3 de febr. 2007

objectiu sindical: fer possible la democràcia

Aquests dies tinc el bloc una mica parat. El motiu és que estem enmig del període de màxima concentració d'eleccions sindicalas a les empreses i no és temps per passar al despatx sinó per trepitjar centres de treball i parlar am la gent. I avui m'agradaria parlar de dos exemples viscuts.

El cap de setmana passat va tenir lloc a Rascafría l'escola del Sindicato Joven, el nostre espai germà a les Comissions Obreres de Madrid que dirigeix el meu amic Juan Martínez, de qui els asidus a Les Cosetes ja han pogut llegir-ne alguna cosa. En Juan i els companys i companyes de Madrid em van demanar un petita ponència en la que expliqués el treball d'ACCIÓ JOVE per a que fos acceptada la nostra proposta de que el nou Estatut de Catalunya incorporés el dret a l'emancipació de la gent jove, finalment recollit en l'article 40.4.

Allà vaig tenir ocasió de retrobar-me amb companyes i companys amb qui fa temps que tenim tractes, i en concret amb la Maite Uceda del sindicat de Comerç, Hosteleria i Turisme de Madrid i gent de la secció sindical de Sigla, que acaben d'assolir una important victòria sindical. L'empresa Sigla (propietària dels restaurants Vips, Gino's...) ha estat condemnada judicialment per manipular les eleccions sindicals a l'empresa en favor dels sindicats grocs UGT i FETICO. L'empresa va "ajudar" a aquests sindicats a fer les seves candidatures i campanya electoral mentre va "entorpir" l'acció de CCOO. El preu? Evidentment el compromís dels "grocs" de no moure ni una fulla a l'empresa sense permís de la direcció. Ara les eleccions hauran de repetir-se i l'empresa haurà d'indemnitzar a CCOO.

Vaig arribar a barcelona diumenge a la tarda i dilluns al matí ja estava a Tordera on la gent de CCOO del Vallès Oriental- Maresme em van demanar d'intervenir en una assemblea de treballadors de l'empresa Bershka. En aquesta empresa un "sindicat" ha convocat eleccions al comitè d'empresa. Tot correcte, si no fos perquè aquest sindicat ja ha pactat amb la direcció de l'empresa una candidatura de gent propera a la direcció (alts càrrecs i llepaculs diversos) i impedeixen l'accès al centre a la gent de CCOO (en contra del que preveu l'article 9 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical). Després de molts dies de plantar-se a la porta de l'empresa a informar la gent que hi treballa (aplastant majoria de noies joves), van aconseguir poder accedir a fer assemblees. Tot i que parlar d'assemblea quan es tracta de reunions improvisades amb grapats de treballadores espantades mentre els directius miraven des de l'altra banda dels vidres, sembla un sarcasme. En fi, que tot estava perdut, qui estaria disposat a participar en una candidatura alternativa a la "recomenada" per la direcció de la seva empresa? Doncs 13 nois i noies! Ahir la Rakel de Haro em va trucar per donar-me la bona notícia. L'important esforç de la gent de CCOO del Maresme-Vallès Oriental (més de tretze persones plantades cada dia a la porta de l'empresa des de les 5:30 de la matinada durant una setmana) ha donat els seus fruits i la gent de Bershka podrà triar finalment entre la candidatura "groga" i una candidatura democràtica.

Ambdues experiències d'aquesta setmana em porten a la següent conclusió: el primer objectiu sindical de CCOO és ara, com en els nostres orígens en plena dictadura, fer possible la democràcia en el cor mateix del poder econòmic: les empreses. Centenars d'activistes sindicals conformen una mena d'exèrcit de Pancho Villa per a fer possible aquest objectiu. Segona conclusió: cap sindicat que es refugiï en el sector públic i les grans empreses o que basi la seva estratègia de creixement en el "groguisme" pot aspirar a ser una veritable força obrera de representació social dels treballadors. Per molts quartos que els hi regalin els partits polítics que els controlen quan estan al govern.

2 comentaris:

ClaraClaríssima ha dit...

Enhorabona per les victòries, Andrés... a més parlant de sectors on resula tant complicada la lluita sindical: hostaleria i comerç... amb tot, encara resten àmbits en què no guanyem la batalla, sobretot a les empreses petites i mitjanes.
Petons,
ClaraClaríssima

Ovidi ha dit...

Je je, q tal Andres, abans de toto gracies pel teu soport, dirte q el q fem en el VORMAr es en lo q creiem, no denem res per perdut fins al final, i esgotem totes le possibilitats, el equip es genial sobre tot pel compromis, som com un sol home.
No es gens facil ja q " los otros" aquesta campanya tenen una virulencia com mai he vist i ja porto 15 anys fent EESS, de tots fomes aqui estem convençuts q els bons sempre guanyes al final i el 31 de desembre cel·lebrarem de nou q el sindicalisme de Classe ha tornat a ser la primera força sindical de Catalunya, per nosaltres no quedara, i si los otros pensen q poden guayar q se ho treguin de cap, tenen q refundar el seu centenari sindicat tres o quatre vegadas mes. una abraçada, aixo ens ha demostrat q la mancomunitat dels recursos a vegades dona el seu fruit, aquest es el cami, los xiringuitos no porten en lloc.