28 de des. 2006

o arribem a un acord o trenco la disciplina

Aquesta és la meva decisió. Trenco l'aturada hivernal perquè el Govern central ha tingut el sant morro d'irrompre en mig de les festes per dir que no hi haurà més calers per les autonomies, que qui vulgui millorar el finançament faci canvis en les gestions o apugi els impostos (estaria bé que el Sr Solbes s'apliqués les seves pròpies receptes) i que els canvis en el finançament es faran en el marc de la LOFCA, notícia que evidentment esdevé el titular del dia i que de ben segur trobarà una contundent i generalitzada resposta a la blocsfera catalana. Doncs bé, jo passo.

I anuncio el següent: no penso tancar files novament en el tema del finançament de la Generalitat fins que no arribem a un acord. Estic cansat de sumar-me a les veus que reclamen la millora del finançament de les institucions catalanes, necessària per fer front a les inversions i la despesa social, per veure després com els impostos traspassats acaben eliminant-se o perdent progressivitat. No es pot reclamar més quartos per a fer front a les necessitats de les institucions catalanes i després eliminar impostos als més rics. No pot ser que el traspàs de l'estat a les autonomies acabi sent traspàs de recursos públics a les butxaques d'uns quants privats. I evidentment és cert que també el govern de l'estat rebaixa impostos als més rics i els puja als treballadors via tributació indirecta, però per això mateix no compten amb el meu pobre suport ciutadà.

Per tant, senyors, o els respresentants polítics catalans es comprometen a no rebaixar la càrrega tributària o a mi que no em busquin per reclamar traspàs de recursos, ja que toca pagar el beure passo d'anar de cornut. I després ens preguntem perquè a un ampli sector dels catalans i catalanes se la pelen les eleccions autonòmiques?

Per cert, mentre novemant el finançament autonòmic acapararà el debat públic, al món passen coses importants per l'economia europea i continua imparable la pujada de les hipoteques .

7 comentaris:

Marc ha dit...

Francament, amic Querol, si els sapastres d'ICV-EUiA no haguessiu donat suport al pacte Mas-ZP sense ni tan sols saber-ne el contingut ara no tindriem aquest problema. Penso que la militància d'ICV-EUiA té un nivell molt alt, però que el tàndem Saura-Mayol és un autèntic desastre.

Amunt l'Esquerra!

Anònim ha dit...

I què t'esperaves, Querol? Que amb aquest Estatut de pa sucat amb oli podriem tenir algun sistema de finançament digne i sòlid? Vinga, va!

andres querol ha dit...

Amics, abans de comentar entrades fòra que us les llegissiu. La meva preocupació d'avui no és quin finançament té la Gene, sinó què en fa.

El Sapastre

victor valls ha dit...

Contundent el company Querol, eh ??
Aquesta vegada porta més raó que un sant (sants innocents p.e.!! ;D)
Salut

andres querol ha dit...

Hola Víctor, m'alegra que t'hagis decidit a deixar petjada. Sempre benvingut

Marc ha dit...

A mi tb m'importa que es fa amb els impostos, però això no és incompatible amb el fet de que ICV-EUiA s'quivoqués donant suport al pacte Mas-ZP. Pq no es va fer un referèndum intern, com amb el tema de la Constitució Eropea? Pq els sectors dels Verds i de l'EPM més contraris a l'estatut van ser marginats en les llistes? M'ho expliques?

andres querol ha dit...

Hola Marc,

No sóc dirigent d'ICV però intentaré respondre't a títol personal. Originàriament el posicionament d'ICV respecte la constitució europea no s'havia de sotmetre a referèndum, però l'activitat de Joves d'Esquerra Verda a la darrera Assemblea Nacional va evidenciar l'existència de postures diferents dins d'ICV al respecte i es va optar per no tancar el tema al congrés sinó endegar un procés més ampli de debat intern que acabés amb una consulta interna. Tant el procès com els resultats del referèndum mostren la coexistència de les postures favorables i desfavorables a la constitució dins del partit ecosocialista.

Per contra, en el tema de l'Estatut on ICV com tots els partits catalans ha tingut, com és natural, una participació més directa i sostinguda en el temps que en el procés de constitució europea, existia un ampli consens intern. Així, per exemple ICV va condicionar, a diferència de la resta de partits, el seu suport a que s'hi recollís la carta de drets, etc. L'existència d'aquest consens ampli, que no exclou que persones concretes poguessin no compartir, va portar a aprovar la posició mitjançant els sistemes de decisió habituals i feia innecessari un procès extraordinari de consulta. Sincerament, la postura d'ICV pot ser encertada o desencertada però respon al sentit de les bases.

Desconec si les EPM tenien posició com a tals al respecte, tot i que em sembla prou difícil atesa la seva naturalesa de coordinadora de candidatures independents a les municipals. Les EPM són un paraigua que aixopluga candidatures a les eleccions municipals que es coaliguen amb ICV. No em sembla pas que hagin estat marginades, de fet el Jordi Fàbrega s'ha quedat a les portes d'entrar-hi i en tot cas les posicions a les candidatures no tenien massa relació amb les postures en els debatrs interns: el Salvador Milà va ser el principal abanderat del sí a la constitució europea i anava força amunt (de fet ha estat elegit diputat). I pel que fa a les persones provinents de l'entrada d'els verds-nosequè (no és conya no recordo el cognom d'aquests) no em consta de cap persona (són poquets) que fos proposada per estar en la part alta de la candidatura