28 de març 2007

Tacticisme



El culebrot d'aquesta setmana l'ha protagonitzat ERC. I mai millor dit, atés que la polèmica central ha estat entre diferents membres mentre que la resta de partits han format part de l'escenari. ERC està sent sotmesa des de fa temps a una tenaç tàctica d'erosió externa i interna per part de CiU (i amics) i de l'ex-conseller Carretero. CiU està tornant contra ERC l'estratègia que aquesta va impulsar estant a l'oposició per manllevar-li votants nacionalistes al President Pujol. Es tracta d'aguditzar les contradiccions d'una força independentista que forma part d'un govern de coalició presidit pel PSC. No val la pena esquinçar-se la vestimenta: més enllà d'algun gall poc afortunat en format DVD, forma part de la normalitat d'una democràcia parlametària i no és necessàriament negatiu. La "qüestió Carretero" és més delicada pel fet de ser interna i pel fet de donar-se en un moment on el lideratge dins d'Esquerra és menys clar del que era. I és en aquest context que ens hem trobat amb la polèmica de la setmana.

Aquests dies, molta gent ha escrit anàlisis de les motivacions i les conseqüències de les declaracions post-calçotada de Vendrell respecte la possibilitat que ERC fes president Mas si aquest es comprometia a convocar un referèndum d'autodeterminació, la marxa enrera decretada per Carod i la contramarxa de la direcció atribuïda a Puigcercós. No val la pena entrar-hi gaire, però tothom està bastant d'acord en que es tracta d'un moviment tàctic a les portes d'unes eleccions municipals i amb la casa no massa ben endreçada per dins. No estem doncs davant d'un moviment de fons tot i que la bandera sigui prou cridanera.

Això potser ens tranquilitza respecte les pors d'un Dragon Khan 2, però a mi personalment m'entristeix una mica respecte la política. La inddependència de Catalunya no és un tema col·lateral per a ERC, és l'element essencial de la seva identitat com a opció política i del seu projecte, la principal raó d'existir podríem dir. Altres partits són catalanistes o d'esquerres, o catalanistes i d'esquerres, però únicament ERC expressa clarament la seva opció per la independència. El fet que hagi utilitzat aquest principi com una fitxa més del Monopoly electoral suposa la degradació de la seva proposta política a mer soroll de fons. I no són pas els únics ni els primers. En la mesura en que els projectes polítics i ideològics degenerin en peces intercanviables del taulell de joc electoral, la política es deslegitima. ERC faria bé d'analitzar amb el cap fred les causes i les conseqüències del descalabrament electoral del Partit Quebequés, ERC i la resta.

2 comentaris:

Jóvenes FCT ha dit...

sólo decirte que te leo todas las semanas entre idas y venidas y elecciones sindicales...sólo espero tener un poco más de tiempo para asimilar lo que en catalán leo y responderte con un discurso coherente. Enhorabuena por tu trabajo. Adoro tu blog.

Anna ha dit...

Estic molt entristida per decissió que ha pres la Generalitat, en concret el Departament d'Educació, de finiquitar les Cases d'Oficis.

Aquesta acció formativa dona sortida a desenes i desenes de joves procedents de fracàs escolar i a molts immigrants, que gràces a les acses d'oficis tenen el primer contacte amb la llengua catalana.

Se que aquest no és el tema del post, però ho he volgut compartir amb tu, doncs sempre m'ha semblat una persona sensible socialment.

Una abraçada,

Anna Marca