30 d’abr. 2007

Contra la precarietat laboral, ACTUA (one more time)

Novament ACTUA s'ha posat en marxa aquest any per reclamar el 1r de Maig per a la gent jove. Com que tenim la web (actualitzadíssima) enllaçada a l'apartat d'Organitzacions de Les Cosetes no m'enrotllo, allà es pot saber tot el que es vulgui del xiringuito. Així que em limito a penjar la foto de la presentació d'enguany i a reproduir el manifest. Ja tindrem temps de fer valoracions de tot plegat.

3 preguntes, 1 resposta

El treball dignifica?


Únicament quan es realitza en condicions dignes. A través del treball, la majoria de les persones accedim a la nostra emancipació, aconseguim “guanyar-nos la vida”. D’aquesta manera, accedint al treball conquerim el nostre dret a dibuixar un futur per a nosaltres i els que ens envolten, a muntar-nos la vida pel nostre compte. La persistència d’estratègies empresarials de competir en l’economia globalitzada a base de reduir els costos laborals no és només una opció abocada al fracàs, és també la condemna per a milers de joves a un treball precari i, per tant, a una vida en precari.


De manera molt especial hem de denunciar l’actual situació de baixos salaris. La major part de llocs de treball que s’han creat en els darrers temps han sorgit a sectors econòmics amb predomini d’empreses que pretenen substituir les inversions econòmiques de futur per l’explotació laboral de les persones que estem en situacions més vulnerables: joves, dones i treballadors estrangers. Explotació que es realitza de manera directa o mitjançant la subcontractació, les ETT o les Empreses de Serveis Integrals.


Baixos salaris, temporalitat crònica dels contractes, accidents de treball i malalties professionals són les tres xacres que s’imposen a les noves generacions de treballadores i treballadors i que s’estenen progressivament a la resta de la societat. Només conquerint el treball estable i amb drets conquerirem el nostre futur.


L’habitatge és un dret?


No, si només està sobre el paper. Els drets només existeixen si es converteixen en realitats i avui això no és compleix. La combinació de treball precari i especulació amb l’habitatge és la tenalla que la majoria de nosaltres patim. Mentre des del poder econòmic es continuï imposant el dret de constructors, immobiliàries i propietaris a especular per sobre del dret a les persones a tenir un sostre, l’habitatge no serà un dret real i cada cop més persones ens veurem afectats per la impossibilitat de marxar de casa dels pares, els “zulos” i la inseguretat cap al futur.


La nova Llei del dret a l’habitatge pot acabar sent un pas endavant o una decepció. Només amb la mobilització social aconseguirem un compromís ferm i decidit de les institucions per tal de prendre mesures realment eficaces per a que els drets de paper esdevinguin realitats tangibles.
L’educació permet superar les diferències socials?


Només en cas que sigui pública, de qualitat i laica. La concertació d’escoles el·litistes o religioses ha suposat treure recursos públics de l’educació pública, aquella a la que tothom pot accedir de manera igualitària, i passar-los a l’educació privada que només serveix a uns pocs. Els treballadors i treballadores hem pagat durant massa anys l’educació exclusiva dels més rics.


El Pacte Nacional per l’Educació signat fa un any entre govern, sindicats i organitzacions educatives pot significar la major aposta des de la 2a República per l’educació per a tothom. Però és necessari que exigim al govern el seu compliment a través de la nostra presència al carrer.


Ben al contrari, l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior suposa un nou escenari en la Universitat, en el que la reestructuració de les titulacions pot comportar una greu el·litització, i majors desigualtats en els llocs de treball a aspirar. Amb la manca de finançament públic, a més a més, la Universitat pública s'equipara amb la privada, i per tant es concep l'ensenyament com una mercaderia. La implantació d'aquest procés, amb unes beques també insuficients, i la dificultat que suposa compaginar treball i estudis, fan que cada vegada estudiantat i precarietat estiguin més associats.


La nostra resposta: la mobilització social


Un panorama eternament temporal i inestable. Un panorama on els discursos cínics de la dreta que ens parlen d’oportunitats i flexibilitat per a fer-nos una vida a la nostra mida xoquen amb unes realitats d’incertesa i precarietat social.


Però també un panorama en que conquerim nous drets i plantem cara, en que l’acció col·lectiva de les persones és la millor resposta per a conquerir el nostre dret a mirar el futur amb optimisme. És per això que el proper 1 de maig tornarem a sortir al carrer, conjuntament amb milions de treballadores i treballadors de tot el món. Aquesta és la nostra millor eina i pensem fer-la servir.


I tu què, actues?