10 de set. 2007

11 de setembre (1): i si cerquem altres veus?


Resulta aclaparador comprobar com l'11 de setembre es presenta sempre, i enguay de manera especialment aguda, com un déjà vu constant. Sempre els mateixos micros, davant les mateixes boques, pronunciant les matixes paraules. Potser d'aquí aquest cansament que tothom panteja, però que ningú acaba de diagnosticar. Comencem doncs la primra entrada de l'11S d'enguany publicant aquesta intervenció.

L'autor és el nostre company, polemista i amic de Les Cosetes, Noël Climent (vid. foto), secretari general de CCOO de SONY. Es tracta de la transcripció de la seva intervenció en les darreres jornades anuals de la Secretaria d'Immigració de CCOO de Catalunya. Allà presenta i reflexiona entorn a una iniciativa que van dur a terme la gent de la seva secció sindical davant de l'arribada de treballadors estrangers. No cal ser una eminència per veure fins a quin punt el Noël parla d'una manera de construïr una societat, un país.

Un reflexió per anar obrint boca:

hi ha uns espais informals importantíssims en el dia i dia del treball en una fàbrica o en qualsevol altre entorn. El cafè, anar a esmorzar, els deu minuts que parem, és impressionant veure com allà hi ha la taula dels negres, la taula dels japonesos, allà hi ha la taula dels que són de Sabadell i allà hi ha la taula de les nenes que fa vint anys que estan a Sony, que vénen de quan la fàbrica estava a Parets i que no s’ajunten amb ningú més. S’han d’aprofitar aquests espais, primera, per aconseguir que entre ells hi hagi interacció i, segona, és l’espai on nosaltres hem de poder fer la feina d’anar i ajudar que es produeixi aquesta participació i aquesta interacció entre ells. Crec que és el més important però, al mateix temps, és el més complicat perquè és eteri. És molt difícil anar-hi i, a part, quan ens formen com a sindicalistes ens diuen que hem de saber de salut laboral, de mètodes i temps, dels tipus de contractes. Però a ningú li diuen, primera, que hem de ser molt bons venedors i segona, que les persones són molt complicades i que tractar amb les persones no sempre és fàcil.

Aquí trobareu la intervenció complerta. Demà, a portar flors.

5 comentaris:

Fabrizio del Dongo ha dit...

Què gran és el Noël!! Aquesta és la dimensió nacional que a mí m'interessa i no la del Fossar de les Moreres, fer de cada espai de la vida quotidiana(l'escola,l'empresa,etc) un instrument per integrar-nos amb aquelles persones que arriben a la nostre societat i, construir entre tots plegats, un país que s'ha d'anar redefinint continuament, sense tòpics i sense folclorismes absurds.

dels [AdM], Societat Anònima Extralimitada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dels [AdM], Societat Anònima Extralimitada ha dit...

A nosaltres el Fossar, en canvi, ens interessa molt per tal de comprovar com, un dia d'aquests (un any d'aquests, una Diada d'aquestes, totes iguals) els de la boca calenta -és a dir, bocamolls- hi cauen accidentalment. Parlar només de nació està molt bé, però actuar amb polítiques socials, molt millor.

José de Arimatea ha dit...

...y mientras tanto, Joan Herrera en la foto del numerito de las camisetas de selecciones autonómicas en el Congreso o los de EUiA de manifestación el 11 de septiembre por la tarde con todo el abertchalismo de barretina y consigna. A veces tanto complejo y tanta estupidez me empieza a repugnar.

Noël ha dit...

amó a vé:
a) sr. Andrés encara estic esperant que em contestis alguna trucada i/o missatge dels d'ahir.
b) No hi ha res que espanti mes que veure una foto d'un mateix fent el pallasete... a mes quan ningú t'ha demanat permís i aquí el punt
c) M'has de pagar drets d'imatge.
d) No veig on està el problema en compatibilitzar les dues dimensions nacionals, la dels símbols (que algú pot considerar folclorismes absurds), i la de la quotidianitat, els/les que em coneixeu ja sabeu que crec que son indestriables (progrés social- progrés nacional
e) Amb alguns grans amics habitants d'aquest blog només no ens posem d'acord en un tema: l'assoliment d'un estat propi per Catalunya serà l'única manera de tenir el model social que nosaltres necessitem... si més no, tindrem el que nosaltres triem, cap govern extern ens haurà de donar / regalar / compensar... en funció de res.
f) segur que tinc alguna cosa mes a dir... però millor un altre dia.