28 de febr. 2008

Propostes electorals 1: PSOE



A Les Cosetes ens hem proposat de publicar una sèrie d'entrades amb les principals propostes electorals en relació a la gent jove. Una propòsit com aquest requerix de dues coses: ordre i serietat. L'ordre implica començar pel partit més votat fa quatre anys: els socialistes. La serietat ens porta a anar directament al programa del PSOE estalviant-nos les intermediacions folclòriques. Així que per aquí comencem.

D'entrada cal dir que ens ha costat una mica localitzar el programa electoral en un web dominat per la imatge. I no hem pogut evitar apartar-nos per un moment del nostre objectiu davant la notícia de la creació d'iZ, "el primer robot de un partido político del mundo". Vet aquí una mostra més del consuetudinari jacobinisme i centralisme del socialisme espanyol que, pel que es veu, ignora l'existència de l'Artur Mas. En tot cas, el partit de Pablo Iglesias ens acalareix que el giny en qüestió ha estat creat "para explicar su programa electoral, que también ofrece una amplia variedad de aplicaciones", la més sugerent de les quals és la de "relajarse con diferentes juegos". La cosa a és que no puc de deixar de pensar que el nom de l'andròmina (iZ) em recorda alguna cosa...

Al tema. Localitzat el programa electoral, vaig directament a la pàgina 88 on es troben les propostes de joventut. Les dos principals propostes que inclou el programa socialista són l'extensió de les Oficinas de Emancipación Joven a les poblacions de més de 50.000 habitants i l'elaboració d'un “Plan Estratégico Estatal para la promoción de la cultura emprendedora juvenil”.

Com que és possible que no tots els nostres lectors estiguin familiaritzats amb el concepte, val la pena aclarir en primer lloc que les Oficines d'Emancipació Jove són una iniciativa posada en marxa en la legislatura que ara acaba (amb el suport entusiasta a Catalunya del nostre govern d'esquerres) que consisteixen en pillar un local i posar-hi una borsa jove de treball, una borsa jove d'habitatge i tot d'informadors juvenils. És possible que algú amb el cervell una mica més tancadet del compte s'interrogui sobre el per què a la gent jove que busca treball o pis l'enviem a una borsa jove en comptes del Sevei Públic d'Ocupació o la Borsa municipal d'habitatge com tothom, la cosa està que això no ens ho explica el programa del PSOE.

Hi ha tres coses que sí sabem després de trenta anys de polítiques de joventut i tres d'oficines joves d'emancipació. La primera és que que la diferencia essencial entre una borsa jove, un contracte jove, un salari jove o un pis jove i demés mandangues joves, dels no joves és una: són una puta merda. La segona cosa que sabem és que no existeix una demanda social al respecte. La gent jove que conec vol un treball, un salari, un pis i uns serveis públics tant adults com sigui possible. I la tercera cosa que sabem és quin és l'efecte de crear borses per joves, borses per dones, borses per immigrants, borses per rossos, borses per esquerrans... en comptes de concentrar els recursos en una xarxa de serveis públics potents els malbaratem en un niu d'estructures que es solapen per les que fem deambular a la persona que busca feina o pis de servei en servei i tiro por que me toca. Això sí, si l'Oficina de Treball o la Borsa d'Habitatge no funciona, és més fàcil crear una borsa jove que tampoc funciona que no pas millorar el servei.

Pel que fa al “Plan Estratégico Estatal para la promoción de la cultura emprendedora juvenil”, que inclou lògicament la creació d'una xarxa d'oficines “emprendejoven”, sembla ser que el PSOE considera que si entre la gent jove no té massa tirada muntar-se la pròpia empresa (en relació a la població de més edat), no és deu a la poca experiència professional acumulada, a la manca de recursos econòmics o al preu dels locals i oficines, sinó més aviat a la "manca de cultura emprenedora juvenil". Què distingeix una "cultura emprenedora juvenil" d'una cultura emprenedora a seques? Doncs tampoc ens ho acaben d'explicar.

Per tant, ja ho saps: si després del 9 de març estàs treballant en precari, ja tens la solució: no siguis manta i mou el cul a una oficina d'emancipació jove per apuntar-te a un jove curs de cultura emprenedora juvenil. Després d'això et muntes la teva pròpia empresa (juvenil, se suposa) i a triunfar!

No, si al final acabaré entenent lo de "la Catalunya optimista".