28 de des. 2007

Barcelona


Hi ha dos moments que marquen especialment la relació amb la meva ciutat d'exili. Un: la primera vegada que algú se'm va acostar a demanar-me indicacions per a arribar a algun carrer (poc conegut (no recordo quin) i en que vaig poder contestar amb tota precisió. D'entrada no vaig caure-hi, però dos segons després em va assaltar una sensació curiosa, d'alguna manera em vaig dir: tu aquí ja et mous com a casa. I aquesta és tota una declaració. "Com a casa" vol dir que en aquella ciutat tan gran i estranya i complicada on has anat a parar, poc a poc, sense adonar-te''n t'has anat fent un lloc. Però el "com" també implica una distància: et sents "com a" casa, perquè no estàs "a" casa.

El segon moment el recordo amb més intensitat. Tornant en avió de Madrid, després de passar uns quants dies fora per assumptes del sindicat, de sobte a la finestra va aparèixer Barcelona al tard. Recordo perfectament la sensació: "ja sóc a casa". Aquesta expressió de diàleg interior que fins al moment estava reservada al moment en que el tren enfila per davant de la façana del Cardener(*) de Manresa i veus passar la Santa Cova, la Seu i el pont vell, es va infiltrar davant la vista aèria d'aquesta ciutat en la que fins al moment m'havia sentit "com a" casa.

Certament bona part del mèrit el té la vista aèria de la ciutat. Si has de venir en avió a Barcelona des de l'interior, tracta sempre d'aconseguir un seient amb finestreta a la dreta de l'avió, especialment si l'arribada és cap al tard, quan el sol ja fa mandres. La ciutat sorgeix en les seves exploracions de serralada, tot seguit la gran quadrícula de l'Eixample, la Plaça de les Glòries, el Poble Nou... cada cop més a prop del terra, fins arribar al mar. L'avió s'endinsa llavors una mica mar enllà i fa la maniobra cap al sud. Sobrevolant el mar l'avió passa per davant de tota la façana litoral, com si el pilot tingués dèria per ensenyar la ciutat als viatgers que hi arriben per primera vegada. Aquest és sens dubte el millor moment de l'aterratge. A continuació l'avió sobrevola les instal·lacions del Port i la Zona Franca: una gran ciutat a la ciutat. A aquestes alçades (temporals i físiques) les grans naus, les zones de contenidors marítims, els aparcaments de camions tenen ja l'escala d'una maqueta. Finalment la desembocadura del Llobregat rodejada d'horts i el cop del tren contra la pista d'aterratge. No canvio aquesta visió per la de cap de les maravelles del món, i per més vegades que la veig no deixa de sorprendre'm i embaladir-me.


Sí, certament, bona part del mèrit el té la vista. Però no només pel que es veu que és molt, sinó sobretot pel que evoca. I evoca una ciutat que ha acollit "a casa" a un xicot que fa uns anys va haver de venir-hi.


I puix que estem en dates de repàs de temes pendents, vull acabar l'any blocaire amb una cosa que fa temps que tinc pendent de dir-li a Barcelona: Gràcies, guapa!
(*) Fe d'errades: vid. comentaris

27 de des. 2007

Recomanacions cap de setmana: Blade Runner

Als cines Verdi estan passant ara mateix el nou muntatge de Blade Runner i a Les Cosetes volem recomenar molt l'assistència.

Motius:

1. D'entrada perquè és l'oportunitat de veure-la en pantalla gran i val la pena aprofitar-la.

2. Que Blade Runner es convertiria en un clàssic de referència ja ho van intuir molts en el seu moment. Ara és l'ocasió de certificar-ho. Mirant la pel·li fa dos dies no podia deixcar de sorprendre'm: podia ser una pel·licula rodada fa tres mesos (si no fos per alguns elements de vestuari i per les poques arrugues de Harrison Ford, és clar).

3. No tenia gaire fresca la pel·lícula així que no m'atreveixo a fer una comparativa a fons d'aquesta nova versió amb el muntatge original. Però es treuen i s'afegeixen coses que donen una nova perspectiva del film i una millor resolució tant escènica com de guió. S'obre el camí a alguna nova interpretació força suggerent del protagonista principal.

