29 de des. 2006

salut, treball, gènere

Ara que el Ministeri de Salut descobreix que les dones ho tenen més fotut en matèria de salut, pengem aquí un breu però molt aclaridor article que amb el títol La salud laboral ¿una cosa de hombres? va ser publicat a Por Experiencia (la revista de salut laboral de CCOO) l'any 2001. Una frase que resum l'article: "ellos se accidentan, nosotras nos desgastamos". Més clar, aigua.

I com sigui que els sindicalistes acostumem a malfiar de les bones intencions de treball expressades per els i les ministres, i sabem que la millor palanca de canvi som els treballadores i treballadores organitzats, deixo aquí l'enllaç a la guia de CCOO de Catalunya Salut, dones i treballs. No apta per a feministes de despatx universitari.

5 comentaris:

ClaraClaríssima ha dit...

Bon dia, Andrés,

Interessants els links que ens has passat... bé, tristament interessants. M'he llegit amb cura l'informe de CCOO sobre salut laboral des d'una perspectiva de gènere... i és ben aclaridora i aplastant la xifra de 399.4 homes contra 6.1 dones que ocupen càrrecs de direcció en aquest país. I jo afegeria una dada més que em sembla no haver vist a l'informe: caldria veure, dins del sector d'administratius/es, per exemple, quines tasques realitzen exactament els homes i quines les dones en una escala salarial semblant; a les dues empreses on he treballat com a administrativa, per exemple, els nois no agafen el telèfon... són les noies les que han d'afegir aquesta tasca a les que se li assignen... I us puc assegurar que el telèfon és un factor de risc psicològic (no és conya), però és clar, és més agradable, segons els empresaris, escoltar una veu de noia en trucar a alguna empresa. Aquest és només un exemple del fet que encara persisteix una percepció que les dones cal que facin algunes tasques més per a dones i reservar les més importants per als homes. No faig demagògia, no! I ja podem tenir dues carreres, dos màsters i 5 idiomes... la cosa segueix igual.

Bé, bona entrada a l'any Andrés, gràcies per aquest post. Acabaràs l'any amb una visió de gènere?
Petonssssssssssss,
ClaraClaríssima

andres querol ha dit...

Molt ben expressat Clareta. La lucidesa de la teva anàlisi demostra novament que la salut laboral no és cosa de tècnics i que els treballadors i treballadores tenim la capacitat d'analitzar allò que ens passa i proposar solucions, mal que els hi pesi a les empreses i els seus serveis "tècnics" de prevenció. Molta sort en el nou any.

andres querol ha dit...

PS efectivament en el final d'any espero poder fer una ullada al "gènere"... (sort que aquests dies deu entrar poca gent, perquè cafrades com aquesta són les que m'enfonsen)

Argenta Copper ha dit...

La diferència entre el desgast i l'accident no es poca cosa. Entre altres coses perque en el desgast, la causa exacta és més difícil de demostrar.

Una curiositat:

En les dones els problemes de cor triguen més a detectarse per una raó aparentment tan tonta com que elles expliquen els símptomes de forma diferent a com ho diuen els homes, i els metges no les entenen.

Anselmo Lorenzo ha dit...

Queridos amigos, queridas amigas. Los problemas cardiacos, en la mujer, en muchas de las revisiones médicas, ni siquiera son objeto de vigilancia. Se sigue el esteriotipo de que los problemas de corazón, son problemas de hombres. Soy de los que piensan, que como el conjunto de nuestra configuración social, la organización del trabajo discriminatoria, está en el centro del problema de la discriminación de la mujer. Debemos saber hacia donde apuntar el grueso de nuestra artillería. Recibid un saludo libertario y disculpad el simil militar, de este viejo antimilitariasta. Anselmo Lorenzo.