6 de febr. 2007

Avui és dia "H"

Avui és dimarts el dia "H". La única telesèrie que tracto de seguir setmanalment, la única de la que recordo el dia i l'hora és "House". Com que sèrie i personatge s'han convertit en un punt de referència popular fins i tot per a les persones que no la miren, m'estalvio d'entrar a descriure a una i altre.

La qüestió és que parlem d'un personatge arisc, misàntrop, sincer fins a la manca de sensibilitat, prepotent, que justifica l'engany als pacients respecte el seu estat de salut, i amb l'obsessió d'un capità Ahab reforçada visualment pel bastó i la barba de tres o quatre dies. Un personatge que suma moltes de les imperfeccions imperdonables en la nostra societat rodejat d'un altre grup de personatges que semblen sortits d'una revista de moda. I tots queden eclipsats per la figura de House.

Diverses amigues m'han confessat sentir atracció cap al personatge i que en canvi han vist al mateix actor en altres papers i no els hi ha fet ni fred ni calor. On trobem el secret? Un anàlisi entre freak i malaltís dels diferents episodis i de l'evolució dels diferents personatges em porta a la següent conclusió: mentre que House és un personatge d'entrada antipàtic acabes descobrint en ell més humanitat que la que trobes en la resta, dels qui d'entrade te n'esperaves més. En definitiva, sembla que en una societat de "models" assèptics i sense personalitat, hi ha un sector creixent de la ciutadania que prefereix per les personalitats fortes sempre que estiguin acompanyades d'un bon fons. Massa models de perfecció ens han acabat desenganyant com a persones, triem aquells que com a mínim no ens enganyen d'entrada.

6 comentaris:

AdM ha dit...

PER PROBLEMES TÈCNICS, els AdM hem passat a a-d-m.blogspot.com.

ClaraClaríssima ha dit...

Bon dia, Andrés,

Aquí una altra assídua de la sèrie, farta de policies estupendos, de metges i metgesses supermegabons i de burdes còpies espanyoles de les sèries americanes... aquesta, House, tampoc me la perdo mai... Estic d'acord en part del teu comentari, però en una altra, no tant... a mi m'agrada el personatge no perquè tingui un bon fons sinó perquè trenca els estereotips del que és políticament correcte... és més, em desagraden certs tocs de moralisme i d'humanitat que es donen al personatge de tant en tant per aquestes coses que tenen els americans que no es poden passar del tot... Un toc d'humanitat, per exemple, quan en House demostra que està encara enamorat de la seva dona... no, no, en House no pot enamorar-se... A mi aquest home també em "posa" juas juas... i mira que és maduret... El que no m'agrada tampoc és que ningú al seu voltant li planti cara, podria donar molt de joc que algú es posés al seu nivell de bromes intel·ligents.. Per cert, al capítol d'ahir (el primer) estava sembrat jajajajaja...
Petons,
Clara

Run Lola Run ha dit...

Igual que la clara, em descobreixo com a una de les fans incondicionals del Dr. House. Personalment a mi m'encanta (per dir-ho educadament).
Per contra, la Dra. Cameron, tan perfecta ella, em provoca repelús, tanta moral carrinclona i de nena tonta em posa dels nervis.

la tomaquera ha dit...

Pues hay gente que vew House de otra manera... recomendable:

http://mirutinapersonal.zoomblog.com/

ClaraClaríssima ha dit...

Molt bo, tomaquera,

Reconec que aquest blog que proposes ja l'havia visitat anteriorment en moments de tedi. És molt bo!

Petons, Clara.

Fabrizio del Dongo ha dit...

House és un dels personatges més carismàtics que han sortit a la TV en els darrers temps. Totalment d' acord. La teoria d' Andrés em sembla molt interessant i probablement tingui raó. Com a mínim, és l' unic personatge que no presenta les típiques característiques dels nordamericans (aquesta competitivitat entre companys...)

Lola: em sap greu però no puc compartir la mateixa opinió que tu sobre la Dra. Cameron. Però si és maquíssima!! A més de maca, sembla tan recta i una persona de sòlides conviccions amb la qual cosa encara em dona més morbo.