18 de des. 2006

Conseqüències polítiques de la precarietat

Quan els representants dels partits parlen de mesures contra l'abstencionisme electoral la sensació de manca d'idees és evident. Al meu modest parer, el gran error de partida és situar les accions sempre en clau superstructural amb una imatge força kistch del que entenen per "acostar la política al ciutadà": obrir pàgines web, visites escoñlars al parlament, participació ocasional de diputats en debats virtuals...

Hi ha una mandra intelectual que porta sempre a parlar dels abstencionistes com una massa uniforme que actua políticament de manera independent a la seva situació social...

Avui La Vanguàrdia ens ha sorprés amb la publicació d'un interessant article signat per Ignacio Lago, professor de Ciència Política a la UPF, amb el títol que encapçala aquesta entrada. Cercant per la blocsfera hem trobat un bloger que l'ha penjat i aquí hi deixem l'enllaç a l'hora que en recomenem la lectura.

Sincerament no comparteixo algunes de les apreciacions fetes per l'autor, en especial al que es refereix a l'actuació sindical, però en general em sembla un enfoc plenament encertat en tant que parteix d'una anàlisi del comportament electoral dels treballadors i treballadores en funció de la seva situació d'estabilitat. La conclusió és l'existència d'un cercle viciós en el que els treballadors i treballadores en precari són els més desafectes a la política i els més abstencionistes, i per això mateix no incideixen en la definició de les polítiques, la qual cosa incrementa la seva desafecció. En fi, val la pena dedicar cinc minutets a la seva lectura.