22 de nov. 2006

+ mileurisme

El meu amic Luis Romero em fa arribar aquest breu articlet que enllaça amb el tema del "mileurista" que ja ha protagonitzat algun debat en aquest manual. Com que és breu i simpàtic, aquí l'enllacem.

10 comentaris:

Fabrizio del Dongo ha dit...

Bueno, lo de que elartículo es simpàtic lo dirás tú porque a mí no me ha hecho ni puta gracia. Yo soy uno de los pringaos que van a los actos electorales con la banderita a apoyar a la que considero que es la fuerza política que mejor puede materializar los ideales en los que creo.

Por otra parte, no creo que sea positivo ni pedagógico poner en el mismo saco a todos los partidos políticos, como si fuesen culpables todos por igual de la situación económica y de la frustación laboral y vital de muchos jóvenes de nuestro país.

Al final, en el capitalismo todo es cuestión de oferta y demanda y si un albañil cobra más que un licenciado en filología hebrea, pues será porque hacen falta más albañiles que licenciados en filología hebrea. Así de simple. Si a esta lógica, le añadimos que hay determinados sectores (como el metalúrgico) en el que la tasa de afiliación sindical es notablemente superior a la de otros colectivos, pues se entienden las diferencias salariales.

Ep, lo cortés no quita lo valiente y hay que defender salarios dignos para todos y no retroceder ante todos aquellos avances que han costado tanto ganar.

ClaraClaríssima ha dit...

Bon dia,
No crec que l'article donés la culpa als partits polítics, més aviat el que deia és que aquests joves sobradament preparats i mileuristes conserven encara, en part, els seus ideals i l'esperança d'un món millor. A més, tots sabem que cada vegada menys els estats tenen poder davant els monstres econòmics.
Aconseguir que tinguem uns salaris dignes no té per què suposar que d'altres col·lectius retrocedeixin en els seus drets.
Jo m'he sentit tristament identificada amb el que diu l'article. A més, cada vegada menys em considero menys preparada davant la competitivitat del mercat i m'apunto a cursos, aprenc idiomes, etc. etc. per tal d'arribar a no sé on?
Bé, i el meu interior tan ric què? Això no es paga amb diners... jajajaja
Petons, m'estic enganxant al teu blog, Andrés jejejeje....
Clara

ClaraClaríssima ha dit...

I què me'n dieu dels informàtics? Aquests estan preparats i sobredimensionats a les empreses? a partir d'ara sóc mileurista i antiinformàtics...

andres querol ha dit...

Claraclaríssima, només et diré que conec algun cas on els informàtics cobren més que els directius i l'única explicació deu ser la que apunta el Fabrizio: és més fàcil trobar directius que informàtics.

En fi, en tot cas el que crec que apunta l'article respecte els partits és el fet que en els actes es dóna a aquestes persones un protagonisme en la imatge de l'acte, que no ténen socialment (suposadament).

La reflexió, més enllà del "mileurisme" que sabeu que és un concepte que no accepto, és la contradicció que mentre que en la nostra societat els actuals "joves" ho comencen a tenir realment magre, la categoria "jove" té un valor positiu (certament des d'una mena de papanatisme pro-jove) en termes d'imatge. I crec que aquesta situació té la seva gràcia de cara a un cert anàlisi de "què ens està passant".

Pleitaguensam ha dit...

Doncs si estàs en contra de l'ús de l'expressió "mileurista" (jo també hi estic), no li donis corda.

"Anomenar malament les coses és augmentar l'infortuni del món"
Albert Camús

andres querol ha dit...

"Dios escribe con renglones torcidos"

pleitaguen, no sé si m'acaba de convèncer aquest emmurriament permanent en el que t'estàs instal·lant...

No estic gens d'acord, com ja he fet pal·lés en més d'una ocasió, amb el concepte "mileurista". La qual cosa no vol dir que no em sembli que hi ha gent que hi està d'acord que fa aportacions interessants al debat, debat que existeix únicament en cas que es recullin expressions entre dos (o més) posicions contradictòries.

ClaraClaríssima ha dit...

