25 de maig 2007

El kubotan i la tenalla


Porto un parell de dies desficiós, a veure si algú em pot respondre auna sèrie de preguntes:

1. Resulta que un mosso d'esquadra dispara a una persona amb una malaltia mental en el moment en que estava a punt d'agredir amb un pic al mateix mosso i a terceres persones, amb el corresponent perill de mort. Els testimonis confirmen la versió del policia i el jutge diu que no hi ha cas. Per què els mitjans de comunicació han vist cas allà on no el veu ni el jutge, ni els testimonis, ni els responsables del Departament, ni tan sols l'oposició política?

2. Un detingut que viatja a la part de darrera d'un cotxe dels Mossos aconsegueix obrir la finestreta i pujar-se a sobre del capó. Quan els mossos se n'adonen frenen i la persona surt disparada i mor. Tots els testimonis confirmen la versió dels mossos. On és el cas?

3. Ara resulta que a uns senyors i senyores que, per la seva professió, porten pistoles, metralletes i porres, els hi han comprat una mena de clauer - consolador de plàstic, segons sembla més inocent que un boli Vic amb caputxa, on és l'escàndol? I són acusats, evidentment, de ser massa contundents en la "repressió" d'una mani d'okupes. El poli del consolador és a terra amb el nas trencat d'un cop de puny i l'okupa que el denuncia dret amb unes contusions al cos producte, possiblement, del clauer-consolador... on és l'escàndol?

4. Els antisistemes-pero-de-verdad-de-la-buena exigeixen la dimissió del Saura per Terminator. Els sindicats corporatius de Mossos i la dreta per tou i per no tapar les vergonyes al cos. Un detall, tres dies abans de que és constituís el nou govern, ja hi havia una concentració d'okupes i una de sindicats corporatius reclament la dimissió del Saura... que no havia estat ni nomenat encara! Algú em pot explicar què està passant?

5. Els xicots aquests tan amics de la Nuria es dediquen a anar rebentant actes, envair locals i reclamar que el Conseller d'Interior desobeeixi les ordres d'un jutge. Per què ningú no ha sortit encara a dir en veu ben alta que exigir que el Conseller d'Interior pugui desobeir als jutges no és una cosa d'esquerres, sinó una proposta absolutista i antidemocràtica?

6. I finalment, per què en comptes d'intentar parar els cops com bonament poden, la gent d'ICV no surt a boca plena i diu: "Senyors i senyores, nosaltres no permetrem en cap cas actuacions il·legals per part dels policies ni les taparem, i igualment no permetrem que es produeixin agressions a tercers en les manifestacions. Hem demostrat una bona gestió: ha millorat enormement la coordinació amb els ajuntaments, hem donat resposta a les urgències en matèria de zones desassistides pels Mossos de manera absolutament àgil, estem treballant en la millora de les condicions laborals dels treballadors del cos i a l'hora prenem mesures per garantir que es respectin plenament els drets dels detinguts. Aquesta és la nostra política, i no ens demaneu cap altra"?

22 comentaris:

Anònim ha dit...

hola,
només dues coses. El tema de la manifestació d'okupes: home, a mi em sembla que es van extralimitar. Jo conec gent que hi va anar (no tan esperpèntics com a la gent li agrada pensar) i m'expliquen que va haver-hi un moment que no podien ni entrar ni sortir de la manifestació. Alhora, el punxó aquest, a mi em sembla que encara es debat si és reglamentari. En tot cas, és evident que cal rebutjar la violència d'alguns que van anar a la manifestació.

Respecte al tema de la gent que rebenta actes: és cert que és absolutament condemnable, que hi ha altres canals, però no m'ha agradat la "certa conya" amb el cas de la Núria. Això no és per fer-hi broma, especialment si coneixes "la travesia en el desierto" judicial que està fent la seva família.

anarresti ha dit...

Brillant entrada. Jo només afegiria q l'episodi del mosso amb el nas trencat no és una anècdota aïllada. Aquests dies també estan jutjant un parell d'okupes per deixar un urbano en estat vegetatiu durant un desallotjament. I no fa ni sis mesos de la famosa estampa del llençagranades casolà davant del Macba. Per no parlar de les destrosses habituals a Gràcia...

Per altra banda l'aposta política d'aquests nois no sembla molt intel·ligent: a ICV aquesta moguda li pot costar algun regidor, però per ells suposa cremar qualsevol pont durant molts anys amb l'única força parlamentària susceptible de tenir-hi complicitats.

Sandro Maccarrone ha dit...

Hola Andrés, m'agradaria fer algun comentari al respecte d'aquesta entrada.

