19 de des. 2006

qui vigila als vigilants?

Els pijos m'estan revoltant la comarca i potser va sent hora de parlar-ne.

Un dels conceptes que més sentim en boca dels nostres polítics és "estat de dret". "Estat de dret" sembla un terme totèmic, una mena de mite a l'estil de "sagrades escriptures" o "Gran Manitu". Mala cosa. En el fons tot és més senzill i més laïc. L'estat de dret és una conquesta de les classes comerciants entre el segle XVIII i XIX elaborat pels grans teòrics liberals des de Rosseau a Montesquieu. L'estat feudal es caracteritzava per la manca d'unes normes clares que subjectessin tant particulars com a poders públics (en especial el del Rei), mal context per a fer negocis. La reclamació de l'estat de dret parteix com una necessitat de donar seguretat a aquells que arrisquen el seu capital en inversions comercials i productives. L'estat de dret seria un "pacte" polític amb les clàusles següents:

  • El monopoli de la violència correspon a l'estat que l'exercirà a través de les seves forces armades i policials.

  • L'estat i tots els particulars queden sotmesos a les lleis. L'estat no pot utilitzat la violència sense estar autoritzat per la llei, i només pot utilitzar-la per a complir i fer complir la llei.

  • L'actuació del poder executiu ha de ser controlada per uns poders legislatiu i judicial independents entre ells.

L'estat de dret no és cap tòtem, és una requisit per a la democràcia, i és la garantia de la seguretat pública: si ningú té armes i les utilitza lliurement tothom viurà més segur i millor. I qui no ho vegi igual que miri uns quants westerns. L'estat de dret no es va crear només ni principalment per fer front al terrorisme polític, sinó per fer front al poder il·limitat dels reis i als nostres veïns amb vocació de Chuck Norris.

Si un senyor té permís per a tenir una pistola, el té condicionat a un ús d'aquesta pistola, un ús del que se'n fa responsable. Si utilitza aquesta pistola per matar il·legalment altres persones, per molt possibles lladres que fossin, aquest senyor és un homicida. I per a aclarir si estem en un cas de legítima defensa (la qual cosa requereix una proporció entre el mal que fem per defensar-nos i el mal que ens suposaria l'agressió de la que ens defensem) estan els jutjats, no les concentracions veïnals ni els linxaments públics de les víctimes.

I per a saber-ne més podeu rellegir una entrada antiga del bloc del Lalo

7 comentaris:

Ramon Armengol ha dit...

Com sempre, pensem igual pero tu t'expliques millor

MaNiLS ha dit...

Cuantos monos en las últimas imágenes, no Querol??

andres querol ha dit...

la comarca és "ho" que té

Anònim ha dit...

Ai, quin país que hi ha més guardia de seguretat privada que mossos d'esquadra.
l'altre dia m'esgarriva una xifra que deia que a Catalunya gairebé era equiparable el nombre de 9.000, si 9.000 persones que no són del cos policias i es dediquen a la seguretat privada "armada"....
Quina por, però sobretot quina por d'aquesta dreta, i fins i tot la dreta socialista, que aprofita la seguretat per provocar por als barris (veáse campanyes determinades a municipis de Barcelona...)i la reacció de la població és natural.
Seguretat i por variables indep. i dependents... o correlacionades.

Més enllà d'això, crec que encara continuarem veient "monos" com el de la imatge a la premsa i la TV donant una pallisa a un nano de 19 anys que no ha pagat el bitllet de RENFE ( és greu però potser aquesta no és la resposta) o de dos FURRUs de discoteca apallissant una persona que volia entrar a una discoteca quan no li deixaven, o simplement un ús indiscrimat de la violència....
ai, si a sobre tindrà raó en MONEGAL.

Jordi Merino

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

correcte i aclaridor

Anònim ha dit...

Tanto que nos instruyes con música brasileira, ésto te puede gustar:
http://culturetatomaquil.blogspot.com/

LALO de PELAEZ ha dit...

Que te ha dado con los monos?