Bona tarda,

He estat llegint la teva opinió respecte al terme "mileurista"... interessant visió, però a mi em sembla una paraula útil (tot i que potser caldria matisar això dels 1000 €) per definir una determinada generació: som molts els qui teníem unes expectatives en relació al nostre futur, aquells fills de treballadors que pensàvem que accedint a la cultura tindríem un feina estable, perquè així ens ho havien venut... i aquells pares pagant carreres que no serveixen de res o els mateixos fills treballant els estius... no podem formar un col·lectiu? Això vol dir no tenir consciència de la unitat de la classe obrera? Una servidora va ser, no fa gaire, representant sindical a una empresa on un dels guanys que vàrem aconseguir fou que es reconegués la categoria professional segons la feina que es desenvolupava, per tant, era conscient d'on era i qui era... ara bé, això no treu que no cregui que existeix un col·lectiu que reuneix les mateixes característiques i problemàtiques que jo...

Una abraçada,
Clara (estic mig adormida de l'àpat del migdia, perdó per la dispersió de la reflexió...)

Pleitaguensam ha dit...

Clara, digue-li pobres, que acabaràs abans

O classe treballadora

o currantes, classe mitja - baixa, apurats, putejats... (apurades i putejades també)

Això de mileuristes és la darrera expressió fashion de merda que s'ha inventat algun sociòleg, que se l'han apropiat els mitjans, i que ara ens l'haurem de menjar amb patates.

Clara, si alguna cosa t'uneix a tons pares pel que fa al nivell adquisitiu, doncs això es diu classe social. Que t'afecta i es manifesta de forma diferent? Que tens perspectives diferents de cara al futur? Ja m'ho imagino, per això tu ets jove (suposo) i ells no.

Querol, a mi em preocupa que et coloqui una cita de Camús i me'n tornis una de bíblica.

Fatalisme sindical? Tu no, Querol, tu no!

I no nego que s'estiguin fent aportacions, sobretot si són per escrit en el marc d'un sindicat, el que dic és que potser al company aquest li has de dir que molt guai, però que hi ha altres expressions millors per explicar el que és més vell que l'anar a peu. L'explotació de l'home per l'home.

Anònim ha dit...

después de mucho reflexionar acerca de la palabra mileurista...creo que empiezo a estar de acuerdo con el querol...y si no no hay más que ver la página web www.mileuristas.es. Por otra parte, Eduardo Jordá parece demostrar abiertamente su discriminación respecto a los inmigrantes cuando mezcla a las y los trabajadores que cobran menos de mil euros con los inmigrantes, según él, menos cualificados. Pues según los datos de la EPA, el 18% de los trabajadores extracomunitarios tienen estudios superiores, en torno al 42% tienen estudios medios. ¿Baja cualificación?
Y es verdad que nos vendieron la competitividad dentro del capitalimso exacerbante. Lo que tenemos que hacer es más sindicalización. Qué muchos mayores también cobran menos de mil euros joer!! Y lo de los partidos políticos...hay que ver la demagogía de la que se jactan algunos colaboradores del ABC y de El Mundo...

luisito ha dit...

pufff... el articulo y porque te envie el articulo?... estaba los niños en clase y pregunto el profesor: como se llaman a los de cadiz? gaditanos repondio maria... como se llaman los de teruel... terolense dijo xavier... y los de sabadell cebollinos...obviamente
A luisito le preguntaron por gentilico de los de terrassa... y luisito respondio: TODOS...(copyright: jUAN bLANCO)


la union la union hace la fuerza contra cualquier tipo de segregacion atendiendo a todas la peculiaridades...

el concepto fashion mileurista... al igual otros conceptos populares, unicamente entre la opinion publica y sus seguidores, no son mas que segregaciones especificas de la realidad y tendiramos que combatirlos con la situacion real de todos...
otro concepto fashion muy habitual en el sindicato y la opinion publica es la precariedad, concepto con el que lamentablemente coincidi y digo lamentablemente porque era mi funcion el tener que explicar su definicion a los proios vividores de en primera persona de la precariedad...
y ppor supuest miss GLOBALIZACION, terminos solo plantean debates semanticos sobre lo mismo, en que lado estas... al margen de diferencias gentilicias que defendemos como sentido de identidad... somos anti GLOBALZACION...ALTERMUNDISTAS... debates superados que no hace sino trasladarse al ultimo gentilicio en debates vanguardistas sobre lo que ha sido y sera este mundo.... es la primera vez que es escribo en un blosg pero bueno perdon...
me gusta que un poco mas abajo de donde escribo aparezca la frase...

Elegir una identidad

"quienes son los que sufren no se pero son mios" P.Neruda

joder sin ron pero con dos porros...