30 d’abr. 2007

Sindicalistes per la sobirania: els pecats originals

Amb motiu del 1r de Maig ha sortit a la llum pública le plataforma Sindicalistes pel progrès i la sobirania una iniciativa vinculada a la també recent Sobirania i Progrés. Entre els impulsors he trobat el nom del meu amic i company Noël Climent, brillantíssim Secretari General de CCOO de SONY, i en bona part responsable dels darrers i excel·lents resultats en les eleccions sindicals en aquesta empresa. Sent-hi el Noël, si bé és cert que amb un acompanyament no massa sòlid, valia i val la pena fer una ullada a la iniciativa i aquí en queden les primeres conclusions que personalment n'extrec, necessariament provisionals atés que la cosa està encara a l'incubadora:

1. D'entrada el plantejament d'una plataforma sobiranista transversal no sembla massa ben resolta. M'explico; si bé el terme sobiranisme és més o menys clar, el terme progrés és com la senyera: que tothom la porta i s'hi aixupluga perquè cadascú hi veu allò que li interessa. Així, i a primera ullada, no sembla fàcil que els diferents actors, que es caracteritzen a dia d'avui per defensar conceptes de "progrés" antitètics, parteixin d'una idea consensuada de progrés. Sembla doncs que s'ha optat per la tradicional posició de no aprofundir en el concepte per a evitar una contraposició d'idees de difícil síntesi. El problema dels consensos tancats en fals és que sempre reapareix el conflicte quan menys t'ho esperes. O dit en paraules de Maquiavel: qui no afronta un conflicte quan apareix l'haurà d'afrontar quan estigui en pitjors condicions per a fer-ho.

2. Bastant del mateix pateix la versió sindical de la plataforma. Entre les adhesions i impulsors de la mateixa apareixen alguns dirigents sindicals (molt poquetes dones fins i tot tractant-se d'un espai de sindicalistes) de prestigi i molts altres de menys lluidets que es caracteritzen per tenir plantejaments força antitètics. Difícilment casen les visions sindicals sectorials-corporatives, les més polítiques que sindicals i les de compromís amb el sindicalisme de classe que conviuen en la plataforma. I no estem parlant de plantejaments estratègics diferents, sinó de plantejaments de fons obertament contraposats del paper social i nacional del sindicalisme i de la classe obrera.

3. Aquest pecat original queda prou palés en el manifest fundacional que pivota sobre un llistat de reclamacions poc connexes més que sobre un discurs. Certament, l'apartat de documentació és encara buit i de ben segur a mesura que es vagi omplint tindrem més elements per a revisar aquestes primeres opinions improvitsades, però d'entrada em sembla difícil veient els actors implicats que la cosa avanci gaire més. El tirar com a referència històrica d'una cita d'en Salvador Seguí descontextualitzada i per ella mateixa molt poc representativa del pensament de l'històric dirigent català de la CNT, no ens permet ser massa optimistes al respecte.

4. I finalment el "maliquisme" com a principi inspirador. Si el 1r de maig és alguna cosa, és l'expressió de la unitat mundial dels treballadors (o el seu intent), especialment en el moment històric que vivim. Però no trobem en el manifets un plantejament potent en clau del context en que ens movem. Els Països Catalans no pengen en l'aire sinó que existeixen en un moment i un espai concret i enlloc trobem res al respecte.

Però insiteixo en la idea inicial: estant per mig el Noël (i el Jordi Presses i altres sindicalistes d'indiscutible trajectòria i capacitat), val la pena no quedar-se amb les impressions inicials i veure com evoluciona la cosa. Encara que sigui, com en el meu cas, des de l'escepticisme.

4 comentaris:

jordi ribó i flos ha dit...

Benvolgut:

No em sembla bé la desqualificació cap aquesta iniciativa, que jo tampoc signaré. Una cosa és la critica, un altra ben diferent es actuar com un cert, i perdó per l'expressió, "martillo de herejes". Tothom té dret a signar el que vulgui, respectant l'autonomia de CCOO i sense fer mala utilització de les sigles i els cárrecs que ens entreguen els afiliats i afiliades.

Crec que, agafat desde la crítica constructiva, cal analitzar el fenómen que porta a quadres sindicals a pronunciar-se així, i veure simplement, des de la máxima objectivitat, com es desenvolupa la lluita de classes, quins son els moviments del capital especulatiu i del capital industrial, quina influència hi té la burgesia nacional i llavors podrem, mai com sindicat, com persones que pensem, arribar a conclusions que ens portin a tenir confluències.

Demano perdó per l'atreviment i espero no haber molestat a ningú, ni als signants ni als critics dels signants. Si un servidor no s'adhereix a aquesta iniciativa es perque crfeu que aixó no está a l'agenda de la classe obrera avui.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Ep Jordi,

Abans de res gràcies per la visita i el comentari.

En segon lloc no sé si sóc martillo de herejes, però en cap cas desqualifico a les persones que participen de la iniciativa. Penso que si els signants llancen el manifest és per provocar el debat i si entro en el debat és perquè m'ha semblat prou atractiu.

Això no obsta a que em sembli que entre els signants, a alguns dels quals tinc la sort de conèixer personalment, hi hagin perfils molt desiguals tant en idees com en valors com en qualitat sindical. Sempre des del meu punt de vista subjectiu i personal, és clar.

Finalment, les reflexions del teu comentari em semblen prou interessants, però allò que crec definitori de la plataforma que se'ns presenta és la seva transversalitat i per això he centrat en aquest aspecte les meves reflexions.

En qualsevol cas no cal demanar perdó per donar la pròpia opinió de manera lliure i raonada. Jo no penso fer-ho i crec que tampoc tens perquè fer-ho tu.

Les opinions lliures i crítiques (és adir que parteixen d'un criteri propi) sempre són benvingudes a Les cosetes

jordi ribo flos ha dit...

Vale, de res, a disposar.
Jordi

Noël ha dit...

Contestaré, contestaré... però és que vaig un xic de cul eh!