6 de maig 2007

Professionals de les polítiques de joventut


Intervenció a la jornada de debat "El professional de les polítiques de joventut: realitat o ficció"
organitzada per l'Associació Catalana de Professionals de les polítiques de joventut

Us imagineu un ajuntament que organitzés la recollida d'escombreries mitjançant treballadors no especialitzats? On possessin per exemple a guardies urbans que tinguessin poca càrrega de treball a encarregar-se'n? O que establís aturades estacionals? Per exemple, que tanqués el servei a l'agost i demanés a la ciutadania que acumulessin les deixalles a casa fins al setembre. O que externalitzés el servei a una entitat o empresa mitjançant un conveni inferior a un any? Tot això és impensable, és clar, per a la recollida d'escombreries i en canvi és habitual en les àrees de serveis personals i en concret en els serveis a la joventut.

Per què allò que no passa en matèria de recollida d'escombreries és habitual en l'atenció a les persones i en concret a la gent jove? La resposta, al meu parer la trobem en dos factors: el procés de desenvolupament de l'estat social i els diferents graus d'exigència de la ciutadania cap a les administracions.

Les administracions municipals i autonòmiques es desenvolupen amb posterioritat al procés de transició política, i Joventut arriba tard a aquest procés, quan les administracions comencen a limitar el creixement de les plantilles. Sobre aquesta situació es solapa una diversificació progressiva dels professionals de les polítiqes de joventut. Diversificació de perfils, de funcions, de relacions laborals i de realitats empresarials. D'altra banda el model de polítiques de joventut és potser el menys consolidat i va experimentant canvis de fons de manera periòdica: polítiques afirmatives, polítiques transversals, etc... Finalment, i en l'àmbit empresarial, el teixit empresarial de gestió de serveis a la joventut és absolutament atomitzat i basa la seva competitivitat en la precarietat més escandalosa dels seus treballadors. La combinació d'aquests quatre elements explica en bona mesura l'actual situació de la professió i de les persones que hi treballen.

La resta de l'explicació l'hem de cercar en allò que la ciutadania exigeix a les administracions. I val a dir que com a ciutadans som poc exigents respecte les polítiques de joventut. Un alcalde o una alcaldessa saben que una setmana sense recollida d'escombreries té una repercusió electoral clara i directa. I si no ho saben o aprenen ràpid. En canvi aquesta repercusió electoral és molt diferent quan les disfuncions es produeixen en l'atenció a la joventut. Aquesta manca d'exigència no es produeix només entre la ciutadania en general, sinó també i d'una manera molt significativa entre el teixit d'entitats juvenils. Us imagineu com haguessin respost les entitats feministes si en l'àmbit de la dona s'hagués produit la permanent presa de pél que patim en relació al Pla Nacional de Joventut? O en l'àmbit de la cooperació? Tenim els actors socials que tenim, i axiò acaba d'explicar on som.

Així doncs cal una regulació del sector i la professió, una regulació que es basi en tres àmbits: regulació professional, negociació col·lectiva i millora de la qualitat dels serveis. Pel que fa a la regulació de la professió, el document elaborat per l'ACPPJ* estableix una bases que en la meva opinió són encertades. Especialment cal valorar el vostre esforç per acotar el camp i els perfils professionals que hi trobem. És important que no caiem en l'error de fer una definió professional excessivament encarcarada, especialment pel que fa als itineraris formatius. Les realitats que trobem en l'àmbit de les administracions públiques ens haurien de portar cap a una definició flexible i que posi l'èmfasi en les possibilitats de formació continuada. Si demà els futurs gurús de les polítiques de joventut aposten per convertir els casals de joves en centres intergeneracionals i els responsables polítics els hi compren la idea, cal que els dinamitzadors d'aquests espais puguin adaptar el seu perfil a la nova realitat. Un itinerari formatiu basta en diferents opcions de formació inicial i l'especialització mitjançant els postgraus i cicles formatius ens permetran assolir aquest objectiu, i permetran també la futura movilitat dels professionals a altres camps professionals durant la seva vida laboral. És a dir, hem d'establir itineraris formatius que afavoreixin la flexibilitat interna com alternativa a la flexibilitat externa. El nou marc d'ensenyament superior que està dibuixant Bolonia, amb tots els interrogants que l'acompanyen, ens facilita aquesta tasca.

Pel que fa a la negociació col·lectiva hem de tenir en compte en tot moment les tres realitats laborals bàsiques que es donen entre els professionals: funcionariat, personal laboral de les administracions i treballadors d'empreses del tercer sector habitualment subcontractades per administracions públiques. En segon lloc, com a sindicat ens toca fer bastanta autocrítica atès que la realitat de rara avis dels tècnics de joventut en relació a la resta de treballadors de les administracions públiques no ha estat massa ben resolta fins al moment, especialment pel que fa a la flexibilitat d'horaris i funcions inherents a la professió. Les tres prioritats en aquest camp han de ser la correcta definició de les categories mitjançant criteris clars i comuns al conjunt d'administracions i empreses, la regulació de la flexibilitat d'horaris i funcions, i l'accès a la formació continuada. Aquesta tasca reguladora ha de traslladar-se de manera clara als concursos públics per la gestió de serveis.

Finalment, cal situar com a Nord de tota aquesta activitat la qualitat dels serveis. No ens ajuda massa que la proposta de Llei de Polítiques de Joventut elaborada pel Govern de la Generalitat evidenciï una manca clara d'agenda política. Però hem de saber aprofitar aquesta oportunitat per a la definició d'estàndards de qualitat. I haurem, així mateix, de suscitar un esperit crític i més exigent entre la ciutadania, començant per les associacions i consells de joventut.
* Associació Catalana de Professionals de la Joventut. Comissió Professional. El perfil dels professionals de les polítiques de joventut: del retrat al repte