És cert que en la majoria de casos que la dreta i la no-política fan pinsa per carregar contra la coalició, des d'Interior es té escàs marge de maniobra donada la legislació vigent.

Però aleshores, això situa la pregunta de nou en "perquè nassos es va optar per la conselleria d'Interior"? No ho dic tant per l'efecte electoral que pugui tenir sobre alguns d'aquests anti-sistema entre els quals possiblement hi hagi votants de la coalició. Sinó perquè malauradament ens trobem en la situació d'haver de gestionar un marc legal amb importants elements als quals ens hem oposat crec que ambdues formacions. Entre d'altres i de forma especial, la llei antiterrorista.

Per tant ara hem de fer front a contradiccions que s'haurien pogut evitar mentre seguíem acumulant forces. Un error tàctic en la meva opinió.

Apel·lant a una certa ingenuitat d'aquells il·lusos que no entenem la realpolitik, es podrien trobar solucions creatives com la desobediència civil, apel·lant a legislacions de caràcter superior de regulació dels drets humans.

O com a mínim, podríem ser més hàbils des de la coalició per gestionar aquestes contradiccions, no des del mutisme o les declaracions precipitades sinó des de la reafirmació de la nostra postura davant les legislacions d'excepció i utilitzant les esquerdes existents per tant de limitar-ne els efectes a Catalunya.

Perquè en el fons, a mi no em preocupa tant que un nombre delimitat de mossos practiquin maltractaments, tortures o actuin de forma provocadora en comptes de distensiva en les manifestacions. El que em preocupa és que existeixin els mecanismes per individuar aquestes situacions, sancionar-les degudament i reduir-les. I en aquest sentir podem dir que alguna coseta hem fet.

En qualsevol cas, coincideixo que molts estan errant la tàctica, des de la crítica destructiva i que precisament el que necessitaríem per ser més valents és, com mai no em canso de dir, una empenta des de la mobilització social.

Chuscuado ha dit...

Federico Engels bautizó a ciertos intelectuales agnósticos como "materialistas vergonzantes". ¡Qué coño! ¡ateísmo o devoción! ¿Sentido crítico para qué? En la catacumba del testimonio se respira pureza y soledad, y en el fondo, eso es lo que queremos.
La izquierda que no demoniza a los malos-malos-pero-que-te-cagas son como "pacifistas vergonzantes", y si pudieramos los excomulgaríamos, aunque solo fuera por no comulgar con nuestras desfasadas ruedas molineras, esas que nunca ni rodaron ni molieron.

Falta decirte que he hablado con Valjean y con Javert, y estoy muy disgustado con ellos: Están muy de acuerdo contigo (y eso que cada cual ve los toros desde su barrera). Compromisos como el de Saura hacen que ICV les parezca la única opción creíble del momento, dicen que con estas cosas demuestran su vocación con la transformación real. Y este finde se van a acordar... ¿tú te crees?


PD: (Por favor, no se ofenda nadie. Si te ofendí, perdóname por favor, porque está claro que sois gente sensata. Pero necesitaba ser exajerado para reivindicar el ser MODERADAMENTE MODERADO cuando valoremos. Creo que el ecosocialismo transformador no debería acomplejarse y seguir guardando silencio. Bien por ICV).

Sandro Maccarrone ha dit...

"La moderación depende del sistema de referencia"

Albert Einstein

¿o era la velocidad? ;)

Anònim ha dit...

Un bon post, bé per l'Andres. El que em desperta la curiositat és perquè el 90% de la gent d'ICV defugen aquest tema i repeteixen una i mil vegades la xerradeta del respecte a la llei i les normes de funcionament del joc democràtic?

Si bé es cert que veient la oposició (mitjans de comunicació, dreta, antidistemes de debó- i no s'apunten la penya del sudan perquè prou feina tenen buscant un troçet de pa) l'exercici de refrescar algunes memòries és del tot necessàri (lamentablement necessàri). Ara, també és cert que ICV dóna una imatge en tant que arguments bastant pobre i repetitiva fins i tots per als qui ens els creiem.

Anònim ha dit...

Quants anònims, eh Querol! Potser un punt que hauries pogut afegir al teu artícle és la dificultat de molts pròxims d'ICV a donar la cara amb aquest tema i a reconeixe'ns crítics...

P.D: Consti que considero que és un bon artícle.

-Votant d'ICV-

Raquel ha dit...

