25 de febr. 2007

El camarada Maccarrone

Avui els Col·lectius de Joves Comunistes tanquen el seu Congrés. Podeu consultar els documents de debat pitjant aquí. Jo havia de ser-hi, però finalment la vida m'ho ha impedit (sincerament, em sap greu).

Feia temps, massa temps, que Col·lectius havia quedat reclós en ell mateix, avui però, tanquen un mandat marcat per l'aggiornamento del seu projecte polític i per l'apertura. En els darrers temps els CJC (popularment coneguts com "cejotas") han estat al capdavant d'importants projectes unitaris dels moviments juvenils d'esquerres.

Les organitzacions les formem persones, i el brillant darrer mandat dels cejotas és impossible d'entendre sense constatar la capacitat política de l'equip humà que ha conformat la seva direcció col·lectiva. Un equip humà que ha comptat amb l'excepcional lideratge d'en Sandro Maccarrone, que és el que surt al centre de la foto amb posat èpic i la samarreta vermella del Cocofestival.

El Sandro és un comunista italià dels clàssics i això vol dir moltes coses. En primer lloc, autoexigència en la pròpia formació i molta lectura. En segon lloc un esperit gramscià que comporta necessàriament vocació d'hegemonia i capacitat per distingir, com ell ens explica sempre, la "contradicció principal" en cada moment. En tercer lloc una mirada alta, més enllà de la tàctica del moment. I en quart lloc un rebuig del pensament dèbil, tant si és conseqüència de dogmatisme com del papanatisme post-modern. Aquestes qualitats, el Sandro les havia posat anteriorment al servei de l'Associació d'Estudiants Progressistes, de la que en va ser Coordinador Nacional, i el fet de dirigir una organització social no comunista i tant sotmesa a tensions internes i externes de ben segur que li va aportar mà esquerra i visió global.

En la seva etapa al capdavant de Col·lectius, el Sandro ha esdevingut un referent de l'esquerra de l'associacionisme juvenil català, va liderar la posada en marxa d'Actua - Plataforma Jove pel Primer de Maig, va estar clau pel revifament de la comissió catalana del Festival Internacional de la Joventut i dels Estudiants... en definitiva, va contribuir amb la resta de l'equip dirigent a situar als CJC al centre de l'acció política. Es tracta, deiguem-ho clar, d'un excel·lent dirigent.

Ara cal desitjar a les persones que prenen el relleu en la direcció dels CJC sort i punteria, i que el Sandro trobi una nova ubicació per a continuar fent política. No anem sobrats de dirigents capaços en aquest trosset del món, i em semblaria un luxe asiàtic permetre que el Sandro és dediqui en exclusiva a la investigació.

5 comentaris:

Mireia Sabartés ha dit...

Són moltes i molts els enamorats de les maneres de fer i pensar d'en Sandro. Jo també espero que el tinguem durant molts anys ben actiu. I vull recordar un article d'un periodista que va quedar enamorat per ell, per si us fa gràcia: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1925346
SANDRO, FINS AVIAT!

mireia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mireia ha dit...

Guau, Querol!
quina oda al meu camarada (i més) Maccarrone... i merci per la part que em toca, en tant que part de l'equip de direcció dels CJC.

Ens veiem, com no pot ser, d'una altra manera, al carrer.

Una abraçada!

andres querol ha dit...

A mi és més fàcil trobar-me als bars però en fi, si cal anar al carrer, doncs s'hi va

Mireia ha dit...

Conforme con lo de los bares...