12 de febr. 2008

Maragall ha de rectificar o Val la pena anar a votar?

L'èxit de la vaga d'ensenyament ha sorprés als propis organitzadors (i no diguem al Govern). Al respecte:


1. Qui tingui ganes de rebre més informació respecte el per què de les mobilitzacions trobarà respostes a totes les preguntes a l'apartat específic creat a la web de CCOO, així com força reportatges audiovisuals breus al Visió Sindical.


2. Una pluja fina i constant inunda des de fa anys la sociovergència mediàtica, el missatge és clar: "Cal llançar la tovallola en l'objectiu de cercar l'equitat en el sistema educatiu. Ressignem-nos, és impossible garantir educació d'excel·lència per a tothom. Perduda aquesta batalla, garantim una escolarització bàsica de baixa qualitat per a la gran majoria i concentrem els recursos en uns quants centres d'excel·lència que garanteixin una minoria professional altament qualificada". Aquesta aposta és injusta, suïcida i falsa. Injusta, perquè suposa negar que tothom té dret a una educació d'excel·lència. Suïcida, perquè un model econòmic basat en altíssims directius amb bona qualificació i una massa uniforme de treballadores i treballadors sense qualificació ens condemna a un model de fracàs. I falsa, perquè els sitemes educatius amb millors resultats són els que es basan en una educació universal pública d'alta qualitat per a tothom.


3. Allò que resulta significatiu en primer lloc és que un Govern d'esquerres hagi comprat aquesta moto. La proposta de conseller no és només inacceptable pel que planteja, sinó perquè tracta de suplir amb canvis en la gestió dels centres l'incompliment dels compromissos en matèria d'inversió pública a que va arribar el Govern en el Pacte Nacional d'Educació. Si navegueu pels documents de la web de CCOO trobareu algunes dades de les que fan que esclati el termòmetre de la indignació.


4. Com significatiu és que els socis de Govern no hagin estat en cap cas a l'alçada del repte. Tothom (PSC inclós) està incòmode, però ningú fa res. Us proposo el següent repàs pels webs de les joventuts polítiques dels partits que donen suport al Govern:

La web de la JSC ni tan sols té cap referència al tema. Les JERC manté el posicionament més canyeros en comparació amb l'assèpsia dels seus socis. Això sí, no valoren de cap manera el contingut de la proposta del Govern. Les joventuts ecosocialistes han assolit un repte realment difícil: presentar un comunicat encara més insubstancial que el del seu partit mare. Després de donar voltes pels grans principis i de no valorar el contingut de la proposta del Govern es limiten a demanar diàleg... als sindicats! El més greu és que els responsables d'aquesta organització saben de primera mà que el Conseller manté una posició totalment tancada al diàleg, però expressen en públic el mateix plantejament que La Vanguàrdia o el Josep Cuní. Que em perdoni la gent d'Alternativa Jove (EUiA), però després de diversos intents m'ha estat impossible entrar al seu web.

Estar al Govern afecta. Preocupa veure quin ha estat l'efecte en les citades organitzacions: una actitud de mer seguidisme en les decisions del Govern de la Generalitat i, suposo que per compensar, una actitud bel·ligerant i ultraexigent en aquelles matèries que depenen d'altres. Ni un sol intent de parlar amb les organitzacions sindicals, estudiantils, educatives o amb el propi Consell Nacional de la Joventut, en cap cas tendir ponts. Els mateixos que quan governa la dreta posen el crit al cel cada setmana que passa sense un convocatòria de vaga general, reclamen silenci i xecs en blanc quan governen.

No ens ve de nou, és cert. Però, il·lús com sóc, pensava que un tema com l'educació encara constituïa una línia vermella per l'esquerra política, que davant d'una proposta tan inacceptable no deixarien d'actuar, que davant d'una posició tan clara i unitària de l'esquerra social no mirarien cap a una altra banda... ja ho dic, sóc un il·lús. Hi ha dies que entenc a la gent que ha deixat d'anar a votar. Després d'avui cap partit es pot presentar com a garant de l'educació pública, hauran de currar-s'ho molt si volen recuperar la confiança en aquest tema.


5. Per contra, la resposta de profes i estudiants. Les maniobres de darrera hora del departament, l'ofensiva mediàtica de TOTES les grans empreses de mass media contra la movilització, l'actitud de TOTS els partits polítics en contra... no han pogut amb la xarxa sindical. La que es fa parlant de tu a tu en els centres de treball. No davant d'un periodista amic, sinó de companyes i companys que abans de perdre un dia de salari i produir el trasvals d'una vaga als seus alumnes exigeixen veure-ho clar.

6. El crit d'aquestes persones tant exigents ha estat fort i unànim: el Govern ha de rectificar.

Post Data: No més maragallades, si us plau.

5 comentaris:

Run Lola Run ha dit...

Touché!

Jose Martín ha dit...

La lluita no ha fet més que començar!

Anònim ha dit...

ENHORABONA DES DE LES TERRES DEL SUD, SABEM I SOM CONSCIENTS DE L'ESFORÇ I DEL TREBALL REALITZAT PER TAL D'ELEVAR LA VEU DEL SENY...AMB L'EDUCACIÓ NO ES JUGA!.

UNA FORTA ABRAÇADA!

joan coscubiela ha dit...

Felicitats per la feina feta amb les associacions juvenils. Suposo que vas flipar amb la gent del lleure socio-educatiu.

La pregunta del titol es retòrica ?. L'altre dia el marina - el filòsof- em va fer pensar. Deia que la democràcia no es forta si massa gent té el seu vot captiu. Li he donat voltes i de moment esperaré a fer la ruptura electoral per més endavant, tot i que l'emocional crec que esta massa a prop.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Joan, després de les eleccions en parlem.