23 d’oct. 2007

Crisi de RENFE: qüestió nacional o social?



El penúltim episodi de la crisi total de RENFE a Barcelona suposa injectar una tromba d'aigua en un got que fa temps que està totalment desbordat. Com que tothom sembla tenir molt clares responsabilitats polítiques, conseqüències socials i la resta de coses que omplen els mitjans, miro d'anar per una altra banda: tenim un gravíssim problema d'enfoc.

Fem un esforç de rememoració: una estació qualsevol de Rodalies de RENFE a les set o les vuit del matí. Molta gent a l'andana, visualitzem les cares de son, les robes, els colors... Ara comparem aquesta imatge amb l'andana de l'AVE i la gent que hi arriba: són les mateixes cares, robes colors, accessòris, etc? A mi em surt que no. Visualitzem els assistents al famós acte de IESE sobre l'aeroport o als "representants de la societat civil" que la Ministra Álvarez va convocar al seu despatx. A qui s'assemblen més, als usuaris potencials de l'AVE o als de Rodalies? Això sí, tenen una cosa en comú: són catalans. En la resta són diferents.

Fet aquest exercici passem a elaborar refexions:

1. Davant la crisi gravíssima de Rodalies i regionals de RENFE d'aquest estiu, el president del govern reacciona llançant una de les seves famoses promeses: L'AVE arribarà a Barcelona abans de final d'any. Pregunta: de què serveix als ususaris afectats pel "crack" de Rodalies que l'AVE arribi abans o després?

2. Per tranqulitzar els ànims la Ministra del Ram convoca al seu despatx a Madrid als representants de la "societat civil catalana": cambres de comerç, patronals, etc... Quantes d'aquestes persones són usuàries de RENFE-Rodalies?

3. Aquesta mateixa "societat civil" més els seus mitjans de classe (amb especial carinyo per LA VANGUÀRDIA) porten temps reivindicant infrastructures: aeroport, AVE, tunels, carreteres... algú els ha sentit mai parlar de Rodalies?

Anem per les hipòtesis:

els amos del país fan una sèrie de reivindicacions en matèria d'infrastructures en clau de classe social (per això es parla d'AVE o aeroport però no de rodalies o xarxes d'autocars) amb retòrica nacional. Bona part de l'esquerra social i política els hi compra la moto (els comunistes en deien d'això "els tontos útils" o "companys de viatge"). I els governs d'esquerres a Catalunya i a Espanya acaben de reblar el clau concedint-los la interlocució en els mateixos termes que l'havien reclamat.

Resultat: ja tens al president d'un govern d'esquerres responent davant una crisi que afecta a treballadors amb mesures que responen als interessos econòmics dels poderosos i que acaben agreujant més la situació inicial i perjudicant encara més als de sempre: els de l'andana de rodalies.

No falta mai qui digui que tots els catalans junts contra l'expoliador espanyol i tal. Tots junts, però manant els de sempre, els que no agafen rodalies. Com diria el lingüista de moda, tenim un problema de marc.

4 comentaris:

Jose Martín ha dit...

Interessant reflexió. Com tantes altres vegades ningú és capaç de mirar al fons dels problemes i encarar una solució viable, però dràstica.

Ramon Armengol ha dit...

Aviam, deien que les obres d l'ave tmb portarien una millora en el servei de rodalies. Toca esperar, encara que no hi confii gaire.

Tot i que no crec que s'arregli res fins que no deixem de tenir una red de rodalies radial.

Totalment d'acord amb la teva reflexio.

catalunya.ffw ha dit...

Des del punt de vista dels treballadors el TGV (això que en diuen AVE) és el negoci d'en Robert i les cabres.

Des d'un punt de vista nacional, un TGV que s'atura a Barcelona sense data d'arribada a França ni connexió prevista amb València, només serveix per alimentar la pròpia dependència.

AVE, tant social com nacionalment un desastre de collons!

Felicitats pel bloc!

Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Noël ha dit...

L'has clavao neng!