12 de febr. 2007

La RSE: una hipòtesi

Porto uns quants dies llegint documents de molt diferent tipus relacionats amb la Responsabilitat Social de les Empreses, un tema tan interesant com desconegut per a la gran majoria de nosaltres. En tornarem a parlar.

La cosa està en que, tenint en compte que m'hi he de dedicar una mica per temes del sindicat, estic fent un curs sobre el tema a la UOC, i dins del curs hem tingut un debat virtual amb Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrès i president d'una subcomissió parlamentària que ha estudiat el tema.

Passo a reproduir la meva intervenció:

1. d'entrada crec que és important diferenciar "l'empresa" del "conseller delegat". Així, per exemple, en un dels articles en Josep M Canyelles valora el fet que alguns ajuntaments incorporin polítiques de conciliació si bé afegeix (amb certa tristesa?) "pero lo hacen como consecuencia de la negociación sindical". Sembla que es sugereixi que si la decisió és fruit d'una negociació entre els propietaris de l'empresa i els treballadors de la mateixa, ja no és "voluntària". I tant que ho és! És una decisió que sorgeix de l'empresa, no imposada per llei, en tant que la representació dels treballadors és part de l'empresa. Totes les decisions "voluntàries" quan són col·lectives són negociades. O és que si hagués sorgit d'una negociació entre diferents accionistes ja no seria voluntària?

2. Penso que una de les claus per tenir un altre punt de vista ens la dóna l'informe de la subcomissió del Congrès: quan parlem de RSE estem parlant de la funció social de les empreses. El dret de la propietat implica la lliure disposició d'allò del que s'és propietari (l'empresa, per exemple). Però aquesta llibertat mai és absoluta, sinó que troba el seu límit en d'altres drets. El dret del propietari a utilitzar els processos productius que vulgui està limitat pel dret de les persones que hi viuen aprop a que els rius no estiguin contaminats, per exemple. Per tant, apunto una hipòtesi: quan parlem de RSE estem parlant de com l'empresa resol de manera voluntària i negociada (tot i que no sempre explícitament negociada) les seves relacions conflictives amb tercers (habitants de l'entorn, proveïdors, etc...) en aquells temes que no estan ja resoltos per llei. Que ningú s'espanti, el conflicte és inherent a la societat, la clau està en civilitzar-lo i la RSE va en aquest sentit. O no és una negociació implícita dir: "vale, ens comprometem a millorar la transparència de la nostra gestió un cop vist els desastres de les .com si vostés continuen invertint i consumint els nostres productes".

3. des d'aquest punt de vista la RSE és essencialment voluntària, però entenent com a voluntària que l'administració deixa un marge d'autonomia a les empreses i agents per assumir compromisos mutus, que un cop assumits passen a ser "obligatoris" (m'importa poc ara entrar en els mecanismes per a fer-los complir).

4. Relligant els temes d'empresa-entorn: comparteixo la visió del Carles Campuzano de que la RSE afavoreix la creació d'un entorn més productiu que beneficia a la pròpia empresa. Problema: aquesta millora és a mig-llarg termini i beneficia tant a les empreses que fan l'esforç com a les que no, i això en el món del "capitalisme impacient" pesa poc. Per tant penso que és bó que l'empresa opti per la RSE com a fòrmula d'arribar a "pactes" davant conflictes que plantegen els agents interns i externs, tot i que unilateralment no ho faria. L'estat del benestar ha estat una increible millora pels empresaris, però mai hi hagèssim arribat a través de les seves decisions unilaterals.

------------

Sí, ja sé que acabo d'inventar la pòlvora sorda. Un altre dia prometo fer un articlet més ben estructurat i contextualitzat.

1 comentari:

Noël ha dit...

Doncs, company Querol, jo crec que la RSE permet, per una banda a l'empresa disposar d'un "marketing social", i de l'altre a la societat, entorn, i agents socials que envolten o que estan dins d'una empresa a fruïr d'aquelles millores que, de no ser per la possibilitat d'extreure'n un benefici, l'empresa mai hauria assumit.