17 de gen. 2007

Elogi del burro

Ahir el món nacional català es va trasbalsar des dels seus ciments: l'ex-president Pujol va declarar en un article del butlletí de la seva fundació: "diguem-ho clar: això del burro català és absurd".

He de dir que d'entrada, en llegir el titular he pensat que aquesta vegada coincidia amb en Pujol. Però aquesta pressumpció s'ha anat desvaint a mesura que llegia el seu argumentari. Per Pujol el burro no és un animal digne d'esdevenir símbol del nostre país i, a més, l'humor ("la facècia" en paraules de l'autor) com instrument polític "no du enlloc". Deixem de banda el segon argument del que discrepo absolutament, com aquelles persones que de tant en tant tenen l'amabilitat de passar-se per Les Cosetes ja deuen saber, i concentrem-nos en el primer.

La meva sàbia mare em va dir una vegada que diu molt poc dels èssers humans que sentin fascinació cap als animals que els hi suposen una amenaça ("astut com una guineu", "superb com un lleó", "vell llop de la política"...) mentre que menysprea aquells que l'han acompanyat en el seu treball i que ens han permés evolucionar fins al que avui som ("no siguis gallina", "mira que ets burro", "és un porc", "són una colla de gossos", "està com una cabra"...).

Des del punt de vista d'en Pujol, el burro és indigne d'esdevenir símbol de Catalunya perquè "no aspira a la victòria, ni tan sols al respecte". Senyor Pujol vosté està molt equívocat. No és que el burro no aspiri a la victòria és que és un animal poc amant de bel·licismes, la victòria per a ell és viure en pau. I no és que no aspiri al respecte, si acota el cap és perquè treballa, no per que s'humiliï. I a més el burro és capaç de morir de sed abans que veure aigua contaminada, tota una metàfora política que hauria de fer reflexionar al President Pujol a l'hora de fer balanç de la seva trajectòria com a polític.

En fi, que m'estan donant ganes de comprar-me una insígnia amb un burro. No com a símbol nacional (que em sembla tan "absurd" com els toros, els galls o els lleons d'altres indrets) sinó com a símbol del treball, el respecte i els valors ètics.

3 comentaris:

ClaraClaríssima ha dit...

Olé! T'has posat poètic i has fet servir la saviesa popular. A sobre en qüestió nacional, què t'està passant, Andrés?
Petons,
Clara.

Pleitaguensam ha dit...

Si és el símbol del partit demòcrata ianqui, no veig perquè el Ioda surt ara per peteneras

Però la pregunta a fer-se és: desenganxaran i estriparan tots els burros els de la JNC?

Fabrizio del Dongo ha dit...

Jo és que directament trobo absurd que un país hagi de tenir cap símbol més enllà de la seva bandera.