2 de març 2007

bocamolls local-global: Josep Cuní




El Cuní és un professional de la comunicació molt efectiu. Dic de la comunicació perquè penso que la informació és una altra cosa. El Cuní és un professional efectiu de la comunicació perquè quan parla no tracta de generar dubtes, de fomentar un esperit crític, de que qui l'escolta vegi les contradiccions d'un món complex que requereix de mentalitats despertes.

No, el Cuní dóna a la gent allò que sap que la gent més agraeix: la seguretat de que els propis prejudicis simplistes són l'espai intel·lectual més plàcid i còmode en un món complex. El Cuní li explica a la senyora Pepeta que no cal que intenti entendre els punts de vista dels altres, que no cal que revisi les pròpies conviccions ancestrals, que no és necessari esforçar-se per intentar posar-se d'acord amb qui pensa o viu de manera diferent. I en un món difícil, les persones agraïm les veus tranquilitzadores que ens confirmen els nostres prejudicis i ens garanteixen que sempre són els altres que s'equivoquen. Un tipus efectiu.

El Cuní té a més dots per a usar en aquesta tasca el sentit de l'humor, avui mentre comentàven la notícia de la "malaltia d'oficina" de l'edifici de Gas Natural que entre altres efectes genera pèrdua de greixos corporals, el Cuní tot xicoy deixa anar: "a això en d'altres llocs se li diu liposucció i ningú se'n queixa". Ja ja ja. Clar que es tracta d'un problema de salut que pot afectar centenars de persones, clar que igual es tracta d'una nova font de riscos laborals que pot estar afectant altres treballadors d'altres edificis sense que ho sapiguen, clar que encara no tenim massa clar quines són les conseqüències per a la salut... però fem-ne broma que no passa res. Faria broma el senyor Cuní d'altres problemes de salut pública com són els accidents de trànsit, o les malalties mentals, o els transtorns alimentaris?

Josep, segueix així, la senyora Pepeta i jo ens partim. Als treballadors i treballadores de Gas natural igual no els hi fa tanta gràcia, però de gent rancuniosa s'empre n'hi ha-

1 comentari:

Pleitaguensam ha dit...

Una mica de respecte, Querol

El Cuní ocupa, en aquests moments, el paper simbòlic de "Tieta de Catalunya" mentres esperem que la Mari Pau Huguet es faci gran i abandoni el llimb en el que es troba després de ser "la Jove de CAtalunya" (la jove per allò que en castellà es diu "nuera").

La desaparició de la Núria Feliu per atendre les seves obligacions institucionals amb la Generalitat (ser assessor no és fàcil) va deixar un buit important en l'imaginari col·lectiu d'un país feble com el nostre.

I el país no s'ho pot permetre

Però hi ha patriotes, afortunadament. I en Cuní n'és un. En Josep s'ha transmutat gràcies a la Corporació (no la Dermoestética, l'altra) i compleix el seu paper de forma exemplar, amb un esperit de sacrifici (en el fons, ell sap que és un interí) envejable.

A la teva tieta segur que la respectes