4. Sempre va bé anar al Verdi per després deixar-ho caure casualment en les converses i demostrar que som gent superinquieta i amb una interessant activitat cultural. Si volem mantenir aquesta imatge amb qui ens acompanya és obligatori no comprar crispetes. Si no, podem passar de tot i comprar-ne.

5. Està molt bé.

Una cançoneta i mo n'anem


Aquí deixem la darrera cançoneta de l'any composició aquesta vegada del senyor Nino Rota. Qui més, qui menys la tenim integrada a la BSO de les nostres vides. Curta però intensa, en homenatge a les sicilianes.

24 de des. 2007

Una nadala





Sent el dia que és deixem un estracte (tot i que recomenem vivament la lectura complerta) d'una de les millors nadales mai escrites. De Federico, és clar





En el portal de Belén
los gitanos se congregan.
San José, lleno de heridas,
amortaja a una doncella.
Tercos fusiles agudos
por toda la noche suenan.
La Virgen cura a los niños
con salivilla de estrella.
Pero la Guardia Civil
avanza sembrando hogueras,
donde joven y desnuda
la imaginación se quema.
Rosa la de los Camborios,
gime sentada en su puerta
con sus dos pechos cortados
puestos en una bandeja.
Y otras muchachas corrían
perseguidas por sus trenzas,
en un aire donde estallan
rosas de pólvora negra.
Cuando todos los tejado
seran surcos en la sierra,
el alba meció sus hombros
en largo perfil de piedra.

Repressió sindical a l'Iran



Notícia manllevada de la web de la Confederació Sindical Internacional



Irán: La CSI se regocija por la liberación de los sindicalistas Madadi y Reza Dehgan y reclama que se libere a otros


Bruselas, 17 de diciembre de 2007


La CSI se regocijó por la liberación el 16 de diciembre de Ebrahim Madadi, Vicepresidente del Sindicato de Trabajadores de la Empresa de Autobuses de Teherán y Periferia (Syndica Sherkate-Vahed) y de Reza Dehghan, del sindicato de pintores de obra (Sandicika Nagash), quienes estaban detenidos. Madadi estaba detenido desde el 9 de agosto sin motivo legalmente válido, Reza Dehgan, desde el 18 de noviembre.


No obstante, la CSI sigue muy preocupada por el trato que se le da a Mahmoud Salehi, el ex presidente del Sindicato de Panaderos de Saqez, quien está detenido en Sanandaj en duras condiciones a pesar de su mala salud y se teme que inclusive corra peligro su vida.


La CSI también condena la continua represión contra sindicalistas, lo que comprende los recientes arrestos de Ebrahim Gohari, miembro del Consejo Ejecutivo del sindicato Vahed, Mohsen Hakimi, miembro del Comité de Coordinación para Formar Organizaciones de Trabajadores, y dos militantes sindicales independientes: Alireza Asghari y Hossein Gholami, arrestos que tuvieron lugar el 14 de diciembre en Teherán.


“Le pedimos encarecidamente al gobierno de Irán que libere a todos los sindicalistas detenidos y que levante todos los cargos contra ellos. En particular, se debe liberar de inmediato y sin condiciones a Mansour Ossanloo, Presidente del sindicato Vahed”, declaró Guy Ryder, Secretario General de la CSI.

19 de des. 2007

Telecocos: joves i precarietat


A CCOO de Catalunya tenim canal de tele. S'hi pot accedir clicant aquí i ja de pas seleccionar el programa Joves i precarietat que està malament que jo ho digui, però va quedar molt bé.

17 de des. 2007

El dret a decidir... de qui?(1)

El nacionalisme català ha aconseguit situar en el centre del debat públic una importantíssima idea-força que li permet afrontar la realitat postestatutària a l'ofensiva i li obre les portes a nous sectors socials fins ara reacis ideològicament a un projecte polític construit sobre la tomba de Guifré el Pilós, les cendres de la derrota de 1714 i el regust naftalinós dels Jocs Florals: el dret a decidir. La formulació del Dret a decidir com un camp de joc compartit pel conjunt de forces polítiques i socials del nacionalisme té un importantíssim potencial que no hauría de confondre's amb un lema publicitari més o menys afortunat. Mitjançant la formulació del Dret a decidir, el nacionalisme ofereix a la ciutadania quelcom que ningú més ofereix: un sistema conceptual per a interpretar les coses que li passen, inclosos els seus problemes, neguits i anhels.

