30 de nov. 2006

Cicle nou govern I: Les polítiques de joventut


Los viejos desconfían de la juventud porque han sido jóvenes. William Shakespeare

El joven conoce las reglas, pero el viejo las excepciones. Oliver Wendell Holmes

Ningún hombre sabio quiso nunca ser joven. Jonathan Swift

Habemus govern. I cartipàs. Sempre és més esperat el cartipàs que el programa de govern, perquè les discussions de noms i repartiment de poder entre capelletes sempre són més sucoses que les de polítiques i el desenllaç de conflictes socials. En el "mundillu" (patadón a Pompeu, que ara està de moda) de les polítiques i organitzacions de joventut hi havia inquietud no pas pel programa de govern (això interessa molt poc als veritables "professionals"), bastant més per l'ubicació de la Secretaria General de Joventut en l'organigrama del Govern i, sobretot, pel nom de la persona que seria nomenada. No n'hi ha prou amb saber el partit a qui li correspon la responsabilitat, el sector dins del partit (tots els partits en tenen), el nom de la persona és clau per als "professionals" (entitats i individus): un bon o mal feeling, una llista de favors deguts o de confrontacions passades ("aquest va ser el tiu al que vam votar en contra en aquella discussió del consell de joventut?-No- Uf!- Aquest és aquell al que vas estar ignorant tota l'estona al darrer Sopar de l'Associacionisme Juvenil-Merda!"), les filiacions associaciatives que es compatibilitzen amb la partidària, són factors clau per als caçadors de diners i influències públiques en aquesta casa de nines que és el món de les polítiques de joventut, si fa no fa com la resta de móns para-institucionals però en versió miserable (pels pocs diners que es mouen i la poca incidència de les influències que s'aconsegueixen).

Ara ja s'han resolt les tres incògnites: publicat el programa de govern, sabem definitivament que Joventut penja del nou Departament de Benestar Social (que no es dirà "benestar social") i que el flamant nou Secretari General és l'Eugeni Villalbí. Com diria Annibal Lecter davant la carta de tapes del bar d'una seu d'UGT: parlem-ne.

(continuarà...)

4 comentaris:

Moscho ha dit...

Molt bona l'ultima frase!!
jajaja
X cert, a pajilleros ens ha fet tornar l'actualitat

Fray Louis de Lleó ha dit...

Amic de tendència bisexual, sóc fray Louis de Lleó, frare i poeta dedicat encoratjadament a netejar les natges dels meus amics íntims. Et convido, a tu i als teus companys de cap triangular a visitar el meu monestir, on les tranques de més de dos metres no caben per la porta.
http://epistolesafraylouis.blogspot.com/
Aquí gaudiràs de bona poesia en català i descobriràs l'art de la masturbació en 3D. Sigues un alumne aventatjat i talla't els pèls del cony.

Una abraçada, esperem els teus comments.

Fray Louis de Lleó ha dit...

Estimat,

voldria animar-te a visitar el meu monestir. Sóc en Frare Louis, el clergue que ejacula mercuri. Eventualment i sota condicions molt particulars puc assemblar-me físicament a Oscar Nebreda. Tinc un petit defecte que només sap un grup d'amics que es dediquen a operar gossos, i és el següent: tinc un penis al clatell. El que més em molesta és que és completament negre.

http://epistolesafraylouis.blogspot.com

Espero veure't pel monestir.
Si et trobes a algun madrileny pel camí, endinsa-li un bastó ple de formigues pel recte.

Argenta Copper ha dit...

Estimado, cuando digo que a veces no te sigo, me refiero precisamente a momentos como esa última frase. Seguro que para alguien de cocos el chiste es buenísimo, yo, no estoy a la altura, como nunca he sido comunista...