22 de gen. 2007

Quines polítiques de seguretat ciutadana?


La setmana passada ens va arribar per la premsa (tot i que evidentment sense cap impacte en el debat polític) una important notícia: la "delinqüència juvenil" a Barcelona s'ha reduït un 20% en el darrer any. Com que la premsa en qüestió era La Vanguàrdia (tot i que no crec que hi hagués diferèncias emb la resta de mitjans) la lectura política es feia en clau policial: desplegament dels Mossos, eficàcia de la guàrdia urbana. Evidentment ni una mínima menció a l'impuls que el regidor d'ICV Ricart Gomà (a la foto) ha donat e les polítiques de Benestar Social.
La qüestió és que existeix una creixent pressió de l'opinió publicada (un altre dia parlarem de l'Ordenança de Civisme) en matèria de seguretat que no deixa de generar una creixent sensació d'inseguretat entre la ciutadania. I aquesta tendència s'ha accentuat descaradament en els darrers mesos en forma de campanya descarada d'assetjament al nou Conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura. Respecte el paper en aquesta campanya de mitjans de comunicació, oposició i fins i tot socis de govern prefereixo no entrar-hi. ICV ha comés el doble pecat de ser la força que ha millorat resultats després de la seva primera legislatura al govern i d'haver assumit un departament dels que es considera que han de quedar en mans de les forces de l'stablishment. Felicitats als ecosocialistes per ambdós pecats i per la valentia d'afrontar un repte gens fàcil com aquest.

I ho fan en un moment delicat. Anthony Blair va guanyar les seves primeres eleccions sota el lema "educació, educació i educació" i en la seva tardor patriarcal ha assumit posicions àmpliament repressives i restrictives dels drets i llibertats ciutadans. A tota Europa emergeix el model Sarkozy (assumit en les seves línies mestres per la seva principal opositora a desgrat del Partit Socialista Francés) i a casa nostra el PSC sembla cada dia més captivat per les polítiques de mà dura, que tenen un exponent clar en l'Alcalde Hereu, per estalviar-nos noms sinistres.

Una esquerra que s'autodefineix com "de debó" o "intel·ligent" (adjectius que no entro a valorar) té l'obligació de donar la batalla de les idees i de l'acció política, de demostrar que existeix un model millor que inclou però no es redueix a la policia. Fins ara sabem què no farà ICV-EUiA: ni desobeirà els mandats judicials de desallotjament d'okupes ni es dedicarà a fer de vedette a l'estil de l'anterior Consellera. Però ara és necessari saber què és el que sí farà. Un consell: ni caure en mans dels suposats tecnòcrates del pensament únic, ni esdevenir més papistes que el Papa.