9 de maig 2007

Benvolguts "antisistema"

Benvolguts antisistema (els autèntucs, eh?),


Resulta que a França han tingut eleccions per elegir el seu president i que el candidat de la dreta, Sr Sarkozy, les ha guanyat de manera clara pel fet d'obtenir més vots que cap altre candidat. En part, ha obtingut més vots perquè els antisistema (purs) del país no han volgut legitimar aquella "farsa de democràcia" anant a votar. Ara que ha guanyat la dreta, els mateixos que han possibilitat aquesta victòria s'han enfadat i surten a fer merder i cremar cotxes i aquestes coses que molen tant. Potser si haguessin anat a votar no hagués guanyat la dreta i no caldria tant de merder.

La meva pregunta és: què preferim, que guanyi la pseudoesquerra socialvenuda que legitima "aquesta farsa de democràcia" o que guanyi la dreta i fer merder? Ja em respondreu el dia 27.

Atentament,

Un d'un sindicat groc

6 comentaris:

Joffre ha dit...

No cremen cotxes, destrueixen retrovisors per evitar mirar-se al mirall de les contradiccions

Els cotxes són danys colaterals

El Chusco ha dit...

Pues yo no lo veo mal, de este modo todos tienen lo que quieren. Joder, los sindicalistas siempre polemizando aún cuando todo va de puta madre...

"Andresito, asúmelo. El problema no es de nadie"

Anònim ha dit...

Hola! gràcies pel bloc, molt interessant. Ara uns comentaris:

Més que parlar en general dels "antisistema" i dels beneficis d'anar a votar, un es podria preguntar quina és la causa de l'abstenció de molts d'aquests joves i del per què fan el que fan. No sé, potser ens hauríem de preguntar què faríem nosaltres en unes condicions de fortíssima exclusió social. No justifico les seves accions, però em sembla d'una ingenuïtat perversa els comentaris de "què barbars! el sistema es canvia des de dins"; "cal participar en les institucions, no destruir-les", etc, etc.D'altra banda i arran de la participació, em pregunto quin és el paper dels sindicats amb els joves que, per exemple, en el cas d'Espanya, no poden accedir al mercat de treball "legal", tot i venir per reagrupació familiar i escolaritzar-se...és que els sindicats els han obert les seves portes? és que els sindicats els han defensat? Segons la meva experiència, no. Però és clar, participeu a les nostres institucions!. És molt fàcil apel·lar a la participació quan un no està exclòs per sistema de la societat (a França, encara hi ha sindicats que al menys parlen del tema...).

Ramon Armengol ha dit...

Como casi siempre, totalmente deacuerdo contigo Andres. Aunque el motivo de este comentario era pa decirte que ya vuelvo a poder bloggear, como ves, y que te quiero tio

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Com sempre gràcies a tothom per deixar el seu comentari. Com que hi ha una persona que em demana respostes a temes concrets vaig al tema:

1. No barregem les coses. Una cosa són els amotinaments més o menys espontanis de les barriades i una altra les "accions de xoc" organitzades per grups anarkos, troskos i demés. Són fenòmens diferents participats per persones diferents. En el cas de les accions dels grups antisitema no s'hi val a parlar de problemàtica social, perquè la composició social d'aquests grups no és precisament la dels desheretats de la terra. Fes-te un voltet pel bar de Lletres de la UAB, o pel Cafè de l'Havana de Manresa, o per les cases okupes de Sants, o per la plaça del Sol a Gràcia i podràs comprovar-ho per tu mateix/a.En tot cas, estic d'acord en que s'ha d'anar al fons dels problemes, però això no pot servir per tapar les responsabilitats de les persones, que no som el simple resultat de la mecànica social sinó que som subjectes actius.

2. Al respecte, no existeix una ecuació matemàtica que determini que situacions de fortíssima exclusió social condueixin a l'amotinament. Hi ha mes variables: existeix un teixit social que serveixi per canalitzar el descontent? quina tradició de resposta social comunitaria existeix en l'àmbit de que es tracti? etc, etc, etc...

3.Em sembla que poses en la meva boca reflexions que no crec que m'hagis sentit ni llegit mai: del pal "cal canviar el sistema des de dins". No hi estic d'acord, perquè d'altra banda tinc el convenciment que "el sistema" no existeix, però això ens derivaria a reflexions que ara no fan al cas. El que en tot cas sí que crec és que la participació electoral ens ha permés, ens permet i ens permetrà assolir conquestes socials i ciutadanes mentre que les revoltetes de les pseudovanguàrdies no ens han portat mai enlloc. I no estic dient "només" la participació electoral per ella sola.

4. Finalment respecte el tema de si el sindicat obre portes al joves immigrants la meva resposta és clara: segur que d'una manera molt perfectible, però evidentment sí: no existeix al nostre país cap organització amb un major nombre de treballadors estrangers afiliats que CCOO (i ja que paguen una quota cada mes deu ser que hi veuen alguna utilitat). No existeix al nostre país una organització amb un major nombre de treballadors estrangers amb responsabilitats de representació general (del conjunt de treballadors, no només dels seus compatriotes d'origen, eh?) que CCOO. Per cert, a veure si saps quina organització va ser la primera (abans que cap altre organització, partit, adiministració...) en crear un Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers que actualment compta amb més de 70 punts d'atenció a tot Catalunya?... Bingo!

5. "Els sindicats" no estem per defensar els treballadors, almenys no CCOO. Estem per a organitzar-nos com a treballadors per tal de defensar de manera col•lectiva i solidària els nostres interessos, la qual cosa és molt diferent.

6. Tot ho fem bé? I tant que no, massa coses les fem malament, la qual cosa em treu de polleguera. Però en tot cas crec que aquest és el camí, i pel que es veu també ho creuen moltes persones immigrades del nostre país.

7. Finalment, CCOO s'ha deixat la pell i ens la continuem deixant encara (si bé amb força menys risc que en el passat) per a conquerir el dret a que les polítiques socials i econòmiques es facin de manera concertada amb les organitzacions que els treballadors lliurement decidim que ens representen. Una cosa que per cert ens envegen bastant els companys francesos. Dit d'una altra manera: no negocia (que és diferent que participar o parlar) amb les institucions qui vol, sinó qui obté la confiança de prou persones com per a poder fer-ho.I crec que els resultats avalen aquesta estratègia.

Perdona per fer-ho tant llarg, però m'ha semblat que valia la pena no limitar-me a contestar amb titulars.

Salut

Fabrizio del Dongo ha dit...

Totalment d' acord amb les teves argumentacions, Andrés. Hi ha gent per la qual continua sent vàlid la dita "vivíamos mejor contra la dictadura que sin ella". Suposo que ells dormiran més tranquils pensant que són els "purs", que pertanyen a l' autèntica esquerra. Res més lluny de la realitat. L' autèntica esquerra és la que sap mobilitzar-se i fer polítiques d' esquerra. En definitiva, la que no deixa espai polític ni social a la dreta. Ells, com tu apuntes, han deixat aquest espai lliure i ara s' hauran de menjar a Sarko uns quants anyets. Potser és que ja els hi va bé i, d' aquesta manera, viuran millor contra la dreta que no pas convivint amb un govern socialdemòcrata.
Potser que aquests "antisistema" no haurien de dormir tan tranquils.