L'esquerra, amb el nas enganxat a les enquestes i a la defensiva ideològicament no ha sabut, fins al moment, plantejar una crítica, ni molt menys un paradigma alternatiu i després passa el que passa...

Aquestes coses m'han vingut al cap avui, que ha comparegut davant del Ple del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya el Secretari General del Departament d'Economia i Finances de la Gene, senyor Martí Carnicer. Venia a presentar davant d'aquesta institució els pressupostos de 2008. Una de les qüestions en que més s'ha incidit en la presentació i el debat posterior és la referent al futur dels impostos cedits a la Generalitat i, en concret, el de Successions i el de Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En paraules del propi Secretari General, a l'hora de regular aquests impostos, de gran importància per a les finances de la Generalitat i en que existeix capacitat normativa del Parlament de Catalunya, ens trobem absolutment condicionats per les regulacions que estan fent altres comunitats autònomes. Així, la tendència a rebaixar i eliminar impostos de gran importància per al finançament autonòmic i la redistribució de la riquesa, té la dinàmica de la bola de neu: com més roda, més gran i incontrolable... o dit d'una altra manera: menys dret a decidir dels ciutadans i més dret a decidir dels empresaris i grans propietaris.

Quan atorguem el dret a decidir a Catalunya, hem de tenir en compte que Catalunya no és una senyora amb barret frigi/barretina sinó una societat, força complexa d'altra banda. I que per tant cal determinar quins membres de la societat i com decidiran, atés que al respecte existeixen conflictes d'interessos entre els catalans.

La qüestió és que mentre a l'àgora (tant la metàfora com el programa de TV) és discuteix sobre quina bandera ha d'onejar a la façana de les institucions (metafòrica i literalment) la discussió en que ciutadans i ciutadanes més ens juguem les garrofes és si aquestes institucions han de ser la seu del govern de la societat o meres cases regionals, si qui decideix som els ciutadans mitjançant un sistema democràtic o alguns ciutadans mitjançant un sistema financer.

Així doncs el que ens estem jugant no és poca cosa, és l'abast de la democràcia, de la validesa de la democràcia com a procés civilitzatori davant dels nous reptes. I ens ho juguem tot esperant que algú ens explqui què collons vol dir sobiranisme o independència a aquestes alçades de l'evolució del capitalisme.

(continuarà...)

14 de des. 2007

Dissabte de la setmana vinent escelebra el 15 aniversar de Joves d'Esquerra Verda i el 30 aniversari de JOVENT. La gent de JEV em demana que faci arribar la invitació al màxim de gent amb la que quan èrem joves vam compatir militància També hi són convidades les persones que van militar en les organitzacions mares (la Juve i l'Entesa de Joves) i àvia (la JSU).

Com que per misteris de la tècnica vaig perdre un bon grapat de correus, i sé que algunes d'aquestes persones de tant en tan es deixen caure per aquí, penjo el targetó.

Tot i la pinta de rollo que pot tenir, el cert és que m'ha arribat que en realitat serà una festassa de les que fan història.

Sembla mentida com passa el temps...

Intoxicació informativa respecte la Llei d'Habitatge

L'absoluta manca de rigor i d'escrúpols amb que la dreta política, social i mediàtica està desinformant a la ciutadania respecte el dictamen del Consell Consultiu sobre la Llei del Dret a l'Habitatge ha aconseguit el que ja em semblava impossible: sorprendre'm. El recull de mentides obscenament evidents que ocupen discursos, rodes de premsa, tertúlies, editorials i cròniques ocuparien força Megues de memòria en cas que algú trobés temps suficient pr compilar-les.

A Les Cosetes ens fem ressó de dos contribucions a l'aclariment de les coses:

APORTACIÓ 1: nota de CCOO de Catalunya

El Consell Consultiu considera constitucional la preeminència del dret a l'habitatge sobre el dret a la propietat, i dictamina que cal establir cauteles per garantir la igualtat dels propietaris afectats per la intervenció administrativa del lloguer forçós.

El dia 3 de desembre, el Consell Consultiu va remetre a la Mesa del Parlament el dictamen jurídic sobre el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Cal destacar, en primer lloc, que el dictamen avala la constitucionalitat de tots els articles que tant el PP com CiU han qüestionat durant tot el tràmit parlamentari.

