nou. En tot cas cal valorar el fet que en l'actualitat (a diferència del que passava fa poquets anys) no es qüestioni la necessitat de fer polítiques públiques que garanteixin el dret a l'habitatge. Alguna cosa hem avançat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo, nen!

Aquest tipus de posts són els que m'agraden de tu. Ni massa llargs, ni massa curts, ni massa pedants, ni massa cultes... Realista, amb les paraules justes i accessible perquè tothom entengui el que dius. Fantàstic! Directe al quid de la qüestió. Això és el que haurien de fer alguns polítics d'esquerres: ser didàctics i explicar a la gent el que s'amaga darrere de cada proposta. Perquè si no, el que queda a la memòria és que CIU ajuda als joves i això no és!

Mc

Argenta Copper ha dit...

Da la sensación, sin saber mucho del tema, que se dedican a poner tiritas cuando alguien se queja. Ahora los jóvenes se quejan de la situción de la vivienda, pues les solucionamos el problema rapidito y andando. No hay una visión global y/o a largo plazo que realmente cambio las cosas en profundidad.

Aunque tambien es cierto lo que dice el anónimo: la frase de Mas es un titular, las propuestas de otros partidos que sean más realistas y radicales, el común de los mortales ni las oye. Quizá porque es más fácil y breve la demagogia, quizá porque los medios buscan lo que buscan, pero quizá tambien, porque a veces, a ciertos políticos les cuesta hablar claro y sencillito.