Hola Andrés,

En tot cas, tu no ets anònim en tractar aquest tema i m'agrada molt com el tractes, sense pèls a la llengua i dient les coses pel seu nom. Potser et falta una mica d'autocrítica, en aquest sentit m'ha agradat molt la intervenció d'en Sandro Macarrone... si resulta que ens toca acomplir lleis per les quals no hem treballat o contra les quals, millor dit, ens hem posicionat sempre, contra les quals hem sortit al carrer... per què ara ens limitem a acomplir-les? Suposo que es tracta d'un exercici de responsabilitat d'ésser en el govern, però no es podia estudiar alguna fórmula dins la legalitat per evitar haver de respondre a accions que no volem, per principis, acomplir?

Un petó, Andrés, ens veiem a les urnes diumenge!

Raquel López (ja en tens una altra que no s'amaga).

la tomaquera ha dit...

Confeso que el tema m'ha esgotat massa com per fer un post jo mateix. Sort tenim del Querol.
Crec tenir alguna explicació (excusa?) pel rebombori d'alguns dels casos que expliques.
1. En el cas del malalt, sembla que hi ha un protocol d'actuació en aquests casos i que, malgrat l'opinió dels experts, inclou forta presència policial. Caldria revisar el protocol.
2. L'informe de Badalona diu que "l'agent, en adonar-se que el detingut estava sobre el sostre, va frenar". La lògica pregunta és "i quan va trencar el vidre no es va adonar?". Com soc molt confiat confio que sigui un error de redacció.
3. Hi ha molta gent que menysprea el mal que pugui rebre un agent dels mossos: "és la seva feina", diuen.

I un aclariment pel Sandro (amb la poca informació que tinc): Es va optar per Interior perque era això o Justícia. I ja em diràs...
De tota manera, i sabent que Interior no és la millor de les conselleries... seria millor que ho portés altre partit? El dia que tinguem majoria absoluta li donarem Interior a algú altre "és que no m'agrada"?
Coincideixo amb tu que probablement caldria haver buscat alguna sortida legal al tema, però ja veiem amb quins sindicats corporatius xusqueros ens hi trobem.

Joffre ha dit...

Andrés, d'acord en general i en desacord en particular.

El desplegament policial de la mani de dissabte era desproporcionat, jo me la vaig trobar (puta casualitat) i vaig flipar. Entenc que són eleccions i que no fa massa d'una mani semblant que va esmicolar mitja Plaça Sant Jaume, però la cosa estava molt aprop d'impedir el dret de manifestació. Es llegia pànic institucional a les furgonetes, perquè ens entenguem. I ja sabem com de contagiosa és la por i com es supera (amb agressivitat).

Amb la resta de coses que dius hi estic bastant a favor, però penso que baixarà la pressió mediàtica quan hagin passat les eleccions i les crítiques al Saura puguin desgastar al Govern (trist, però penso que anirà així).

Tampoc frivolitzaria amb el punxó de marres, jo ho considero greu. Però m'hi jugaria un sopar a que merdes així i pitjors deuen estar fotografiades en arxius de diaris i fins ara no sortien a la llum.

Voler trencar la correlació de forces no pot sortir gratis, Andrés. Pregunta-ho a Esquerra.

Chusquititran - tran - tran !! ha dit...

Andrés,
Hete aquí un posible termómetro de algo:
Tus interesantes posts generan siempre expectación, pero cuando tocas el género western ("Policies del pensament", "Mayol i el flanc Fernandez", "Benvolguts antisistema", y ahora éste) los comentarios se dispara. Sobre promedios y moda estadística del componente "anónimo" no me pronuncio. Aún es pronto.

¿Contempla tu linea editorial volver a hablar de Little Bighorn dentro de, pongamos, 2 o 3 entradas? Quiero confirmar una hipótesis...

Por cierto, se me olvidaba: ¡ OLE !

Los amigos de don Latino ha dit...

Ay, hijos míos, como nos tenemos que ver, defendiendo a la madera (ahora yo podría decir eso de correr delante de los grises y todas esas capulladas).
Bueno, siendo un poquito más serios. Está claro que la información está manipulada, que los indios son los indios y tal ("al pan, pan, ...). Pero si que es cierto también que todavía no entiendo que pinta el Saura de Capo de la Madera, creo que ya debería ser más inteligente y no tendría porque hacer el papel de malo (pensamos en otras "carteras" o es que no se negoció nada, sólo se acató el designio del discípulo del borracho, del inventor de dialectos entre el catalán y el castellano).
Además, resulta claro que lo de las porras, las palizas y tal está demostrado que se utilizaron, por lo que lo que se tendría que hacer es procesar rápidamente a esa lacra de la sociedad (me refiero a los mossos, pero a los otros también). De todas formas "madero bueno, madero ...". Yo propongo que tanto los indios como los maderos sean encarcelados (a ser posible todos juntitos).
Venga, a ver si sois capaces de decir más burradas en menos espacio.

