20 de nov. 2006

de Zakaria Miludi a Yasmina Khadra

Dijous passat, els diaris ens informaven de la mort de Zakaria Miludi (que no és el de la foto) sembla ser que de mort natural, mentre complia condemna a les presons del Marroc. Miludi era el líder del moviment integrista Assirat al Moutaquim (el Bon Camí). Miludi va nèixer i crèixer en una barriada de barraques i a partir dels set anys va estar treballant d'aprenent de mecànic. En el moment de la seva mort era el màxim dirigent d'un grupúscul integrista, amb responsabilitats en els atemptats de Casablanca, causant de la mort per assassinat de persones "impies" i un referent espiritual per als terroristes de l'11 M.

Què és el que porta a un noi de barriada d'una de les grans urbs del magreb a convertir-se en un líder terrorista i un assassí? La pregunta ens condueix al segon personatge d'aquesta entrada, el de la foto. Es tracta de l'escriptor algerià Yasmina Khadra. En diverses de les seves novel·les Khadra (que és evidentment un pseudònim) ha tractat el conflicte entre el terrorisme del FIS i el govern corrupte del FLN. De les seves obres recomanem molt especialment l'anomenada triologia d'Alger editada en castellà per Zoela i que s'inicia amb la novel·la Morituri protagonitzada per un oficial de la policia algeriana que es troba entre ambdós focs i veritable consagració de l'autor. Però pel que fa a l'entrada d'avui, recomenem molt especialment la lectura de Los que sueñan con lobos. En aquesta novel·la, Khadra presenta la vida d'un jove de la Qasbah que veu com les seves aspiracions de triomf social s'enfonsen davant la realitat d'una Algeria propietat d'uns pocs i el seu acostament progressiu a l'integrisme islàmic, que el porta a esdevenir un dels seus sanguinaris cabdills. Una lectura que hauria de ser obligatòria per a tota aquella persona que vulgui analitzar amb voluntat de rigor i profunditat la realitat de l'integrisme islamista en l'àmbit del Magrib.

I com que es tracta de novel·la negra, recomanem una passejada per la Barceloneta fins la llibreria Negra i criminal que es pot trobar al carrer de la Sal i que us deixeu assessorar pel bon ofici d'un llibreter dels que ja no en queden. De res.

4 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ClaraClaríssima ha dit...

Et faré cas, Andrés, aviam si trec l'entrellat d'alguns autors del Magrib i surto de la saturació de literatura catalana que tinc jejeje.... tot i que l'última novel·la que he llegit és Germinal, d'Emile Zola, amb més vigència del que ens imaginem... que de ben segur un sindicalista com tu ha llegit.
Petons, Raquel.

andres querol ha dit...

Sí, el que m'estranya és que en parli tan bé una feminista com tu, si no recordo malament les dones no surten massa ben parades... es curiós com Germinal a passat a constituir un clàssic reivindicat per l'obrerisme, quan la intenció de Zola era més aviat la contrària...

ClaraClaríssima ha dit...

Literàriament és una joia, una altra cosa és ideològicament. I sí, té vigència precisament per la crítica que fa de l'obrerisme, pels intrínculis interns: "senyors, no acabareu amb nosaltres com a classe, ja ho farem nosaltres mateixos" jajajaja.. La visió de les dones, doncs, em fa vergonya pensar que no l'havia llegit en aquesta clau...però ara que ho dius... és cert, tot i que, segons Zola, ell es nodria de la realitat i pretenia canviar-la amb les seves novel·les...
Petons (de nou)