28 de maig 2007

Municipals '07: Nou cicle, nou xip?


Apa, primer lliurament de la sèrie d'apunts de la cosa d'ahir, comencem per les esquerres tripartites.

Les esquerres avorreixen, que no?

1. Partit dels Socialistes de Catalunya

El PSC està caient perillosament en les urpes de la dolça derrota. L'erosió electoral ve de lluny i va més lluny encara, però el creixement horitzontal i la manca d'emergència d'alternatives permeten incrementar com mai el poder institucional. Només així s'entén que 15 regidors a Barcelona fa quatre anys fossin una debacle sense precedents i catorze enguany siguin un bon resultat. El PSC té una veritable sagnia de vots als barris, se li escapa el votant habitual com l'aigua entre les mans. Ho tenen detectat però les velles receptes ja no funcionen. I això encara no ha acabat.

La meva previsió es manté: no reaccionaran. Cap partit que creix en poder institucional reacciona, hi ha massa equilibris i tothom té massa por als costos de la catarsi. I em jugo amb qui vulgui un sopar a que això no canviarà. Aire estancat per quatre anys més, si abans no hi ha algun ensurt al Govern de la Generalitat, que no? Quin és el missatge del PSC a la ciutadania?

2. Esquerra Republicana de Catalunya

La gent d'ERC són els que al meu parer ho tenen més fumut, tot i que mantenen una base sòlida des d'on projectar futures estratègies. La cosa es tensiona i l'estratègia d'equidistància només serveix abans d'haver-se de mullar, no un cop ja ho has fet. Tirin per on tirin perden llast. I la pitjor opció de totes és no tirar per enlloc. La situació interna pot acabar petant i enviar a mar bona part d'allò que han assolit en el cicle que ahir va morir. Atenció a l'anàlisi lucidíssim del Jordi Barbeta avui a La Vanguardia: Para Esquerra el problema es más estratégico. Comprobado que cuanto más apoya al PSC, más se benefician los socialistas y menos los republicanos, sin tampoco conseguir que CiU se hunda definitivamente, el debate está servido y en un partido asambleario como Esquerra los debates se sabe cuándo empiezan pero no como acaban.

A diferència del PSC, a ERC la catarsi està assegurada, el problema és que els antecedents de catarsis en aquest partit s'han caracteritzat per la lluissor de les navalles. La imprevissibilitat mai és un actiu en política i aquest és el punt més feble dels republicans. Quin és el missatge que ERC a la ciutadania?

3. Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Primera part de la lectura dels resultats: l'electorat ha abaixat els fums als ecosocialistes, potser els fums eren massa alts en relació al foc que realment hi havia a sota. Poser massa candidats de la gran ciutat pensaven ser elegits sense despentinar-se. Segona part: com ERC, ICV-EUiA ha tancat un cicle de creixement, com el PSC corre el risc de no adonar-se'n. El pitjor risc és el d'improvisar una excusa conjuntural: la campanya de desprestigi contra Joan Saura ho posa "a huevo". Ens enganyaríem si ens quedèssim aquí. ICV ha perdut vot polític, i aguanta la situació pel creixement horitzontal: enguany molta més gent podia votar ICV que fa quatre anys. El territori salva la cara a la gauche divine de la gran ciutat. Quan a Catalunya governava in secula seculorum CiU i a Espanya el PP no tenia qui li fes ombra, l'aposta clara pel "govern d'esquerres", era transguessora. En l'actualitat és una crida al manteniment de l'actual stablishment polític. ICV té missatge per la ciutadania (a diferència de PSC i ERC) però aquest missatge no diu res, no anuncia res nou.

El cicle del "No a la guerra", els gafi-pastis, la bona gestió i els governs d'esquerres (fins i tot amb majories absolutíssimes del PSC) com a bandera, està esgotat. Ara toca buscar nou public i nou missatge, saber què es vol ser quan es sigui gran. Avançar per la via de ser el partit de l'esquerra il·lustrada (que no s'ha de confondre amb l'esquerra snob) o per la via de disputar l'hegemonia del PSC als barris són dos possibles opcions de creixement. Mantenir l'actual ni-carn-ni-peix, no duria enlloc.

7 comentaris:

Votre ami Chusquet ha dit...

Oye, lo del cangrejo ¿es porque es colorao y anda pa'trás?