ClaraClaríssima ha dit...

Andrés,

Després d'aquest post crec que tocaria una cançoneta de les teves guais que poses, no?

Petons,

Clara

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Apa, resulta que quan em curro un post filosòfic tothom passa, i quan fotem marro 13 comentaris en 12 hores. Sang i fetge, és el que vol el poble, i a Les Cosetes estem per servir al poble, és clar.

Ara més seriosament, alguns apunts (no contesto a tohom perquè seria interminable):

1. A Les Cosetes es permeten els comentaris anònims sempre i quan no s'utilitzin per calumniar o amenaçar a ningú. Per tant endavant aquelles persones que preferiu entrar amb la màscara, esteu a casa.

2. L'estil de Les Cosetes és essencialment frívol, però em sembla que en cap cas frivolitzi amb l'encausament de la Nuria Puértolas, en tot cas amb les accions de col·lectius que l'utilitzen de bandera. Que quedi clar: a) total condemna a la Llei antiterrorista, b) fèrria defensa de la pressumpció d'inocència de qualsevol persona encausada i c) absoluta exigència de que es garanteixin els drets de les persones detingudes (crec que alguna cosa en aquest sentit s'ha notat darrerament, per cert).

3. Amic Joffre, aquests dies sóc a Manresa i pèr tant no vaig veure la mani. Si tu dius que la presència policial era desproporcionada, és que ho era i punt. Ara bé, una cosa és que hi hagués una ràtio excessiva mossos/manifestants, i una altra és que saps que fos quina fos la ràtio s'hagués liat igual.

4. Perdoneu amics Sandro, Latino, i algun altre: jo aluciono. Vosaltres que sou persones bastant més d'esquerres que no pas jo (cosa gens difícil d'altra banda): és més coherent o més d'esquerres buscar fòrmules polítiques per a que el conseller d'interior pugui desobeir l'ordre d'un jutge? No juguem amb les coses bàsiques: no hi ha marge possible, el reponsable polític de la policia ha d'estar sotmés al poder judicial, sense excepcions, objeccions de consciència ni matissos. L'alternativa ja la coneixem, i és la barbàrie. Seria més d'esquerres ICV-EUiA si continués limitant-se a portar carteres "agraïdes" (de fet, cap ho és)i deixar els "ossos" als socialistes, que són la gent d'ordre? Si ICV-EUiA assegura tenir un model de seguretat diferent al del PSC o la dreta, la seva obligació és demostrar-ho i no caure en tacticismes electoralistes.

5. En aquest Manual he mostrat el meu explícit suport a les candidatures dICV-EUiA, no perquè em semblin una bona màquina de fer regidors, sinó perquè em semblen un bon instruiment polític de transformació, renunciar a transformar les coses per a no entrar en contradiccions i no perdre vots ja ho fan els okupes i la resta de partits.

boja per la Katherine ha dit...

Benvolgut Andrés,

crec que algunes de les afirmacions que fas estan poc contrastades, sobretot pel que fa a la mort del malalt mental, tant des de l'àmbit sanitari com des del cos de mossos d'esquadra es van saltar tots els protocols de resposta en casos de malalts mentals (recordem que va ser el mateix pare, ferit també, qui va trucar als mossos). La Consellera de Salut ja ha reconegut responsabilitat per part de la seva conselleria totreunint-se amb la Federació d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals, pel que fa a la conselleria d'Interior encara esperen la resposta per part d'algun responsable...
Jo des d'un principi era molt reàcia a que IC-V agafés aquesta cartera i veient transcórrer el temps encara em refermo en que serà molt difícil que Iniciativa doni un altre aire, crec sincerament que els ve gran, excepte potser en el tema de posar càmeres a les cel.les de les comissaries, gran encert.

Sandro Maccarrone ha dit...

Company Querol, o si m'ho permets, camarada Querol. Crec que podem ser un xic més agosarats. Si estem d'acord que el nostre objectiu és establir una nova institucionalitat més justa i democràtica, no ens hauria de fer tanta por la desobediència a legislacions contràries als drets humans.

