2 de nov. 2006

Resultats electorals: apunts en mode bucle


1. Continua en augment l'abstencionisme, el qual castiga especialment els partits grans. Acostumem a tractar l'abstenció com una massa amorfa i unoiforme que no és. La pregunta no és "com fer votar als abstencionistes"? sinó "com mobilitzar els potencials votants d'esquerra transformadora"? Esperem idees, aquí en deixo alguna.

2. L'escenari polític del pospujolisme es consolida amb un ventall d'opcions on els grans són més petits i els petits creixen, s'imposa la lògica d'acords per a formar majories parlamentàries. L'altre tret del pospujolisme és una major emergència de l'eix esquerra-dreta (tot i que encara insuficient).
3. Mas i CiU guanyen i fracassen a l'hora. Certament s'imposen en vots i escons a totes les circumscripcions, però tota la tangana per dos escons més que fa quatre anys és més aviat tristot. Des del punt de vista de la democràcia parlamentària (la que tenim) Mas està mal situat per fer acords després de basar la seva campanya en el lema o CiU o tripartit. Des del punt de vista presidencialista (el que CiU ha intentat col·locar), cap president del món és elegit per un 31% dels sufragis. CiU té poc marge de maniobra i a Mas se li acaba el temps, les cares de pomes agres d'ahir només les dissimulen avui els mitjans pro sociovergència (especialment trist el tractament d'El País).

4. El PSC descobreix el seu terra electoral (al tanto, però, que en política els terres són mòvils). Massa mal resultat per estar contents, no p`rou dolent per a que reaccionin a la devallada constant de vots elecció rera elecció, especialment si conformen govern. El govern d'avui pot convertir-se en la hipoteca de demà. Ja veurem. En tot cas espero que entenguin que els xarnegos no som clientela, som electors.

5. ERC respira, tora a caure d'empeus i, ni que sigui per la mínima, torna a decidir majoria parlamentària. Però que ningú s'equivoqui la sitació és molt diferent a l'anterior: ara hi ha majories parlamentàries políticament possibles que no passen per ERC, inverteixen la tendència a l'alça, la imatge de Carod està força desgastada i la situació interna del partit pot acabar degenerant. Escenari obert per aquesta banda.

6. PP: virgensita, virgensita, que me quede como estoy. Ja en les anteriors van tocar terra (prestige, guerra d'Iraq, majoria absoluta Aznar, vaga general...), no podien baixar gaire més i no ho han fet. Cap sorpresa.

7. ICV-EUiA: la pujada esperada. D'entrada va pinta de no haver tocat sostre, especialment si el PSC continua paralitzat. En la mesura en que pugui mantentir la governació interna de la coalició, tenen recorregut per endavant. La principal victòria però ha estat que finalment s'ha imposat l'eix polític que plantejaven: govern d'esquerres - govern de dretes.

8. CC: apa ja tenim l'embrió del partit populista de dretes. 8.1 al final resulta que sí que existia espai electoral pel lerreuxisme a Catalunya, més enllà del PP 8.2 el discurs antipolític(el discurs habitual dels antidemòcrates) dóna resultats especialment en cas de pèrdua de legitimitat de la política democràtica 8.3 Una abstenció de gairabé la meitat del cens i 60.000 vots en blanc no poden continuar ser ignorats, o reduits a una obligada menció en el discursos triomfalistes de les nits electorals. El preu és massa alt.

La qual cosa em porta a plante jar que 1) Continua en augment l'abstencionisme, el qual castiga...


4 comentaris:

Trinacria ha dit...

A mi me gustaría, almenos, poder escoger ser abstencionista o menos. Llevo 14 años en España, peero elegí seguir siendo italiana, y no española, porque me da la gana. Y por este motivo, no puedo votar en las autonómicas ni en las estatales. Sin embargo, al residir aquí, todo (impuestos, etc.) me lo deciden precisamente ese Estado y esa Autonomía que no puedo escoger. No os parece un poco absurdo??

Qualcosa di Sinistra ha dit...

Acabada la campanya, Qualcosa di Sinistra torna de nou

Argenta Copper ha dit...

Una es una mica tonta, a la vista està. Pensava en un principi que Ciutadans era el partit de Boadella i creia que intentaven atreure votants més o menys de centre-esquerra que no sentissin aflorar les llàgrimes amb el Virolai. Després vaig veure l'impresentable del seu candidat a Ruedo ibérico i vaig pensar que eren oportunistes i prou, que repudiaven l'eix catalanista-españolista però no es significaven en l'eix esquerra-dreta (i qué pensaven fer exactament?). Més tard els vaig veure victoriosos a la seva seu cridant ¡Libertad! i vaig pensar que dir que els catalans castellano-parlants no som lliures es com dir que el País Basc està oprimit. Al final he sentit que eren els favorits de Losantos i El Mundo i crec que ara ho he entés tot: dreta populista al millor estil república bananera. ¡Qué Déu ens agafi confessats!

PD. Una pregunta: Haurem de parlar tots dient una frase en català i una altra en castellà? És això el bilingüisme?

Anònim ha dit...

Què us sembla interior per ICV? No ens pot portar problemes?