Respecte de l’article 42.6, el dictamen determina que cal establir cauteles que evitin la discriminació entre propietaris davant la intervenció de l’Administració. En cap cas no planteja la eliminació d’aquest article, ni modifica el concepte de la funció social de la propietat, i supedita el dret de propietat (interès individual) a l’interès general (dret a l’habitatge).

CCOO de Catalunya, que sempre hem defensat el lloguer forçós com una de les mesures necessàries per garantir el dret a l’accés a l’habitatge, continuem exigint el manteniment de l’article, amb els canvis necessaris i els matisos que calgui per adaptar l’article al dictamen del Consell Consultiu.


APORTACIÓ 2: què gran que és FORGES

Perles

El socialisme bolivarià és una categoria ideològica imprecisa, privada de rigor científic, farcida d'afirmacions retòriques, és la versió indígena de la ideologia europea, de ser envers el marxisme com la santedat envers el cristianisme.

Sergio Romano

13 de des. 2007

Exercici: L'Aragó i l'aigua

Escriure una redacció de 30 línies en que es relacionin els següents elements:

FIG. 1




FIG 2

Rondar para decirte, país, mil palabras de amor;
si un trueno las apaga, ¡mejor que mejor!.
Tú mira bien mis labios,¡verás qué misterio!:
pronunció "Sobrarbe", y digo "¡Aragón!.

Tienes nombre de río, pequeña nación
agua del Pirineo que al mar no llegó.
Encontraste tu lugar , una tierra a la que amar
y has llegado a olvidarte del mar.

Somos un pueblo de agua en un seco país;
abrazados a un río queremos vivir.
No veremos nunca el mar, como no echemos a andar.
¡Vamos juntos, que se oye tronar!.

La Tronada
Ronda de Boltaña

(aquí la lletra íntegra i aquí la música)

FIG 3

Marcelino Iglesias anima a aprovechar el agua del Ebro en Aragón "y no a 1.000 kilómetros" de distancia

http://noticias.ya.com setembr 2007

NOTES:
1. De la CHA, millor no en parlem
2. A veure quan organitzem el reconeixement que es mereixen les organitzacions murcianes i valencianes que es van oposar al PHN.

12 de des. 2007

Cuba i els drets humans



El xicot que surt a la foto és un tio cubà. Per la cara d'alegria que posa i el rètol amb numerets no costa gaire deduïr que es la foto de la seva fitxa policial. Quin va ser el seu delicte? Doncs bàsicament denunciar el règim dictatorial que governava el seu país, subvencionat per l'Imperi i presidit per un fulano corrupte i militar.

Ara el noi en qüestió, que respon al nom de Fidel, és el president del país. De fet ja porta força temps en el càrrec. I entre d'altres coses es dedica a detenir, fer fotos amb numerets i empresonar les persones que denuncien el seu règim.

Els darrers, una gent de la Joventut Nacionalista de Catalunya, que van tenir la sort de ser estrangers i militants d'una força política important al seu país. Ens diuen que ara mateix estan fent escala a Madrid de tornada a casa. Benvinguts.

Però no podem deixar de pensar en tota l'altra gent que tenen una foto seva amb un rètol amb numerets i que no tenen la sort de ser ciutadans estrangers.

Un vídeo sobre rodalies



Una aportació més en la dura tasca de clarificació sobre el debat polític respecte RENFE. A Les Cosetes ens ha arribat aquest vídeo del diputat més hiperactiu.
Estaria bé que algú es dediqués ha analitzar la trajectòria en aquest tema de les diferents organitzacions que ara ens esguinzem les vestidures.

5 de des. 2007

Més sobre rodalies


Resseguint el debat de fa un parell d'entrades, imprescindible la lectura d'aquest article d'en Joan Coscubiela publicat avui a El Periódico.

Blogparasitisme: segmentació dels mercats de treball


Molta atenció a aquest article del Professor Ramon Alós manllevat d'un bloc amic. El títol: Segmentación de los mercados de trabajo y relaciones laborales, el sindicalismo ante la negociación colectiva. Lectura altament recomenable per a tothom que estigui interessat en com es pot construir en el present el futur del sindicalisme.