18 d’oct. 2007

símbols religiosos a l'escola


Hola, hola


Massa dies sense escriure (més per falta de temps que d'idees), immersos com esem en aquest principi de curs en la posada en marxa del Pla Estratègic de Joventut de CCOO de Catalunya, les eleccions sindicals i la prepració de l'Escola Ángel Rozas... a banda de les punyeteres Proves d'Avaluació Continuada de la UOC...

Un dels temes que han passat aquests dies que no puc resistirme a comentar (ni que sigui fora de temps) és la famosa polèmica de la nena del shador, l'escola que li va prohibir, els pares super-respectuosos amb la ferma decisió de la filla de vuit anys d'abandonar l'escola, la Gene que ho arregla, i els fonamentalistes religiosos catòlics que aprofiten per escombrar cap a casa...

Ahir vaig impartir una xerrada sobre món del treball a uns alumnes de Formació Professional, activitat que intento mantenir tant com puc tot i les obligacions del càrrec. Es tractava d'un centre concertat, és a dir, un centre que es troba dins del sistema públic tot i ser de titularitat privada. Un centre amarat de símbols religiosos (catòlics en aquesta cas).

Reflexió 1: quin sentit té centrar el debat sobre simbologia religiosa a l'escola en les i els alumnes individuals quan ningú està posant el cascabell al gat dels centres educatius concertats? És força discutible, jo mateix no ho tinc massa clar, que es pugui regular la prohibició a les persones, especialment als estudiants, de vestir d'una o altra manera o de portar uns penjolls o no portar-los. Especialment en determindes franges d'edat on la indumentària juga un paper important en la recerca d'afirmció d'una identitat pròpia. En canvi hauria d'estar clara una regulació respecte els entres escolars, si més no del sistema públic (siguin de titularitat pública o concertada). Participar del sistema de concerts no pot significar simplement amorrar-se a la mamella del finançament public, sinó incorporar-se plenament a un sistema públic, la qual cosa implica a seus valors. I la laïcitat n'és sens dubte un valor essencial. Senyors i senyores del progrerio: com diria en Monegal, apuntin alt en les seves crítiques, i abans de mirar els comportaments dels alumnes examinin els dels centres i l'administració, és aquí on rau el principal problema.

Reflexió 2: en un país de religió única, l'esquerra i el republicanisme han vestit un discurs pensant únicament en l'esglèsia catòlica, sempre tant carca. En canvi el multicultralisme kistch de "tot el que ve de fora és guai i s'ha de respectar tal qual" a posat a prova aquest discurs. Els lobbis catòlics són intel·ligents. En un moment on prou feines tenen per manenir la pròpia clientel·la, han renunciat a implantar-se entre els nouvinguts i han decidit utilitzar-los de coartada. Què és progre, respectar cadascú com és i convertir la societat en un zoologic multicultural? Doncs nosaltres hi volem la nostra gàvia, ben gran, és clar, perquè som l'espècie més nombrosa.

Reflexió 3: toca bastir un nou discurs. Haurem d'estar al tanto i incentivar la Lliga per la Laïcitat.