14 d’abr. 2007

Què hem aprés en les eleccions a PANSFOOD

Si dic Pans & Company, Pastafiore o Fresh & Ready a tothom ens ve la mateixa idea al cap: cadenes de menjar ràpid. Un concepte que enlloc assimilaríem a implantació sindical: baixos salaris, excés de temporalitat, incompliment de la legislació laboral i dels convenis, en definitiva: precarietat. Si pensem en la gent que hi treballa, de seguida ens ve al cap el tòpic de l'estudiant que hi treballa a temps parcial o del jove treballador gens qualificat. En qualsevol cas parlem d'empreses presentades com a màxim exponent de la supervivència del Taylorisme postfordista.

Aquesta setmana han tingut lloc les eleccions sindicals al grup PANSFOOD de la província de Barcelona, eleccions promogudes per CCOO en una empresa on fins ara no havíem estat capaços de realitzar una veritable implantació sindical. Les eleccions afectaven prop de 800 treballadores i treballadors repartits en 52 centres i 9 ciutats de la província, la direcció de l'empresa ha mantingut en tot moment una actitud hostil a la participació dels treballadors (en un sol dia van "dimitir" 25 candidats de CCOO després de rebre trucades o visites de directius, totes les dimissions es van trametre des d'un mateix fax), i amb una candidatura d'UGT que comptava amb la presència de supervisors i directius intermitjos de l'empresa. Els treballadors de tota la província només podien votar a tres urnes situades a Barcelona i l'Aeroport (penseu en els centres de Mataró, Gavà, Barberà, Terrassa, Sant Boi, la Roca del Vallès...) i en un horari absolutament restringit. El resultat semblava cantat... o no?

Doncs resulta que no, la candidatura de CCOO va obtenir el 82% dels vots i 17 dels membres del comitè (per 4 d'UGT). Aquí teniu l'enllaç a tota la informació. No deixeu de llegir tampoc l'entrevista a la Patricia, candidata de CCOO , un document d'alt valor sindical i social. El procés electoral ha estat un treball conjunt coordinat per la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO i per ACCIÓ JOVE i ha comptat amb la col·laboració de tres sindicats comarcals de comerç i hostaleria, tres Unions Comarcals, l'Oficina d'Eleccions Sindicals, la coordinació de CCOO a l'Aeroport i un llistat important de persones. A continuació algunes conclusions breus i una de més volada:

1. En un moment on el sindicalisme europeu està sotmés a importants debats sobre quina ha de ser la manera d'organitzar-nos i treballar en el món de la globalització, només des del treball cooperatiu entre totes les estructures sindicals abans citades hem pogut obtenir un èxit tant important i podem iniciar un treball general d'organització sindical dels sector de menjar ràpid.

2. Altres dos claus de l'èxit es troben també en una aplicació acurada dels ensenyaments dels mestres Sunt Zu i Maquiavel, i en un treball de molta proximitat, treballador per treballador, basat en la informació i la transparència, en comptes de promeses electorals de difícil compliment. Hem estat honestos: farem el que podrem i ja veurem fins on arribem. Es confirma novament el principi de qui informa, guanya. I per informació cal entendre no només la informació econòmica i laboral, sinó també la informació sobre la mecànica electoral. No són pas poques les persones que en aquest procés han aprés senzillament a anar a votar.

3. La quarta clau de l'èxit ha estat donar el protagonisme a la gent de CCOO en l'empresa. Hem aplicat un altre principi essencial del sindicalisme: no hi ha millor agent sindical que un company de feina. El sindicat ha recolzat, organitzat, assessorat, acompanyat... però no ha substituit el treball de la candidatura. En la mesura en que apliquem aquesta mateixa lògica d'ara endavant podrem parlar d'una veritable sindicalització de l'empresa. I això em porta a la reflexió més important, la clau essencial de tot el procès

