28 d’ag. 2007

A toro passat (2): L'afer Navarra


El Mestre i la caricatura



A Les Cosetes sempre hem fet reivindicació de Maquiavel i els maquiavèl·lics, els de debó no de qualsevol que va per la vida de xungo, eh? Com que vivim en un temps dominats pel periodisme i l'editorialisme fast-food, l'etiqueta de maquiavèl·lic s'aplica de manera automàtica a qualsevol secretari d'organització d'un partit polític com a sinònim de "xusquero", calculador o poc sensible a l'ètica. Pobre Nicolau, ell que era tot un idealista. Si a més resulta que el secretari d'organització en qüestió és gallec (una terra molt fructífera en maquiavèl·lics de debó i de metida), miel sobre hojuelas. La cosa està que per a un seguidor del mestre, l'aplicació de l'adjectiu maquiavèl·lic al Pepiño Blanco fa que els budells es queixin d'allò més, i la darrera prova l'hem tingut en la gestió de l'Afer Navarra, la penúltima vergonya política que ha esquitxat la premsa.

Deia el mestre Nicolau que un conflicte s'ha d'afrontar en el moment que es planteja, que si s'aparca per a més endavant l'haurem d'acavar afrontant en pitjors condicions quan ens esclati a la cara. El cas Navarra ha estat un exemple de llibre al respecte. El PSOE tenia diverses opcions: pactar un govern am NaBai (que estaven fent esforços molt importants en aquest sentit com cedir la presidència tot i comptar amb més vots i escons, moderar el discurs o renunciar a l'acord a Pamplona), mirar cap a una altra bada fins passades les generals o formar govern amb UPN. En comptesde triar cap d'aquestes opcions, el PSOE ha optat per la quarta: fer el paperina. Allargar la situació fins que s'ha podrit i acabar pillant per tot arreu. El PSOE podria haver aprofitat la situació de força en que es trovava després del debat de l'Estat de la Nació, haver presentat l'acord amb NaBai com una demanda de les seves bases i de la ciutadania navarresa (cosa que era certa) i capitalitzar la pèrdua d'un important govern autonòmic per part del PP com un exemple més de com un partit situat en la radicalitat nacionalista i absolutista és incapaç d'articular Espanya. A ningú se'ns escapa que el fet de que aquest govern fos precisament el de Navarra tenia una especial trascendència política.

Però al PSOE li ha mancat valentia i s'ha deixat dominar per la por al xantatge del PP. En canvi ha gastat tota la seva prepotència amb un PSN tractat de manera absolutament humiliant i antidemocràtica. Què ha aconseguit amb això? Aplacar al PP? És clar que no. Neutralitzar el seu discurs? Clarament no. En canvi ha aconseguit deixar descontents als votants que haguessin estat favorables al canvi de govern i també als que no, que han percebut com el tacticisme podria haver portat a una sol·lució diferent. Ha escapçat al PSN, i el sotmet a una fort crisi. Amb quin ànim hauran de fer campanya en les properes elccions generals un militants menystinguts i humiliats? El toc de dignitat l'ha posat la direcció de les Joventuts Socialistes navarreses amb la seva dimissió en bloc.

Pepiño, aquest setembre també casques. Apa, a repetir curs.