5 de des. 2006

Cicle nou govern (II): La hipòtesi Ciutadans

Els excel·lents resultats obtinguts per Ciutadans - Partit de la ciutadania han suposat una important campanada en la nit electoral, campanada que encara és aviat per veure si anirà repicant durant la legislatura. Si l'opció política de Ciutadans és vista amb antipatia per part dels partits i organitzacions del catalanisme civil, els partits i organitzacions del nacionalisme de caire més essencialista han reaccionat amb l'arrufament de nas de qui es troba davant d'un engendre que mai hagués hagut de nèixer. Ni el menyspreu ni el rebuig ofuscat són respostes adients, perquè ens distreuen l'atenció del tema principal: com pot ser que 90.000 persones hagin votat per Ciutadans? Aquest és el tema de fons.

L'element definidor de Ciutadans i aquell que ha estat clau per a sintonitzar amb els seus votants actuals i potencials el trobem en un paràgraf del seu segon manifest polític:

"Animats pels suports de tota mena que hem anat rebent, avui anunciem el procés constituent que conclourà amb la fundació d'un partit polític obert a tots aquells que des de posicions democràtiques no combreguen amb la ideologia nacionalista".

L'encert de Ciutadans ha estat el d'oferir a un determinat sector de l'electorat una opció nova: podem votar per una opció antinacionalista sense donar suport a Zaplana i Acebes. I queda demostrat que existeix demanda per aquesta oferta en el mercat electoral. La resposta correcta a Ciutadans és l'expressada per Montilla en el debat d'investidura en el seu moment més brillant. És la que diu que a Catalunya no existeixen problemes de convivència gràcies a un ampli consens de país en els pilars bàsics de la qüestió nacional, mentre que l'opció Ciutadans-El Mundo-La COPE és de fet la veritable amenaça a aquesta convivència en tant que planteja trencar aquest consens. Ben cert que sí, però...

Permeteu-me plantejar una hipòtesi. És clar que el vot a Ciutadans (present i potencial) és una opció paleo-política de rebuig, especialment perquè no trobem res semblant a un projecte polític ni en els manifestos ni en el programa electoral d'aquest col·lectiu. Ara bé, la meva hipòtesi és que existeix una diferència entre Ciutadans i el gruix dels seu electors respecte l'objecte del rebuig. Estic convençut que la política lingüística a Catalunya, veritable obsesió dels deixebles de Boadella, no és el factor de rebuig entre l'electorat. No crec que ho sigui perquè no veig aquest rebuig en la societat. Si això és així, què estarien rebutjant aquests votants? Doncs precisament la vulneració del "consens nacional" per l'altra banda.

Certament el "consens nacional" inclou les polítiques de normalització i immersió lingüística, però també la lleialtat de tothom a l'arquitectura institucional i les regles del joc que dibuixen la Constitució i l'Estatut, no com una qüestió legalista sinó com un compromís polític. I diguem-ho clar, això no sempre s'acompleix. Per entendre'ns, crec que entre els votants de Ciutadans pesa més la retirada de la bandera espanyola de la façana de l'Ajuntament per la festa major, que no pas les qüestions lingüístiques. I aquesta retirada de banderes suposa una vulneració del "consens nacional"? Tant com les propostes de Ciutadans com a mínim. Enteneu-me el tema de la retirada de banderes com a metàfora o exemple, si us plau. Certament existeix un línia d'actuacions de facto per part d'alguns partits i organitzacions, actuacions que són poc democràtiques per dir-ho suau (precisament perquè són fàctiques) i que no han trobat resposta per part del catalanisme civil, que en canvi sí ha reaccionat preocupat davant les propostes de Ciutadans. I això ha acabat per emprenyar un important volum de persones que no entenen perquè una bandera amb la que es senten identificats en major o menor mesura és retirada de la façana del seu ajuntament de manera ademocràtica i il·legal sense que ningú hi digui res. Aquest és el "mercat" electoral de Ciutadans i els hi hem regalat entre tots aquells que arrufem el nas.

El missatge hauria de ser clar: qui vulgui canviar les regles està en el seu dret, però no per la via dels fets sinó del debat obert. En aquest sentit crec que la millor resposta a Ciutadans per part de Montilla no va ser la del debat d'investidura (que també), sinó la de l'afer de les banderes a les façanes dels Departaments del Govern. A casa seva que cadascú pengi i despengi les banderes que vulgui, però identificar la diferència entre la seu d'una institució i la seu del propi partit és una element bàsic de cultura democràtica. I d'això mai no se'n té prou.