Hey, pues si necesitas localizar un bicho azul para el próximo post, una vez leí que hay unos raros gatos azules sin pelo en la isla de Mann con la extraña facultad (para ser felinos) de ser buceadores.

Pero el potencial metafórico de estos bichejos con el PP...
Siempre nos quedarán las carroñeras gaviotas.

PD: Otro día comento la entrada, que me parece muy aguda. Como el cangrejo.

Joffre ha dit...

Andrés, sembla que la sinceritat es pagui amb el silenci.

Ha estat una campanya de molt baixa intensitat, tinc la sensació que tothom ha volgut ser prudent i moderat després d'un cicle de gesticulació i focs artificials (cicle 1992 - 2006?). Però resulta que tothom ha baixat, o sigui que partint d'un esquema molt primari d'assaig - error, es pot atribuir la baixada a la moderació. La punyeta és que tothom pot arribar a la mateixa conclusió: s'ha d'anar a sac.

Si això passa, la cosa es pot encabronar molt, i amb la correlació de forces i equilibris que tenim a Catalunya es pot produir un efecte d'"italianització", amb tots els jugadors fent successives fintes per arribar a l'equilibri (quan arribi) i aquí sí que pot ser pitjor el remei que la malaltia.

Radicalitat o gesticulació, heus aquí la qüestió

Andrés Querol Muñoz ha dit...

El cangrejo no anda para atrás, eso es una leyenda urbana. El cangrejo anda de lado.

Joffre, no crec que el silenci sigui la moneda de la sinceritat, sinó més aviat l'expressió del reset que molts hem hagut de fer. El problema de la gesticulació cara a la galeria és que resulta esgotadora i ridícula (veure "el cas de l'estatut"). La gent no som tontos.

Una altra cosa és que després de tants anys fent l'esforç de convertir les polítiques públiques en assèptiques, de confondre als ciutadans amb usuaris i de viatges al centre, ara ja ningú sap on som. Potser una mica més de drama (que no de mala educació, compte), de contraposició de valors, de lideratges potents i de pillar uns quants toros per les banyes ajudaria. Tot i que tampoc ho tinc massa clar.

mireia ha dit...

"El territori salva la cara a la gauche divine de la gran ciutat"

juas, juas, Andrés, com la claves!

Chusco ha dit...

Entonces déjame contrastar mejor lo de los gatos de Mann...

ClaraClaríssima ha dit...

Aquestes eleccions he votat per primer cop a Barcelona. S'ha donat la casualitat que, per la feina en què estic ara, em moc en un entorn sociològicament d'esquerres, per la manera de pensar i per la manera d'actuar... Durant la campanya i posteleccions no he parat d'escoltar crítiques a la gestió de l'Ajuntament de Barcelona i al paper que hi fan els nostres representants. He sentit dir que n'Hereu ha estudiat a Esade, que es tracta d'un polític professional, sense ideologia i que, a més, en el seu dia no fou elegit democràticament pel poble (cosa certa, d'altra banda). Fins aquí, d'acord. Ara bé, ICV no està exempta ni molt menys d'aquestes crítiques, un cert cofoisme i un cert "tenim la raó" (que jo crec que la tenim) no ens afavoreix. M'he dedicat a escoltar i a no fer-me veure el plumero per no cohibir la gent, però, sincerament, no deixo de sentir aquella necessitat de trobar una explicació a tot i de cercar la informació certa sobre el que es diu: fins a quin punt ICV està implicada en l'elaboració de la LAU, llei d'arrendaments urbans?; fins a quin punt ens correspon justificar l'especulació al barri del Poblenou amb el 22@? o fins a quin punt hi tenim responsabilitat? No acabem d'arribar, ho hem de tenir ben clar i, mentre això passi... mai no tindrem un electorat consolidat i poca cosa podrem fer... No sé, he estat força trista aquests dies... La solució? En Querol en plantejava algunes... està clar que fent un resum de les ciutats en què tindrem l'alcaldia no arribem a la població, no no no. Arribem als militants, però no als votants ni als que es varen quedar a casa desencantats... Petons, ClaraClaríssima.

Joffre ha dit...

No, si ja ho deia jo...

Advertia d'italianització i gesticulació...

De moment ja hi ha merder a Barcelona i Badalona.

Vamos para bingo