Si ens fixem en determinats referents internacionals, ens podem adonar que han estat capaços de compaginar el respecte a la legalitat vigent, amb l'aspiració de superar-la. Això val tant per a la capacitat del govern de Chávez de donar resposta a les necessitats urgents de la població veneçolana (aliments, educació, sanitat, habitatge...) en el marc d'una estructura institucional adversa, a través de les "misiones", com per a figures de més consens, com Lula, que han practicat la desobediència davant d'unes patents farmaceútiques que atenten contra el dret a la vida de milions de persones.

Benvolguts Andrés i Tomaquera, és clar que no refuso la responsabilitat d'haver de gestionar les competències d'Interior. Senzillament considero que la correlació de forces actuals condiciona excessivament la nostra capacitat d'imprimir un segell propi en aquesta àrea i que, per tant, hagués estat preferible, desenvolupar una altra àrea de govern per tal d'acumular forces i de situar-nos en millors condicions per tal d'aplicar la globalitat de les nostres propostes.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

A vore,

1. Embogideta, el tema del noi amb una malaltia mental mort per un Mosso l'he seguit per la premsa i al respecte: 1) vaig veure al secretari general del departament, Joan Boada, donant explicacions a ca la Terribes. Per tant sembla que algú ha sortit a donar explicacions, per cert, abans que sanitat, i 2) Si els Mossos no van ser avisats en un primer moment, en tot cas la negligència és de qui no els va avisar i no del Conseller d'Interior, no creus?

2. Camarada Maccarrone (jo a tu t'ho permeto tot): hi ha temes i temes. A banda de que un altre dia si vols parlem de Chávez. L'estat de dret és una condició indispensable (sine qua non, deiem a la facultat)per a la democràcia. Estat de dret vol dir que el monopoli de la violència el té l'estat (policia i exèrcit bàsicament) a canvi de que els governs exerceixin aquest monopoli sotmesos a la llei del parlament i al control dels jutges. Si tu avui sentes el precedent de que el conseller d'interior impedeixi que els mossos detinguin una persona per ordre d'un jutge, hauràs d'acceptar que demà el conseller d'interior (del mateix o d'un altre partit) pugui impedir la detenció d'un polític de la seva parròquia, o un membre de la polícia acusat de maltractaments, o etc, etc... Em sap greu, no crec que en això es puguin fer excepcions.

3. Tots dos: no em vull enrotllar més però sí que hi ha bastant de marge polític per a plicar polítiques diferents des d'interior. I no sé si a ICV-EUiA els hi ve gran la conselleria, jo crec que no, però si és així doncs que assumeixin el cost polític.

Sandro Maccarrone ha dit...

Bé, crec que la quantitat i la freqüència de missatges indiquen que el tema ja ha entrat en el terreny d'allò que cal parlar davant d'un parell de cerveses, davant de les quals també hi podem ficar la "revolució" bolivariana.

En tot cas, només dir que no volia insinuar que s'hauria hagut d'impedir una determinada detenció, sinó que em preguntava si en un estat de dret no hi ha marge de maniobra per apel·lar, per exemple a legislacions de caire superior que també formen part del mateix ordenament (per exemple la constitució). En qualsevol cas, entenc que en aquests moments no estem en condicions d'adoptar mesures rupturistes donat que no hi ha una massa social suficient a darrere. Per això situava també que hauríem d'aprendre a resoldre en positiu aquest tipus de contradiccions, explicitant que és el que "ens toca fer" i què és el que "volem aconseguir" i com una cosa pot portar a l'altra.

I ja sé que l'Estat exerceix el monopoli de la violència, però ja saps que el que persegueixo és la seva eliminació ;)

la tomaquera ha dit...

L'eliminació de la violència o de l'Estat?
Jo puc arribar a coincidir en voler eliminar les dues, però esta clar que:
- Això no és d'un dia per un altre.
- Mentre existeixin les dues coses... que el monopoli el tingui l'estat i l'estat el controli el poble.

Per cert... ejem.... ningú pensa comentar el gran èxit de la coalició...?

Jesús de Hospitalet ha dit...

Aaa-le-oooop!

Andrés, acabas de llegar a los 20 comentarios.

Por no ser demasiado frívolo y no dar la impresión de poner un comentario artificioso con el solo propósito de llegar a 20, solo añadiré que... Bueno, no... Me reservo para Little Bighorn...

Anònim ha dit...

http://www.tv3.cat/polonia/jocs.htm
Per flipar!!

Anònim ha dit...

Al.lucino pepinillos !!! amb tants càrrecs seriosos i rigorosos que tens i que requereixen molta dedicació, encara et dona temps per dir tonteries ?. No m'extranya que el teu amic Joan Saura hagi acceptat ser el policia del sistema. Està clar: ha de demostrar que sap governar... pel sistema, és clar.