6 comentaris:

Lluís ha dit...

Fen memòria, recordo part d'aquesta reflexió quan assistiem a una missa satànica entre militants/simpatitzants (ves a saber com es diran)dels C's, aplaudint al líder que, com tu dius, va donar mostra de la voluntat amb que pretenen destrossar "l'oasi català". Consens Nacional? Personalment penso que tal i com estan muntades les coses, tota perpectiva té càbuda dins la política catalana, i l'anti-catalana també. Ara bé, les contradiccions i fal·làcies fàcils a les que cauen una i altra vegada la pandilla del Albertillo són garratibants. Què vol dir que ells no creuen en drets històrics? Aleshores no creuran en la institució en sí, no? I encara pitjor, què vol dir que ells no fan política, que no són polítics? Aleshores ja no és que ni tan sols creguin en la institució, és que no sé que hi fan?

Discrepo però en l'anàlisi en un punt. No penso que els "guanys" de C's vinguin donats tan per el fort anti-nacionalisme, que ha estat un dels dos punts claus de la seva campanya. Penso que mes important ha estat la seva presentació en societat com a "força sense ideologia", força que no es vol situar en un eix dreta-esquerra, força que juga amb la gran massa "apolítica", com a possible electorat. Sense aquesta segona part, C's realment hagués estat una anècdota electoral.

Ramon Armengol ha dit...

Molt be Andres, tan lucid com sempre.

Lluis, crec que aixo que dius que s'han presentat com a força sense ideologia...no crec que hi hagui tanta gent que s'hagui deixat enganyar per aquesta falacia que pregonen. Algu hi haura, pro no crec que hi hagui tanta gent estupida a aket pais. Per desgracia crec que la majoria sabien el que votaven.

anarresti ha dit...

El que espero d'aquesta colla és que compleixi la seva promesa de presentar-se a les generals. Llavors veurem si són realment anti-(tots)-els-nacionalismes o simplement anti-catalanistes.

Caldrà veure si llavors inclouen en el programa propostes com les presentades en les autonòmiques, del tipus: destinar a ordinadors en les escoles tot allò que es gasta en seleccions esportives (estatals, en aquest cas); "castellano sí pero catalán también" en àmbits com la justícia o l'administració estatal; suprimir la hispanidad com a "fiesta nacional" en tant que militarista (com deien de l'Onze de Setembre) o abolir la normativa de consum que obliga a etiquetar en espanyol y, lògicament, dissoldre la inspecció de consum que controla aquesta normativa (en el cas del català les titllaven de "oficinas de delación lingüística".

Temps al temps, però imagino el desenllaç...

FERINO DE HIZLA ha dit...

Sinceramente, me parece que es lo más serio y desapasionadamente meditado que he leído sta la presente con relación al caso que nos ocupa. C's es esencialmente lo que AQ describe. Y dado que el autor (por razones de espacio) nos deja con la miel en la boca, me gustaría que, con tiempo, nos alumbrara sobre lo siguiente: 1) ¿porqué esa formación atraviesa sectores tan diversos como el alto funcionariado y gentes modestas?, 2¿qué relación tiene C's con los nuevos partidos populistas?, 3) ¿por qué el voto se desvía de la cuestión social a la de tipo identitario?, 4)¿qué espacios dejan abiertos las izquierdas de inspiración socialista para que emerjan estas formaciones?. En todo caso, repito: un análisis serio el de AQ,

andres querol ha dit...

Hola,

Tots els comentaris anteriors em semblen força complementaris i crec que són una bona suma espontània de diferents visions del fenòmen Ciutadans en tant que cada una posa atenció en un aspecte diferent a les altres. Res a afegir-hi.

En tot cas, de la llista de deures que ens encarrega Ferino, penso que resulta molt encertat mirar d'analisar la relació que pugui haver-hi entre el fenòmen Ciutadans i les actuals esquerres(?) emergents a Europa. De fet, alguna cosa vàrem poder parlar al respecte amb el Lluis a la misa satànica que mencionava. D'acord, doncs, en parlarem.

andres querol ha dit...

PS "analisar"... sovint em faig vergonya de mi mateix, en fi ja no ve d'una