4. Hem actuat partint de l'anàlisi concreta de la realitat concreta (si coneixes l'enèmic i et coneixes a tu mateix no has de tèmer el resultat de mil batalles, diu el mestre Sun Tzu), deixant de banda els tòpics habituals. I aquesta anàlisi en ha portat a conclusions de gran importància sobre les que caldrà que reflexionem abastament. A veure-les:

a) En primer lloc, hem superat el tòpic d'una empresa absolutament arrelada en la temporalitat dels contractes. Cap empresa d'aquestes característiques aguantaria ni dos anys sense una estructura laboral estable i qualificada sobre la que pivota un marge, més o menys elevat, de temporalitat. Al PANS hi trobem molts treballadors de totes les categories que porten anys a l'empresa, que tenen el seu itinerari no només laboral sinó també professional vinculat a l'empresa.

b) la composició social de la plantilla és molt més complexa del que pot semblar a primer cop d'ull. Certament trobem joves que hi treballen ocasionalment mentre estudien o mentre busquen una feina millor, però no són la majoria. També hi trobem dones de més de 35 anys sense titulacions professionals, treballadors llatinoamericans de contingent, persones que van començar treballant de personal d'equip (la categoria més baixa) i han acabat de gerents de restaurant. Un panorama sociolaboral complex i ric.

c) els treballadors del PANS no es dediquen només a fer entrepans. Un empresa tan descentralitzada requereix d'una estructura laboral professionalitzada. A cada centre s'elaboren polítiques pròpies de qualitat i de promoció, es realiten inventaris, s'organitza el treball amb un alt grau d'autonomia, s'apliquen estratègies de capacitació dels treballadors, d'atenció al client. En definitiva: un percentatge elevat de la plantilla està conformat per professionals amb qualificacions intermitges, tot i que no es corresponen amb titulacions acadèmiques homologades. I la professionalitat és ben valorada pels treballadors. També en aquesta empresa hem trobat la vigència d'un altre vell adagi sindical: per guanyar-se la legitimitat com a representant, primer t'has de guanyar el respecte professional dels teus companys.

d) no és cert que empresa dispersa sigui equivalent a manca de vincles entre els treballadors. Precissament per l'existència d'un gruix de treballadors i treballadores que porten anys a l'empresa i que estan desenvolupant-hi un perfil professional, els vincles entre els treballadors dels diferents centres són certament importants. Una xarxa de coneixences amb treballadors d'altres restaurants i categories amb els que es va coincidir en un mateix centre fa algun temps, amb els que has treballat i discutit, amb els que heu dinat junts abans d'obrir i heu netejat junts després de tancar. Vincles que perduren en el temps tot i els trasllats a d'altres centres o la promoció professional. Sobre aquesta xarxa (fatalment subestimada per "l'altre sindicat" i la direcció de l'empresa) s'ha articulat una candidatura sindical que ha esdevingut hegemònica. I sobre aquesta xarxa es pot construir estructura sindical i negociació col·lectiva. En definitiva, sindicat.

5. Darrera conclusió: la propera vegada que mengis en una Pans, un Pastafiore o un Fresh & Ready mira amb respecte el treballador o la treballadora que t'atén, ha demostrat ser una persona lliure.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona pel procés i pels resultats...m'ha encantat l'article "Que hem aprés en les EESS a PANSFOOD", doncs es demostra que en moments de concentració d'EESS és possible fer plantejaments d'estratègia sindical actualitzats a aquest segle...en tot cas, enhorabona al Querol i a tota la gent d'Acció Jove que s'implica (no només teòricament, sino a la praxis) al treball mes important en aquestos moments...pedagogia de l'exemple...aquestos són els meus germanets del nord!

Wanda ha dit...

oe, oeee,ooeee,oooeeeeee!!!! A sus pies de ustedes, camaradas

Escandalosa ha dit...

Pans & company

Et parlen d'un indefinit de 18 hores semanals.
A posteriori et penjen un horari a la cuina on diu les hores que fas, que solen ser les que els hi dona la gana (d'acord amb les ganes que tinguin de tocar-se el collons els encarregats).

En dos mesos? quasi ---70---- hores extres.

ENCARA NO HE COBRAT


MALPARITS