20 de juny 2007

La bloc-polèmica Chávez



Aquelles persones que es passin per aquí i que portin el temps just, aprofitaran molt millor el seu temps si abandonen en aquest punt la lectura d'aquest article i s'en van a fer una visiteta al bloc del Sandro Maccarrone on trobaran una sèrie de tres articles posant uns quants punts sobre unes quantes is en relació a l'article aparegut recentment a Les Cosetes on posàvem a a parir al col·lega de la foto.

Al primer dels citats articles es fa un repàs de les causes de deslegitimació política i social de URSS. Al respecte només dir que es una falsa resposta. O dit d'una altra manera, res del que s'hi diu és contradictori amb l'article de Les Cosetes, però al Sandro li venia de gust de parlar-ne i ha aprofitat que el Pisuerga passava per Valladolid. En tot cas és una visió força currada i ve bastant a cuento en una reflexió sobre l'esquerra transformadora i la democràcia.

En quant al fenòmen patològic Chávez, el Sandro que es permet força menys llicències que no pas el frívol equip de redacció de Les Cosetes, aporta una sèrie de dades i reflexions que com a mínim mereixen ser conegudes i tingudes en compte. Respondre a moltes de les coses que comenta el Sandro seria reiteratiu, però m'enganxo a un dels aspectes concrets del seu argumentari: el que fa referència a les relacions amb les organitzacions i teixit social de l'esquerra, i en concret les complicitats que Chávez estableix amb les organitzacions socials a Venezuela.

Arranco amb una vivència que no em sembla gens anecdòtica. En una de les edicions de la prestigiosa Escuela del Sindicato Joven de CCOO de Madrid vaig tenir ocasió d'escoltar i debatre amb la responsable de joventut de la CUTV. La CUT va nèixer com una nova central sindical que trencava amb els sectors sindicals corromputs a arrel de l'instrumentalització del conflicte social per part de la dreta antichavista amb la complicitat d'alts dirigents sindicals, especialment a arrel de la vaga en l'empresa estatal de petrolis. Des d'aquest punt de vista la CUT suposa l'esperança d'una necessària regeneració del sindicalisme veneçolà. Doncs bé, he de dir que la intervenció inicial de la citada companya (no en recordo el nom) va ser com gerro d'aigua freda. Per resumir-ho diré que es tractava d'una intervenció que podria haver fet fil per randa un representat apassionat de les "juventudes bolivarianas" si és que tal cosa existeix. En qualsevol cas, va manifestar una manca absoluta de distanciament crític amb el govern, per no dir directament una adhesió incondicional. Com que tothom mereix una segona oportunitat, vaig preguntar a la companya quina era la posicició del seu sindicat davant del fet que Chávez fos un dels líders que a la famosa cimera de Cancún de la OMC decidís deixar a l'estacada a la Organització Internacional del Treball en les seves propostes per a fer avançar els tres objectius prioritaris d'aquest organisme internacional: 1. reconeixement de la llibertat sindical i del dret a la negociació col·lectiva, 2. eradicació del treball forçós o obligatori, 3. abolició del treball infantil i 4. eradicació de la discriminació en el treball. La resposta va ser encara més decepcionant: pilotes fora.

Rememorar aquesta vivència em porta a entrar en la qüestió que apunta el Sandro des d'un punt de vista més qualitatiu. Existeix una gran diferència entre reforçar el teixit social d'esquerres i establir-hi complicitats estratègiques i generar un teixit social subaltern i auxiliar. El punt d'inflexió entre una cosa i l'altra és l'autonomia de les organitzacions. Segona vivència que vull recordar al respecte: a la primera reunió del Consell Nacional de la CONC que es va celebrar després de la constitució del Tripartit 1.0, van ser força els companys i companyes que van mostrar la seva decepció pel fet que diversos problemes no estaven sent ben atesos per un govern dels que s'esperaven una altra cosa. Això va portar a la Aurora Huerga, Secretària General del Baix Llobregat, a recordar-nos que cap govern, ni que sigui d'esquerres, ens farà la nostra feina. Un govern és un govern i com a tal ha de ser entés pel sindicat, al marge de que hi ha colors polítics amb els que d'entrada podem tenir més coincidències que amb d'altres. Dit d'una altra manera, l'Aurora ens recordava que la millor aportació d'un sindicat d'esquerres no és el reforçament dels partits d'esquerres, sinó el manteniment de la seva independència davant tots els governs.

Les complicitats es poden generar des de la independència de cadascú. Sense independència no hi ha complicitat, hi ha submissió. No crec que la CUTV li hagués de montar el gran pollo a Chávez per haver-se oblidat dels treballadors i treballadores del món a Cancún (tampoc CCOO li vàrem montar al president espanyol) però com a mínim ha de poder generar i mantenir una posició crítica al respecte. Ha de poder dir que allò va estar malament. No conec cap partit ni d'esquerres ni de dretes que no tingui de tant en tant (o tot sovint) temptacions d'instrumentalitzar organitzacions socials (val a dir que alguns ho fan o ho intenten en molta major mesura que d'altres), però és una norma força universal que els cabdills messiànics mai es conformen amb ser-ho només del seu partit. Potser en el cas de Chávez existeix una excusa: deformació professional.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es preocupante que un dirigente sindical actúe de lupero frente a un proceso tan complejo como el bolivariano. No tiene ningún sentido presentar a Chávez como una persona sumisa a los mandatos de la OMC. Esto si que es tirar pelotas fuera. Algunos esperan que alguien lleve acabo una revolución, en la que no haya ninguna "mancha". Es como aquellos que critican a TODO el movimiento sindical, en base a alguna que otra actuación, que desde su óptica, resulta equivocada. Es muy fácil quedarse en la distancia. Así uno nunca se "ensucian las manos". Parece que para usted, de todos los principios de la izquierda, sólo existe uno: La independencia sindical. Le puedo asegurar, que durante la guerra española, cuando un sindicalista hablaba fuera de España, no se situaba en la independencia": DEFENDÍA EL GOBIERNO LEGíTIMO DE LA REPÚBLICA, con toda su fuerza. En Venezuela, la situación se polariza y uno de los bandos, se dedica a desprestigiar a Chavez, cueste lo que cueste. Usted se cree muy independiente, pero ha elegido a uno de los bandos: EL DEL ANTICHAVISMO.