4 de des. 2006

Un delinqüent

El personatge de la foto va ser un delinqüent anomenat Joan Peiró. El 1942 un tribunal militar el va condemnar a mort com aculpable del delicte d'adhesió a rebelió (article 237 del Codi de Justícia Militar) i pel seu "ideario extremista", sentència que acaba de confirmar la Sala de lo Militar del Tribunal Suprem a arrel d'un recurs interposat per dues de les seves filles.

Certament Joan Peiró és culpable de bastantes coses, fem un breu llistat d'algunes:

1. de ser una figura senyera del sindicalisme català i espanyol i d'haver dedicat la seva vida a millorar les dels seus companys des del sindicalisme confederal de la CNT
2. culpable de ser un gran impulsor de la premsa obrera, entre elles la primera capçalera de la premsa obrera en català: la soli, i això que no va aprndre a llegir i a escriure fins passada la vintena
3. culpable de ser impulsor també del moviment cooperativista, començant pel vidre de Mataró
4. culpable d'haver estat un renovador del sindicalisme, de tenir la co-paternitat de l'articulació sectorial del sindicalisme confederal, com avui el coneixem.
5. culpable d'haver-se confrontat amb els sectors de la FAI en favor d'una organització sindical de masses i oberta, i de la necessitat d'àpostar per la república com una oportunitat històrica per als treballadors
6. culpable també d'haver acceptat la contradicció de ser ministre del govern republicà sent anarquista, quan les circumstàncies de la guerra requerien de la contribució de tothom.
7. culpable d'haver defensat i protegit persones i famílies de dretes de la repressió que els veritables "extremistes" van dur a terme a Mataró en els moments de buit de poder. Així com de denunciar la persecució dels poumistes per part del PCE.
8. culpable d'haver dedicat el seu exili a preocupar-se pels seus companys tancats als camps de concentració i de treballar per la seva sortida despreocupant-se de la pròpia sort. Per la qual cosa va ser detingut a frança per les forces d'ocupació alemanes que el van lliurar a Franco, la mateixa sort que va patir Companys
9. culpable finalment de no acceptar l'oferta dels franquistes de participar de la creació del Sindicat Vertical a canvi de no ser condemnat, oferta que altres cenetistes van acceptar, sent plenament conscient de les conseqüències
10. i sobretot, culpable d'haver perdut la guerra.

Tan culpable que el màxim òrgan judicial d'un estat democràtic (el Tribunal Suprem) s'acaba de negar a anul·lar una sentència que condemnava a un ministre del legítim govern del país per defensar la legalitat front un cop d'estat militar. Apaga y vámonos.

5 comentaris:

Run Lola Run ha dit...

I pels qui tenien esperances perquè la llei de memòria històrica ajudès a anular les seves sentències (bé, la dels seus pares, avis...) suposo que els espera la mateixa sort: culpables.

10 punts al PSOE

LALO de PELAEZ ha dit...

Aquí la memòria històrica només serveix per tornar-li el patrimoni una i un altre vegada a la UGT.

ClaraClaríssima ha dit...

A aquest pas acabaran coronant en Mr. Fraga com a heroi de guerra.

Sense comentaris.

-----[HARRISON]----- ha dit...

La plena democràcia no arribarà a aquest país fins que no s'admeti que el règim franquista va ser feixista, es condmemni (encara que de manera pòstuma)als colpistes i a tots aquells que van col·laborar amb un règim que va enderrocar una de les repúbliques més progressistes de la història europea, i s'anul·lin els centenars i milers de condemnes ficticies que es van dictar a la post-guerra només per poder assasinar la resistència a un règim feixista. Peiró, Companys, i molts altres que no només van ser condemnats sino que se'ls va despreciar en fosses comunes.

la incomprenció del present és la inconexença del passat

andres querol ha dit...

Deu ser per l'edat, però personalment sóc molt menys ambiciós que en Harrison. Em conformaria amb que es desmentís que aquells que van treballar durant la República de manera absolutament legal i democràtica, que després van defensar la legalitat republicana d'un cop d'estat militar i que finalment van morir per aquest motiu no eren criminals.